El MNAC ‘baixarà’ de Montjuïc el 2021

La cultura no hauria de sotmetre's a les regles de l'aquí-ara mateix d'aquests temps hipermoderns, ni a les de l'interessat curtterminisme polític. Així ho entén el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que ja té la seva Estratègia i pla d'acció 2019-2022, però amb visió, projectes i objectius fins al 2029, quan es compleixi el centenari de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 que va donar vida a la seva seu, el Palau Nacional, a Montjuïc. D'acord amb aquest document, el MNAC faria la seva primera ampliació al desitjat pavelló de Victòria Eugènia el 2021 amb l'obertura d'unes sales d'exposició temporal per passar a ocupar (i gestionar) gradualment els 15.000 metres quadrats quan arribi l'efemèride, segons va avançar dilluns el director del museu, Pepe Serra.

El vaivé de l'ampliació del MNAC i la seva vinculació amb aquest pavelló en desús per part de Fira de Barcelona és paradigmàtic dels temps. No fa ni dos anys, el 30 de juliol del 2017, Jaume Collboni, que llavors era tinent d'alcalde de l'Ajuntament i regidor responsable de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub), anunciava una inversió municipal de 2,5 milions d'euros per remodelar l'espai: una meitat s'havia de mantenir per a usos del recinte firal i l'altra meitat havia de ser seu d'exposicions temporals “per a tots els museus de la ciutat i, de manera prioritària, per al MNAC”, segons va afirmar Collboni. Era un espai que havia de gestionar el mateix Icub per acollir exposicions blockbuster davant de la falta de grans espais per a aquests esdeveniments a la ciutat. “La inversió s'ha fet, i l'adequació és acceptable per exposar-hi cotxes, però no és útil per al MNAC”, admeten des del museu, que mai van veure amb bons ulls un projecte que no havien de pilotar i que tampoc els permetria allotjar de manera estable les seves sales temporals, ni la biblioteca, l'arxiu i la col·lecció de fotografia, com tampoc desplegar l'art dels anys cinquanta als setanta. “La gestió de l'espai és molt difícil de fer si és compartit”, admeten des d'un centre que només pot exposar un 20% de les seves 180.000 peces (sense comptar les 155.000 del seu gabinet numismàtic) i que amb prou feines té 2.300 metres quadrats per a mostres temporals.

Des de llavors, a més, el patronat del MNAC, format per l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat, va aprovar l'abril passat, per unanimitat, l'ampliació del centre al pavelló de Victòria Eugènia i que el museu gestioni i ocupi el cent per cent de l'espai. En paral·lel, Fira de Barcelona prefereix ara aparcar aquest mig pavelló que li quedaria del Victòria Eugènia i centrar-se, en canvi, en una ambiciosa remodelació que afectaria tota l'ala oest del recinte firal de l'avinguda Maria Cristina. Aquesta rehabilitació implicaria, entre altres projectes, la reforma del pavelló gairebé bessó de davant al de Victòria Eugènia, el d'Alfons XIII, que planteja elevats costos perquè té el sostre d'uralita. També comportarà, presumiblement, la desaparició del Pavelló Italià, de construcció moderna, cosa que buidaria la plaça de Puig i Cadafalch.

“L'ampliació és una eina, no un fi en si mateix”, puntualitza Serra, que admet que el seu objectiu és que “quan un arribi on hi ha les columnes de Puig i Cadafalch ja hagi arribat al MNAC; cal aconseguir una unitat de conjunt avui fracturat de manera absurda; ser aquí ens permetrà apropar el museu a la ciutat i connectar-lo amb el metro”. En el seu full de ruta, que avui sembla imparable, el director del MNAC s'ha fixat presentar aquesta mateixa tardor a les institucions públiques una proposta tant física com de finançament, “amb implicació de diners privats”, una iniciativa de la qual no va desvincular CaixaBank, propietària de CaixaForum, veí del MNAC. “A principis del 2020” ja tindria un calendari d'actuació per a un espai que s'utilitzaria “per a exposicions temporals i el desplegament de la col·lecció d'art modern”, a més d'“un àmbit fix” per a la fotografia.

Així, el 2021, en una primera fase, ja s'hi podrien fer exposicions temporals, que Serra no descarta que puguin ser en coproducció amb altres centres. El 2029, el MNAC ja ocuparia la totalitat d'un recinte que es voldria més o menys connectat amb el Palau Nacional. El director creu que el pavelló de Victòria Eugènia satisfà, amb els seus prop de 15.000 metres quadrats, les necessitats d'ampliació del MNAC, sobretot quan l'altura del recinte és d'uns 15 metres, cosa que segurament permetrà fer-hi una segona planta.

Serra va declinar donar una xifra per a aquest projecte −“és perillós; cal calcular-ho bé”, va resoldre–, però sí que va xifrar en uns 800.000 euros l'elaboració del projecte bàsic, que se sufragaria amb els 3,6 milions d'euros que la Generalitat es va comprometre a aportar fins al 2021 per al projecte executiu d'una ampliació que va emmarcar en una sèrie de millores inajornables de tot l'entorn de Montjuïc. “Hauria d'haver-hi un enjardinament més racional i que no permetés zones on ocultar-se; hi falta un gran pàrquing públic, un autobús que connecti per dins tots els equipaments culturals de la muntanya i la senyalística corresponent”, va desgranar, per concloure: “Montjuïc és Barcelona o no? En els últims anys he parlat amb tres responsables municipals de cultura i ministres i consellers de la Generalitat, i ha estat un Dragon Khan; d'acord, començarem per la cuina, però tota la casa ha d'estar planificada perquè després no podem aturar-la; cal treballar a quatre o cinc anys vista i necessitem que les administracions també ho facin”, va fixar Serra. Perquè estava parlant de cultura.