Lectura de paper, escriptura de robot

Beta Writer és l'autora del llibre Lithium-Iron Batteries, imprès en paper, però també descarregable en format electrònic; res gaire especial avui si no fos perquè Beta Writer no existeix. O més ben dit, és un algoritme, perquè aquest volum és el primer llibre científic escrit per un robot. L’ha publicat Springer Nature, un dels més grans (i seriosos) conglomerats editorials del sector del llibre acadèmic, una iniciativa que es va presentar dijous a Barcelona al IV Fòrum Edita, en una primera jornada que va tenir com a fil invisible una qüestió aparentment tan contradictòria com que el llibre de paper encara hi és, però potser es consumeix (i es produeix) cada vegada més amb paràmetres digitals.

"Hi ha tones d'informació a la xarxa: com es poden reduir i buscar el més rellevant, com gestionar i trobar el material fiable?”, reconeixia aquest dijous el director de dades i metadades a Springer Nature Henning Schoenenberger com a pregunta fundacional del projecte. Era la qüestió més fàcil; a partir d'aquí, tot tan fascinant com inquietant: un editor humà va seleccionar les àrees d'interès potencial per fer un llibre científic, es van marcar centres indicatius (publicacions, universitats…) que són garantia de qualitat i la resta ja ho va fer un algoritme, que va buscar, va ordenar i va estructurar la informació, amb els capítols corresponents. Ni en les paràfrasis per millorar la redacció va intervenir, ex profeso, cap persona.

“No substituïm els autors per les màquines, però el paper humà canviarà en la mesura que part d'aquests continguts s'aniran fent a partir d'algorismes", defensa l'analista, que va deixar obert un ventall de possibilitats entre un llibre escrit cent per cent per un humà i un d'elaborat cent per cent per una màquina. Schoenenberger ho veu com un repte per al sector i els editors humans, un desafiament que implica també des de problemes d'autoria fins a quins són els orígens del contingut. “És un debat que s'hauria de fer com més aviat millor", tot i que creu que “no hem arribat encara al punt que les màquines creïn textos, però no ha de ser una amenaça: les màquines poden ajudar els homes”.

“Aconseguir informació, coneixement i entreteniment ja no és patrimoni exclusiu del llibre. Això es pot aconseguir des de Google, Amazon o Facebook, però hi ha estratègies per mantenir una presència i certa hegemonia del llibre”, va apuntar el prestigiós consultor editorial austríac Rüdiger Wischenbart poques hores abans del llibre del robot Beta Writer, en un Fòrum Edita cada any més dens en l'excel·lència dels experts del sector editorial convocats a Barcelona pel Gremi d’Editors de Catalunya i el Màster en Edició de la Universitat Pompeu Fabra, a partir dels seus “tres directors mosqueters”, com prefereixen autodefinir-se: Patrici Tixis, Javier Aparicio i Sergio Vila-Sanjuán. Abans de l'esperançador enunciat, no obstant això, el mateix Wischenbart havia posat la por al cos: analitzant els quatre grans mercats editorials europeus (Alemanya, França, Espanya i Itàlia), va demostrar que en els últims anys el sector del llibre va sempre per sota del creixement econòmic real d'aquests països. Una llumeta a seguir, va proposar, és l'estratègia de J.K. Rowling amb el seu Harry Potter a partir del web Pottermore: “Ha industrialitzat la marca dels seus personatges en tots els mitjans i formats possibles, com va fer Disney als anys vint i trenta”, va afirmar, mostrant la presència del nen mag en les llistes dels top 25 de vendes d’Amazon d'aquest mateix any, malgrat que no són cap novetat literària. D'aquests llistats es deduïa que el 80% dels títols eren en formats en àudio o en ebook i que una bona part tenien sèrie o alguna adaptació audiovisual.

