‘Barcelona, ciutat en venda’: un documental sobre la lluita dels veïns davant del turisme massiu

La casa del Jordi es troba, literalment, dins d'un hotel del centre de Barcelona. La propietària de l'edifici va decidir reconvertir-lo en aquest negoci per aprofitar l'èxit turístic de la ciutat. Ell va ser l'únic veí que es va negar a marxar. Va haver d'aguantar anys de complexes obres de remodelació i ara no té claus del portal ni de la bústia. Per entrar a casa seva ha de passar per una consergeria plena de viatgers i maletes. És el nou president de l'Associació de Veïns del Casc Antic de Barcelona, en lluita pels seus drets i els de la resta de ciutadans de la zona.

El seu cas és un dels que la periodista i directora Laura Álvarez mostra en el seu primer documental, City for sale (Ciutat en venda). "És la sensació que tenim molts habitants de Barcelona: que és una ciutat en venda. S'ha entregat a d'altres a canvi d'una injecció de diners en temps de crisi", comenta Álvarez a Verne per telèfon. La pel·lícula s'ha projectat en els festivals de Màlaga i DocsBarcelona i es va emetre a finals de juny al canal 33.

La capital catalana, d'1,6 milions d'habitants, va rebre 15,8 milions de visitants el 2018 segons Turisme de Barcelona. Però la directora no només es refereix al turisme massiu. També a les societats i els fons voltor que es van apropiant dels pisos a les grans ciutats del món i també mesures com la golden visa.

Espanya es troba al capdavant a Europa a l'hora de concedir aquests visats a estrangers per residir al país a canvi d'inversions immobiliàries de més de 500.000 euros. I, dins d'Espanya, Barcelona és una de les destinacions preferides per als inversors. Són fenòmens que desplacen de casa seva els veïns de Barcelona, com passa també amb els de Venècia o Amsterdam.

L'efecte d'aquesta especulació immobiliària i de la invasió de turistes es nota en l'increment del preu de l'habitatge, tant de venda com de lloguer. I fa que persones com la Montse i el Joan, un matrimoni jubilat que viu amb un contracte de renda antiga al barri Gòtic, siguin un problema per als qui busquen fer negoci. Junts descriuen davant la càmera de Laura Álvarez la situació d'assetjament "que ja han denunciat judicialment", comenta la directora.

"La tècnica habitual d'aquest tipus de mobbing és mantenir l'edifici en renovació permanent per fer fora els veïns, farts de viure entre obres. Però, alhora, no s'encarreguen dels desperfectes de l'interior de l'habitatge ni permeten que els llogaters hi facin reformes. La pregunta és com és possible que es concedeixin tantes llicències d'obra encadenades en un edifici on s'ha demostrat que hi viu gent", es planteja Álvarez.

En un moment de City for sale es mostra com la Montse, que és asmàtica i viu exposada als fums, aerosols i olor de pintura de les contínues reformes, i el seu marit afronten la fumigació de l'edifici sense que gairebé se'ls hagi notificat, tret d'una nota enganxada al portal.

"No està tot perdut"

El retrat d'aquesta pel·lícula és el de les restes de la Barcelona que va enlluernar després dels Jocs Olímpics del 92, que, com explica Álvarez, "s'ha anat degradant amb el temps en convertir un dret fonamental com l'habitatge en un bé de consum".

Per això prefereix explicar el relat "amb la veu dels seus propis veïns, amb noms i cognoms", i mostrar la resistència dels grups d'activisme ciutadà que lluiten per garantir un habitatge digne.

El missatge que vol llançar City for sale és d'esperança: "No està tot perdut. Com més siguem els que ens organitzem, ens manifestem i protestem, més poderosos serem", suggereix la directora.

Part d'aquesta lluita passa per tenir present la petjada turística, a l'igual que comencem a tenir en compte la nostra petjada mediambiental o digital. I ser conscients de les conseqüències de fer servir plataformes com Airbnb i vols de baix cost. Com diu un dels veïns al documental, "el que fem ara no és viatjar, és consumir".