La Generalitat promet a les universitats doblar el seu finançament el 2025

Els rectors de les vuit universitats públiques catalanes es van reunir el dimecres amb el president Quim Torra per exposar-li els seus problemes de finançament i, de pas, van fer una carta als Reis sobre la suma que necessitarien per superar les retallades durant la crisi. Els campus van demanar arribar als 1.300 milions d'euros d'aportació pública en un lustre, la qual cosa suposaria gairebé doblar l'actual i que la Generalitat acceptaria. “Demanem 1.300 milions per al 2025, i així ho va proposar també la Secretaria d'Universitats”, va admetre aquest dijous Joan Elias, rector de la Universitat de Barcelona, que va comparèixer al Parlament en qualitat de president de l'ACUP, que agrupa els campus públics.

Els rectors consideren "imprescindible" aquest increment, encara que admeten que serà difícil d'aconseguir per "la falta de compromís" del Govern català, després de la reunió del dimecres, que "va anar fatal", segons un dels assistents. També lamenten l'absència del vicepresident d'Economia, Pere Aragonès. De fet, Elias no va voler donar detalls de la trobada als diputats, que van preguntar en diverses ocasions.

Elias va avançar que aquest divendres l'ACUP farà públic un manifest explicant els problemes i les solucions del sistema universitari, que també va llistar davant dels grups parlamentaris i davant d'alguns dels rectors. Els campus es queixen de l'envelliment de les plantilles, perquè tenen limitacions per substituir les jubilacions. També de la falta de recursos per a manteniment. “La Universitat de Barcelona té 600.000 metres quadrats i només hi podem destinar dos milions a l'any a manteniment. Així difícilment es poden renovar materials o edificis. Necessitaríem 20 milions”, va demanar Elias. I tot això a causa de la caiguda de l'aportació de la Generalitat –que ha passat de 900 milions el 2010 a 760 milions en 2017– que va suposar prendre una mesura molt impopular. “El descens del finançament públic s'ha compensat amb l'augment de les taxes”, va admetre Elias. El rector va assegurar que aquest encariment ha estat “un problema” i va deixar entreveure que ha suposat una barrera per als alumnes amb menys recursos. “Només el 10% dels alumnes procedeix d'entorns desfavorables o de famílies amb nivells de formació baixos”.

La llista de peticions de les universitats està encapçalada per “un pla de xoc” per millorar el finançament i recuperar els 900 milions de forma immediata i pujar progressivament fins als 1.300 milions. També demanen un altre “pla de xoc” per renovar plantilla i així “reduir la interinitat i la precarietat” actual, ja que els campus admeten que han hagut de recórrer a la figura de professors associats, amb sous molt baixos, per cobrir llocs estructurals i de responsabilitat. Igualment demanen engegar el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, d'on ha de sortir un nou de model de finançament, va explicar, “però que encara no es coneix perquè no està escrit”. En aquest sentit, va demanar un sistema més estable. “No pot ser que haguem d'esperar al dia abans de Nadal, i no és broma, al dia abans de Nadal, per conèixer l'aportació de l'any següent”, va lamentar.

Una altra de les peticions dels rectors passa per la reducció d'un 30% de les taxes, que ja va aprovar el Parlament, “però a poc a poc, per no castigar les finances de la universitats”, va demanar Elias. També demanen que el Parlament renovi els càrrecs dels Consells Socials, “perquè alguns tenen el mandat caducat des del 2017”, es va queixar.

Elias va resumir així la seva reunió amb el Govern català del dimecres. “Demanem més mitjans i més autonomia per fer el que hem demostrat que sabem fer: mantenir un sistema universitari d'èxit”. El rector va defensar que els campus generen 45.000 llocs de treball, suposen més de l'1% del PIB i que són un sector rendible, ja que per cada 100 euros d'inversió, les universitats retornen més de 300, segons les seves dades. “Ja m'agradaria a mi tenir un fons d'inversió amb aquesta tornada”, va bromejar Elias. El portaveu dels rectors va recordar que malgrat les penúries econòmiques per les retallades, les universitats han aconseguit mantenir-se en llocs de prestigi dels ránquings internaciones, però ha advertit que aquest “model d'èxit s'està alentint” i que “d'aquí a una mica la posició als ránquings empitjorarà”.