L’ombra de la corrupció fulmina JxCat a Sant Cugat

A Sant Cugat s’hi viu bé. És un municipi agradable per passejar-s’hi, amb un patrimoni atractiu, moltes zones verdes i tranquil. Una cordialitat que tradicionalment ha marcat les relacions polítiques. Els plens municipals sempre han estat allunyats de bregues polèmiques. Fins dissabte. Un acord tripartit entre ERC, el PSC i la CUP desbancava Junts per Sant Cugat després d’haver governat amb àmplies majories aquesta ciutat durant 32 anys seguits (els dos primers mandats de la democràcia havien estat encapçalats pels socialistes). La polèmica i els crits van assaltar el ple de constitució del nou Ajuntament: els seguidors convergents (convocats per l’ANC) cridaven “155” en rebuig al pacte d’independentistes amb el PSC (que va donar suport a l’aplicació de l’article 155), mentre que els contraris deixaven anar crits de “3%”, per les sospites de la implicació de Sant Cugat en el cas del suposat finançament irregular de Convergència.

Al carrer, molts prefereixen no parlar de política –per desconeixement o per precaució–. Entre els que sí que ho fan, n’hi ha que critiquen el canvi. “Estem contents amb l’alcaldessa. El canvi em costa, no entenc que ERC hagi pactat amb un partit unionista, no entenc com podran governar junts”, assenyala la Cristina, de 51 anys, que passeja amb la seva mare agafada del bracet, que discretament aplaudeix la incorporació dels socialistes. “M’agradava l’anterior, ho feien bé”, apunta també la Catalina, de 72 anys, mentre compra una revista al quiosc que hi ha prop de l’Ajuntament.

El quiosquer, en canvi, no ho veu igual. “Era un canvi necessari després de 32 anys amb el mateix partit”, apunta en Javier, de 58 anys. “Combreguis o no amb Convergència, després de 32 anys en el poder, ja era hora que vingués gent nova i d’esquerres a aixecar les catifes”, afegeix l’Oriol, de 32 anys, que considera que qualsevol partit que perduri en el poder pot caure en la temptació de cometre irregularitats.

I és que el nom de Sant Cugat ha aparegut en els diversos casos de corrupció que han afectat Convergència, des del cas Palau, el cas ITV o el suposat finançament irregular del partit. Aquesta ciutat de 90.000 habitants es va erigir ara fa dues dècades en el gran bastió de CDC, va ser la gran ciutat en mans dels liberals durant el que es va conèixer com a travessia del desert de Convergència, quan van perdre gairebé tot el poder autonòmic i municipal en els vuit anys de tripartit d’esquerres a la Generalitat. Però Sant Cugat va resistir, llavors amb Lluís Recoder al capdavant. I tot plegat va tenir premi, ja que el seu equip, tard o d’hora, va anar ocupant càrrecs de primera i segona fila al Govern català, començant per Recoder com a conseller de Territori, Mercè Conesa (exalcaldessa i actual directora del Port de Barcelona), Jordi Turull (exgerent de Sant Cugat i més tard portaveu i conseller de Presidència de la Generalitat) i els exregidors però actuals consellers, Damià Calvet i Jordi Puigneró.

El Xavier és funcionari de l’Ajuntament i dubta de les acusacions de corrupció. “El 3% no existeix, totes les contractacions s’han fet legalment, si després la gent es reuneix als despatxos per repartir-se els diners, és una altra cosa”.

Molts veïns prefereixen allunyar els debats polítics nacionals i defensen que el canvi a Sant Cugat s’hagi fet amb aliances entre partits, en un principi, situats als antípodes ideològicament. “És un pacte de poble que depèn de les persones. A mi tant me fa amb qui pactin, el que ens ha de preocupar no és de quin partit són, sinó què faran amb el poble”, defensa la María, de 48 anys, que regenta una llibreria, situada al davant del Consistori.

I sobre les accions que necessita la ciutat, molts veïns ho tenen clar: potenciar les polítiques socials. Perquè, tot i que és un dels municipis amb la renda més elevada de Catalunya, la pobresa també existeix. “Hi ha molta gent que surt a fer un tomb i s’atura a Càritas. S’intenta que no es vegi, però això hi és. Aquí ha vingut molta gent amb pocs diners en els últims anys i s’ha deixat de banda els veïns de tota la vida, que tampoc tenen tants diners”, lamenta la llibretera.

L’accés a un habitatge assequible també és una reivindicació de molts veïns d’aquesta ciutat amb preus prohibitius per a moltes famílies. “La joventut està marxant pels preus dels pisos, i l’Ajuntament té a les seves mans polítiques fer pisos de protecció oficial”, exigeix el Javier des del seu quiosc. El jove Oriol hi coincideix. “Espero polítiques municipals d’habitatge, que amb més oferta es pugui reduir l’increment de preus que hem estat veient els últims anys”. Aquest veí també reclama mesures perquè Sant Cugat no sigui una ciutat dormitori i es revitalitzi per fer-la més atractiva per als joves. “Com a model de ciutat, esperem que deixi de ser una ciutat en què no pots sortir a segons quines hores perquè molestes els veïns, que hi hagi més oferta cultural, etc. Que deixi de ser un poble bombolla”, conclou.