“Hi estem tan acostumades que ni ens adonem del que ens empassem”

Antonio Coria, encofrador jubilat, 48 anys residint a l'Hospitalet de Llobregat, ja no queda amb els amics al parc de Can Buxeres. “Abans era més agradable”, assegura Coria, “abans hi havia molts nius i més ocells: tords, tórtores, garses apilades de tantes que n'hi havia. Ara n'hi ha pocs. I si hi anaves de nit, abans veies les estrelles, ara ja no”. Hi ha veus de tots els colors als municipis del Baix Llobregat assenyalats per la Comissió Europea, a més de la resta de l'àrea metropolitana de Barcelona, per la seva elevada contaminació de l'aire: hi ha veïns com Coria que creuen que la contaminació se'ls menja i n'hi ha que opinen que el problema és poca cosa comparat amb el que pateix el centre de Barcelona.

Mari Carmen Villamor i Agustina Olmos són amigues i tenen per costum prendre la fresca a la rambla Just Oliveras de l'Hospitalet abans de dinar. “Per força l'aire deu estar més contaminat, ara hi ha molts més cotxes que fa 40 anys, i a més a més, tenim els aires condicionats. Hi ha carrers estrets on et torres de calor amb les sortides dels aires”, diu Olmos. El Baix Llobregat, comarca de gran pes industrial, ha vist com anaven tancant les fàbriques més contaminants, i Villamor admet que a la dècada dels setanta “la roba, quan l'estenies, se't quedava negra del que arribava de la metal·lúrgica de la Farga, o de la fàbrica de la Norit”.

Eusebio Lópe i Petra Batalla, veïns de l'Hospitalet des de fa més de mig segle, se sorprenen quan reben la notícia que el Baix Llobregat és una zona que té un nivell perillós de contaminació atmosfèrica: “Potser és pels cotxes i pels aires condicionats, però nosaltres no respirem pitjor. Si ho comparem amb el núvol de contaminació sobre Madrid que veiem per televisió, ens considerem afortunats”. El mateix comenta una altra veïna, María Toledo: “Potser la gent gran ho nota més, però jo no veig tanta contaminació, i més si ho compares amb el centre de Barcelona”.

A Cornellà de Llobregat, a tocar de l'Hospitalet, Lucía Martínez, 31 anys i treballadora de la perruqueria Alarcón, sí que adverteix que la situació és de risc: “Fa poc em vaig espantar perquè des de Sant Joan Despí [a la falda de Collserola] vaig veure com els pobles del Llobregat estaven coberts per un núvol gris”. Xenia Fernández i Jasmín Carrascosa són treballadores d'una oficina al centre de Cornellà. Carrascosa viu al Prat i diu que cada dia és testimoni del que la Comissió Europea assenyala com un dels principals causants de les emissions tòxiques: el trànsit de vehicles. El trànsit no només a les dues rondes que circumval·len Barcelona, diu Carrascosa, sinó sobretot el del transport de mercaderies de la Zona Franca, al port. Carrascosa es desplaça cada dia des de casa a la feina en cotxe, entre dos municipis veïns, en un recorregut de tot just quatre quilòmetres. Diu que és conscient de les emissions que genera, i per això demana millors connexions de transport públic i ajuts per comprar un vehicle menys contaminant. “Crec que hi estem tan acostumades que ni ens adonem del que ens empassem”, afegeix Fernández.