Els rastres que porten fins a l’ideòleg de BCN World

Vallcab Capital era una companyia i avui només és un rastre. Un més dels que van deixar al seu pas els projectes d’Enrique Bañuelos. Ara liquidada, la societat encara apareix a l’última llista de morosos d’Hisenda. Figura a la posició número 48 i deu —i no pagarà mai, tot i que el seu últim propietari, Miguel Valldecabras, assegura que hi havia actius com a garantia de cobrament— 26,4 milions d’euros a l’Agència Tributària.

Vallcab —primer CV Capital i entremig Kavaal Real State— era la patrimonial de Bañuelos quan integrava la plutocràcia del totxo abans que esclatés la bombolla, és a dir, quan va ingressar a la llista Forbes dels més rics gràcies al fenomen Astroc, una promotora que va sortir a borsa valorada en 775 milions d’euros i va arribar a tenir 9.000 milions. Però aquesta societat només representa una part del passat de Bañuelos. Com l’Institut Valencià de la Paella, que el mateix promotor va proposar crear a Canet de Berenguer (València) o, en certa mesura, BCN World, el macrocomplex turístic amb sis casinos amb què l’antic promotor immobiliari va aparèixer un dia a Barcelona, acompanyat del llavors president de la Generalitat, Artur Mas, i el president de La Caixa, Isidre Fainé.

Era el setembre del 2012 i altre cop Barcelona i Madrid es batien per un mateix objectiu: captar la inversió de Sheldon Adelson per construir a Espanya un conjunt de casinos que se situés a mig camí de les dues grans meques del joc, Las Vegas i Macao. Tant Mas com la llavors presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, havien accedit a rebaixar les tributacions autonòmiques al joc en aquesta pugna per la inversió. Però aquell mes de setembre la decisió ja semblava molt decantada: els terrenys d’Alcorcón serien els escollits, per davant dels de Viladecans, tot i que ni la decisió era encara oficial ni es va arribar a executar.

Llavors va aparèixer Bañuelos amb una idea similar. Un dels seus col·laboradors de llavors va explicar com va teixir el projecte. Se’n va anar a veure Fainé i li va dir una cosa semblant a: “Vosaltres teniu uns terrenys i jo una idea”. Una persona que va treballar molt estretament amb Bañuelos explicava que l’empresari és una persona “molt convincent” quan explica els seus projectes, sobretot en “els primers 20 minuts” d’exposició, tot i que una altra assenyalava que després el temps certifica que algunes idees tenen els seus fonaments construïts sobre l’aire. “És un visionari, capaç d’anticipar-se quatre pantalles al que ha de passar”, afirmava la mateixa persona.

A La Caixa, interessada a desprendre’s dels terrenys que envolten Port Aventura, la va convèncer; de la mateixa manera que no li va costar establir converses amb el Govern català, que necessitava un cop d’efecte en plena època de retallades de serveis públics. BCN World va evolucionar sense fer soroll com a segon plat durant set mesos, fins que el dia convingut van posar les dades sobre la taula: 4.775 milions d’euros d’inversió, sis recintes turístics amb un casino i 2.000 habitacions d’hotel cadascun, la creació de 20.000 llocs de treball directes i molts altres d’indirectes i la capacitat per captar deu milions de turistes l’any. Diversos grups internacionals hi donaven suport. Bañuelos tornava a Espanya amb un projecte de cara a la galeria.

Però es va repetir el que ja havia passat altres vegades. “Així com té grandíssimes idees, falla en l’execució. A vegades li falta equip, a vegades paciència, pensar a llarg termini... És més emprenedor que empresari”, afirmava un altre antic col·laborador.

La carpeta de BCN World es va acabar encongint, en part per la incomoditat política que generava. Avui cap de les marques que es van presentar aquell setembre com a patrocinadors d’aquell ambiciós projecte hi continuen embarcades. Hard Rock, que va arribar al cap d’uns mesos, és l’única companyia que disposa de l’autorització de la Generalitat per muntar un casino i es preveu una inversió de 2.000 milions i la creació d’11.000 llocs de treball directes i indirectes. I La Caixa, a través del seu braç inversor Criteria, continua interessada en la venda de terrenys, amb un preu que encara negocia amb la Generalitat, que ha de fer d’intermediària.

Un dels primers a renunciar a la llicència va ser el mateix Bañuelos, que va demanar permís per explotar llicències amb Hard Rock (a través de la seva empresa Veremonte, promotora del projecte) i l’operador asiàtic Melco, que també es va acabar retirant.

Amb el projecte de Tarragona, Bañuelos tornava als seus orígens, la transformació del sòl. Aquest va ser el negoci que el va portar a les portes de l’èxit amb Astroc, si és que no hi va entrar per després sortir-ne. La seva fórmula immobiliària no era la de construir pisos, sinó la de comprar un sòl sense qualificació i vendre’l preparat perquè s'hi pogués edificar. En el cas de BCN World no li va sortir bé i la seva inversió va generar pèrdues abundants que es van compensar per l’altre negoci que tenia llavors entre mans, Veremonte: el 25% campionat del món de fórmula E, la fórmula 1 dels vehicles elèctrics. Llavors va deixar de ser el soci d’Alejandro Agag, gendre de l’expresident del Govern espanyol José María Aznar, una mostra que sempre va saber estar ben acompanyat.

El nou negoci del vehicle elèctric continua sent una prioritat per a l’antic promotor. Ara té una participació indirecta de QEV Technologies, una startup barcelonina especialitzada en el desenvolupament de motoritzacions elèctriques que hi ha al darrere del ressorgiment d’Hispano Suiza, el projecte per crear un vehicle de luxe de la família Suqué. Una altra família ben coneguda.