No simplifiquem un tema complex

En els últims mesos les qüestions relatives a la seguretat urbana estan polaritzant el debat ciutadà. És sempre un tema amb un elevat impacte emocional que exigeix, perquè s’abordi correctament, una anàlisi serena. Som davant d’una qüestió complexa en què conflueixen moltes coordenades. Quan discutim el tema en el moviment veïnal, es constata d’entrada que sota una mateixa etiqueta tendeixen a englobar-se tant problemes que podríem considerar relacionats amb algun tipus de violència (integritat física, robatoris, etc.) com el que constitueixen alteracions de la convivència relacionades amb l’ús de l’espai públic (soroll, vehicles, gossos, etc.). Hi ha problemàtiques molt diferents als diversos barris de la ciutat que una visió simplista tendeix a reduir a una demanda d’una actuació policial més contundent.

Aquesta mateixa complexitat s’adverteix quan s’analitzen els processos que han donat lloc a algun dels problemes amb més difusió. Recorrem a alguns exemples que esperem que permetin captar aquesta complexitat. Per exemple, el dels “narcopisos” i la situació de violència que experimenta un sector del barri del Raval. Aquí hi ha xarxes delictives, però també una degradació urbanística propiciada per especuladors interessats a buidar el barri, un cert tipus de turisme de consum, una insuficient política d’atenció a les drogodependències, una acumulació de pobresa i, durant anys, una actuació policial invisible.

Amb altres components, aquesta varietat d’elements apareix a tots els espais de conflicte. En molts casos, l’augment de robatoris i problemes de convivència coincideix amb els espais de turisme massiu. Són un cost social (o una externalitat negativa) associada a un determinat model de negoci. La globalització i el transport barat afavoreixen que tot flueixi. També la delinqüència. Les ocupacions de pisos en alguns barris són obra de petites màfies, però també un subproducte de la crisi ocupacional i de l’actuació del sector financer que primer va expropiar massivament però després s’ha despreocupat de la gestió del “seu” parc d’habitatges. El top manta satura alguns espais públics, però és un resultat directe d’una política migratòria que deixa sense alternatives moltes persones. Molts dels insuportables problemes de convivència tenen a veure amb comportaments individualistes instigats per un consumisme de miratge irresponsable, alhora que la societat patriarcal dominant propicia l’enquistament de la violència i les agressions sexuals.

Volem posar en evidència que darrere de tots els problemes hi ha un cúmul de factors que els generen (les causes de les causes). I per això considerem que cada tema s'ha d'abordar en la seva complexitat per polítiques transversals i complexes. I cal prioritzar la intervenció en aquelles qüestions més greus. I saber escollir el conjunt de mesures més adequades en cada cas. No intervenir davant de situacions greus és irresponsable i pot generar situacions irresolubles. Però fer-ho amb teràpies inadequades les pot agreujar. Limitar-se a un tractament simptomàtic de simples actuacions repressives, i oblidar l’etiologia estructural que provoca les patologies, condueix a injustícies, i a malmetre la convivència.

Per això demanem que hi hagi accions policials ben dissenyades, i en paral·lel actuacions que permetin establir els nivells de convivència desitjables i que potenciïn instruments comunitaris per afrontar-los. Som davant de situacions que requereixen intervencions intersectorials, sostingudes en el temps, que vagin a l’arrel dels problemes. Als barris tenim molta experiència en tot això. No podem permetre que el soroll del moment ens impedeixi abordar situacions difícils amb respostes compulsives. I per això exigim que l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament posin els mitjans i els processos adequats per abordar les causes de les causes d’un dels greus problemes generats per la crisi social en què estem immersos. Sense oblidar que l’efectivitat de les actuacions està relacionada amb afavorir la participació ciutadana en el seu disseny.