_
_
_
_

L’última gran aventura dels Madelman

Una exposició a Barcelona recorda els populars ninos articulats que ho podien tot

Jacinto Antón
Detall de l'escenari bèl·lic de l'exposició dels Madelman a L’Illa Diagonal, a Barcelona.
Detall de l'escenari bèl·lic de l'exposició dels Madelman a L’Illa Diagonal, a Barcelona.JOAN SÁNCHEZ

“Enviarem un home a Mart, un altre a l'Aconcagua i un altre al fons de l'oceà!”, deia entusiasmat un nen. “I podran?”, apuntava el seu germà petit. “Els Madelman ho poden tot!”, resolia el primer. Era un dels primers anuncis a la tele als anys seixanta dels famosos ninos articulats “disposats per a l'acció” que van marcar tota una època i una generació sencera, convertint-se en joguines de referència a Espanya com ho van ser en el seu moment el Fort Comansi, la Nancy o el polisèmic Tren Payá,

Els Madelman ho podien tot, efectivament, però no han resistit el pas del temps i han quedat confinats a la nostàlgia i al col·leccionisme. Ara, una exposició els rescata del bagul de les velles joguines per fer-los viure una última gran aventura. Composta per 150 Madelman originals comercialitzats entre el 1968 i el 1983 (quan va acabar la producció), inclosos alguns models que emocionaran més d'un (“Déu meu, si hi ha l'explorador polar de la meva primera comunió!”), la mostra, que es pot veure a L'Illa Diagonal fins al 27 de juliol, és un veritable homenatge als valents homenets amb els quals vam viure tantes coses.

L'exhibició té un apartat substancial dedicat a repassar la història dels Madelman, les campanyes publicitàries, les mítiques capses (individuals, d'equip bàsic, de superequips o de missions completes), els accessoris (l'helicòpter!), i altres materials. Es pot veure una sèrie d'homenets sense roba (“veus com portaven calçotets”, apuntava una noia) que permeten observar com estaven fets. Són molt entranyables els fullets que expliquen com s'hi pot jugar: “Ja tens el teu Madelman, instruccions per aconseguir el màxim realisme”. I la cronologia és molt interessant: al principi els ulls eren pintats, els Madelman no va tenir companya fins al cap de 10 anys i només tenen peus des del 76). Pel que fa a altres ninos, a Madelman el va precedir el Daniel Bravo i va ser contemporani del Big Jim (1974) i el Geyperman (1975) .

Un aspecte general de la mostra de Madelman.
Un aspecte general de la mostra de Madelman.Joan Sánchez

La part sensacional de l'exposició és la dels nou escenaris en vitrines de les aventures temàtiques dels Madelman. És el que tots somiàvem: hi podem veure el gran diorama Safari, amb el jeep blanc, el caçador amb salacot, l'àscari negre, els micos, les gàbies; el del Canadà, amb els paranyers, la policia muntada; o el de recerca submarina, amb els homes granota i els bussos, els taurons i el pop. Les tropes de muntanya, els esquiadors, els espeleòlegs, els astronautes també hi són. L'escenari de l'Oest reuneix els indis amb el seu tipi, miners, bandolers, el xèrif. Un altre diorama és una illa del tresor, amb els pirates cavant, i en un altre més que representa un portaavions hi ha els mariners alineats a la coberta. El gran escenari és el de la guerra, amb trinxeres, l'artilleria i 30 Madelman donant-ho tot en un ambient de Gestes Bèl·liques.

Apel·lació a la nostàlgia? “No, no, hem fet el que ens agradaria haver pogut muntar de petits quan hi jugàvem”, explica José María Padilla (1966), membre del col·lectiu de col·leccionistes La Catifa Vermella, que ha cedit les seves Madelman per a l'exposició. “El més popular?, depèn a qui li preguntis. Potser el caçador, o l'explorador polar i els militars, amb tants complements”. Són negoci avui? “No, un en bon estat rondarà els 90 euros; en realitat només interessen als qui havíem jugat amb ells. Els Madelman moriran amb nosaltres”.

Caçadors, assistents negres i soldats

"Avui resulten del tot políticament incorrectes", sospira el col·leccionista Padilla. "Amb caçadors que porten rifles i ullals d'ivori, negres que fan només d'ajudants i soldats amb moltes armes. Eren un reflex de l'època, esclar". Obsolets? "Seria impossible ressuscitar-los, els nens d'avui no hi jugarien". Estaven ben fets? "Relativament, se'ls trencaven els polzes i llavors no podien agafar les pistoles". L'exposició inclou els astronautes, que es van fer inicialment amb motiu de 2001, una odissea de l'espai, col·locats al costat d'un monòlit. Només hi ha dos Madelman costumitzats, el Tarzan i la Jane. Queden molts Madelman? "Depèn", respon el col·leccionista, "se'n van fabricar milions, avui n'hi deu haver força oblidats als altells de les cases. Confiem que surtin a la llum".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_