El pes del digital també es nota on es compren els llibres, tot i que siguin de paper: a Espanya, el canal predominant ja és el de les cadenes i grans superfícies, que concentra el 46% de les vendes (un 4,2% més que el 2017), seguit per les llibreries (45%, baixa un 0,7%) i els hipermercats (9%, perd un 1,8%). “Cadenes i grans superfícies lideren per la seva estratègia de venda en línia”, va aclarir Íñigo Palao, consultor de l'empresa de mesurament de mercats GfK. Cada una de les dades que aportava es va convertir en una mina per als inscrits, 490 en un any de rècord per al Fòrum Edita. Va recomanar al sector que mantingués els dos canals perquè a la botiga física de la llibreria hi ha compra impulsiva (“ho veus, ho tens a la mà i ja està”), que potser explica que es produeixin, al seu torn, unes vendes amb més equilibri entre gèneres a les llibreries que no pas a la xarxa, com ja han detectat: en les vendes per internet “el biaix és més gran per a la no ficció, l'assaig”. No és casual: dels més de mig milió de títols de llibres diferents que es van vendre a Espanya el 2018, una tercera part correspon a l'assaig, que ha crescut un 6,1%, i supera la ficció (27% de les vendes), que ha caigut un 2,5%. La política, el feminisme i l'autoajuda expliquen aquest sorpasso, de la mateixa manera que el fenomen dels youtubers o del joc Fortnite expliquen en part l'auge del gènere infantil i juvenil (28% del mercat, amb un 3,4% de creixement), especialment entre el sector de 9 a 12 anys.

El llibre es defensa bé, segons les xifres de GfK, en la batalla de la despesa de l'oci a les llars espanyoles, que el 2018 es va fixar en 3.250 milions d'euros: el 40% d'aquesta quantitat es destina als videojocs, però immediatament venen els llibres, amb un 34%; sorprenentment, pel·lícules i canals de sèries o de televisió només són el 19%, mentre que la música es queda en un 7%. El llibre, que té una facturació positiva –per cinquè exercici consecutiu– des que va començar l’any (2% d'increment), és, no obstant això, el que manté el percentatge més baix de la seva despesa per la via digital, de tot just un 5%, respecte al 70% dels videojocs o la música o el 89% de les sèries. “El mercat físic de segons quins productes pràcticament ha desaparegut, mentre que el del llibre segueix”, va dir Palao, amb un to d'arma de doble tall: l'esquizofrènia llibre de paper, consum digital.

El feliç èxit de ser petit

Entre ball de xifres i robots que escriuen llibres científics es van moure també els el fòrum Edita, per exemple, quatre petits (de forma, que no de fons) editors paradigmàtics del que és reinventar l'aventura d'editar i que també van reflectir la tesi del paper i el digital-virtual. O, dit d'una altra manera, representaven als de "no ho intentin fer a les seves cases", com va advertir, amb humor, Joan Sala, fundador del segell Comanegra, que va començar com a hobby amb uns amics i avui publica 60 títols a l'any, "on tots cobren igual i tots opinen". Es mouen les quatre editorials entre els dos i els cinc empleats, encara que les dimensions que maneja Mathew Clayton són diferents: el seu segell editorial, Unbound, edita per micromecenatge i si bé va començar fa set anys en un rafal, avui té ja més de 216.000 clients i aconsegueix que la mitjana de lliures que es gasta un anglès quan entra en una llibreria tradicional creixi fins a unes espectaculars 40 lliures a la seva pàgina a partir d'oferir també pòsters, pins, samarretes o llibres signats. Els links amb els seus lectors els cerca Valeria Bergalli, creadora d'una Minúscula que compleix ara 20 anys, a partir de "itineraris de lectura amb llibres que connecten entre ells encara que semblin divergents", va assegurar l'editora, que va començar sola i avui ja són… dos fixos. Una cosmovisió editorial parella a la de Jacques Testard, creador en 2014 de Fitzcarraldo Editions, impregnada de l'esperit de la bogeria de la pel·lícula homònima en la qual un terratinent s'entestó a muntar una òpera en plena jungla. Testard va ser l'únic editor anglès que es va interessar per la desconeguda bielorusa Svetlana Aleksiévich: un any després guanyava el Nobel. O sigui, gens de tecnologia, pur nas. "El més important és la qualitat del text. Si és bo, és més fàcil parlar d'ell amb passió, i suscitaràs interès… En qualsevol cas, no penso publicar més de 12 títols a l'any", va assegurar, i tampoc canviarà les seves portades monocolores i només tipogràfiques: tot blau per a narrativa i tot blanc per a assaig. "Vull seguir sent petit", va afirmar. I entre els quatre i els seus predecessors van ratificar l'epígraf del Fòrum Edita d'aquest any: Reptes, talent i globalització al món del llibre.