Investidura amb tanques a Sant Jaume

Com ha canviat la pel·lícula. Dret, darrere de la tanca, es confessava malenconiós un jove que va estar en la investidura d’Ada Colau fa quatre anys. Llavors, entre globus i confetis, la nova alcaldessa vestida de vermell va recórrer a peu els pocs metres que separen l’Ajuntament de Barcelona de la Generalitat entre l’eufòria de la gent i sense necessitat de tanques. Aquesta tarda l'entrada ha estat més difícil per a l’alcaldessa del canvi. Ho va reconèixer Colau mateix en el seu discurs quan va dir que no era un dia “exactament feliç. No és la manera amb què ens hagués agradat arribar a l’alcaldia”. I se li notava.

Una hora abans de l’inici del ple, l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) va convocar una protesta contra el pacte de Colau amb el PSC i a favor de la llibertat dels polítics independentista presos. I des de les quatre de la tarda no van deixar de cridar frases constants com “Colau és un frau”, “venuda” o “on és la traïdora?”. Però la protesta independentista va conviure sense problemes, frec a frec amb els partidaris de Colau que, tot i que considerablement en menys nombre, aixecaven amb força les seves banderes blanques d’alcaldessa.

“Surt reina, t’estem esperant”, deia una senyora, amb llaç groc a la solapa, en to d’amenaça i cridant. Va començar la tarda amb l’arribada dels convidats. Un Artur Mas bronzejat, bany de masses per al grup del PDeCAT amb l’exalcalde Xavier Trias al capdavant, serietat la d’Ernest Maragall i la seva esposa… Tot sota els crits eixordadors, però sense anar a més. De sobte, moviment de policia. Semblava que hi havia alguna baralla. Però falsa alarma: eren Pere Navarro —el delegat del Consorci de la Zona Franca— i Miquel Valls —l’expresident de la Cambra de comerç de Barcelona— que van entrar entre la gentada per on no tocava.

La protesta va aguantar el to, amb alguns pics. La gent va reaccionar quan es va sentir al líder del PP català, Josep Bou, cridant “Viva España!”. Els manifestants van respondre amb un “llibertat presos polítics”. A Manuel Valls, el candidat amb el suport de Ciutadans, gairebé no se’l sentia des de la pantalla instal·lada a la plaça Sant Jaume. La seva frase “a Espanya no hi ha presos polítics” va encendre de nou la massa. Els partidaris de Colau van tenir el seu moment quan, durant el discurs de Quim Forn, el regidor de Junts per Barcelona i a la presó preventiva per l’1 d’octubre, el van cridar “3%, 3%”. Forn va acabar el seu discurs lamentant que, en el seu cas, no podria creuar la plaça amb la resta de regidors perquè el jutge l’hi ha impedit.

Després de la foto de grup i el cant d’Els Segadors, va arribar el moment. Colau s’enfrontava a la cridòria. Policia a un costat i a l’altre. El seu rictus era seriós. No va somriure en cap moment. “Pobre Colau”, va dir un espontani. L’entrada en comitiva no va ser fàcil. Entre el grup, només mostrava somriure, a l’estil Pantoja, un membre de l’equip republicà. Aquesta tarda, a Sant Jaume, hi ha hagut tanques i vots de Valls. Un cop superat això, Colau ja té l'alcaldia de Barcelona.