L’estrès de ser diplomàtic a Barcelona

Amb 95 representants, Barcelona és una de les ciutats del món amb més cònsols generals. Hi ha exemples històrics: el consolat dels Estats Units es va impulsar el 1797, el tercer a Europa del país nounat. En els últims anys, no obstant això, ser diplomàtic a la capital catalana s'ha convertit en una tasca incòmoda arran del procés independentista. La Generalitat ha intentat mobilitzar els representants estrangers en el seu intent d'internacionalitzar el sobiranisme; cinc cònsols honoraris han estat destituïts per ser considerats propers a l'independentisme, i hi ha hagut protestes i atacs a legacions diplomàtiques.

El president de la Generalitat, Quim Torra, va tornar a utilitzar la seva recent trobada anual amb el cos consular per pronunciar un encès discurs de política autòctona. “La situació d'injustícia persisteix i l'exercici de la democràcia al nostre país continua compromès”, va dir en relació amb els líders independentistes presos. Un any abans, Torra havia dit als cònsols que no renunciaria al dret a l'autodeterminació i que comptava amb ells per defensar que “a Catalunya el concepte de república és sinònim de llibertat”.

Más información

Tres mesos sense consolat filipí a Barcelona

El cònsol de Finlàndia a Barcelona denuncia que ha estat destituït per pressions del Govern central

Puigdemont davant dels cònsols: “Superarem les amenaces”

El 2017, el llavors president Carles Puigdemont va assegurar al cos consular que el Govern superaria les “dificultats” que vinguessin entorn del referèndum il·legal de l'1-O, que va derivar en la seva fugida a Bèlgica de la justícia espanyola. Un any abans, Puigdemont va arribar a afirmar davant de diplomàtics que “d'aquí a uns mesos” Barcelona seria capital d'un Estat.

La majoria dels cònsols acreditats a la ciutat de Barcelona, “41 de carrera i 54 d’honoraris, segons les dades del Ministeri d'Afers Exteriors”, van rebutjar ser citats en aquest article al·legant un desig de privadesa diplomàtica. Diversos d’aquests cònsols, no obstant això, van parlar en condició d'anonimat o ens van derivar a les seves ambaixades a Madrid.

Una de les excepcions va ser el cònsol alemany, Peter Rondorf. “Les empreses necessiten un marc legal estable. Sens dubte, la incertesa política comporta conseqüències econòmiques negatives”, afirma sobre el debat independentista, que ha rebutjat públicament.

Malgrat que pràcticament cap país va reconèixer el 2017 la declaració unilateral d'independència de Catalunya, el procés ha fet que molts diplomàtics a Barcelona s'hagin sentit atrapats en una pugna. Alguns es queixen perquè temen ser utilitzats per la Generalitat o acusen Exteriors de voler limitar-los.

Els cònsols tenen funcions sobretot administratives, com ajudar els seus compatriotes amb tràmits diversos. Les relacions polítiques recauen en les ambaixades. Però no és inusual que els cònsols tinguin contacte amb la classe política o empresarial local, una potestat que la Generalitat ha intentat explotar i que el Govern central ha seguit amb recel.

Com a degà del cos consular a Barcelona, que agrupa tot el col·lectiu diplomàtic, el britànic Lloyd Milen coordina trobades amb entitats polítiques, empresarials o culturals. “Tots som professionals. Entenem el nostre paper”, diu el cònsol. Al costat de bona part dels seus col·legues diplomàtics, es va reunir a l'abril amb el ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, que l'any passat va rebatre les afirmacions que va fer el president Torra davant dels cònsols. Però en la cita, afirma Milen, no van rebre directrius. El mateix Borrell va negar que parlessin sobre la qüestió independentista.

“Cada vegada és més difícil ser cònsol a Barcelona”, denuncia un diplomàtic

Fonts del Ministeri d'Exteriors consideren “fluïda” la relació amb els cònsols a Barcelona, però recorden que són les ambaixades les encarregades de la relació política. Tot i així, el conseller d'Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch, es va reunir amb 11 cònsols entre el gener i l’abril d'aquest any, segons un portaveu del seu departament, que qualifica els contactes de “regulars i públics”, però declina valorar la relació amb el ministeri.

“Tenim una mica de desconfiança amb la Generalitat si sempre hi ha qüestions polítiques relacionades amb qualsevol esdeveniment”, lamenta un diplomàtic d'un país de la UE a Barcelona que no vol que se l'identifiqui.

El diplomàtic sosté que les multinacionals amb inversions continuen a Catalunya perquè “no veuen probable una secessió”. I fa seva la frase de Jean-Claude Juncker, el president sortint de la Comissió Europea, en afirmar que “cap país de la UE reconeixeria una Catalunya independent perquè no volem una UE de 98 regions”.

“Cada vegada és més difícil ser cònsol a Barcelona”, denuncia un altre diplomàtic, que sol·licita l'anonimat. Acusa el Ministeri d'Exteriors de pressionar i intentar influir en el cos consular perquè “facin només visats” i no tinguin contactes polítics, però defensa que la seva funció és parlar amb tot l'arc polític i atreure inversions. El diplomàtic assegura que accepta només una de cada 15 invitacions de la Generalitat, però esgrimeix que, per cortesia, s'han d'escoltar discursos que potser no agraden, com passa en altres països.

El procés ha fet que s’hagin sentit atrapats en una pugna política

Segons el diplomàtic, les cinc destitucions de cònsols honoraris –que són ciutadans corrents– han tensionat la comunitat consular a Barcelona. L'última va ser la del cònsol de Grècia, Fernando Turró, que l’octubre passat va ser destituït, a petició de l'Executiu socialista, després d'assistir a una manifestació amb una samarreta amb l’estelada. Els altres quatre —Letònia, Filipines, Bulgària i Finlàndia— van ser destituïts, durant el Govern del PP, per ser considerats afins al sobiranisme.

Albert Ginjaume, l'exrepresentant finlandès, diu que encara no sap per què va ser destituït el febrer del 2018, tot i que sospita que va ser per organitzar, com a secretari del cos consular, un esmorzar amb Mercè Conesa, del Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT). Conesa exercia llavors com a presidenta de la Diputació de Barcelona i com a alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, feu històric del nacionalisme català.

Ginjaume nega haver-se posicionat políticament i, després de ser destituït, va rebre el suport per escrit de l'executiva de tots els cònsols. “El que pensem cadascun dels cònsols honoraris a l'Estat espanyol el preocupa relativament poc. El preocupa molt que la nostra manera de pensar i el que puguem fer influenciï en els cònsols de carrera”, opina.