Poblet remodela el seu museu per adaptar-lo al segle XXI

El monestir tarragoní de Poblet ha entrat al segle XXI una mica tard, però hi ha entrat. Des d'ahir dimecres té un museu modern i renovat que, a banda de doblar l'espai, renova la museografia i inclou gairebé dos centenars d'obres que no s'havien vist mai. A més, ahir també va obrir les portes un nou centre de visitants amb un espai audiovisual interactiu que explica la complexa i llarga història d'aquest monestir, declarat Patrimoni de la Humanitat el 1991, així com de l'orde del Cister, que el va fundar al voltant del 1150 establint la regla de Sant Benet.

L'audiovisual permet, a més, entrar (a vista de dron) en zones prohibides al públic perquè són àrees de la clausura de la comunitat. A la inauguració van assistir-hi l'abat Octavi Vilà i les autoritats implicades en la reforma: la Diputació de Tarragona (1,3 milions d'euros des del 2013) i el Departament de Cultura –per això hi va anar la consellera Mariàngela Vilallonga–; l'Obra Social de La Caixa (que hi ha aportat 450.000 euros), la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Vimbodí, localitat on hi ha el monestir i que hi ha destinat els recursos que li corresponen provinents de la taxa turística.

El nou museu dobla l'espai i les peces exposades, que passen de 200 a 450, de manera que s'ha hagut de fer una gran tasca de restauració i posada a punt d'aquest patrimoni; un treball que ha estat a càrrec, sobretot, de la Diputació de Tarragona (115 obres). A les sales del Palau Reial s'han incorporat noves sales: les de l'Abad Copons i les de l'Abad Mengucho, dos espais que tenen un gran protagonisme arquitectònic, ja que, segons Damià Amorós, responsable de l'espai, “la primera peça del museu és el mateix edifici”.

Entre les peces que es poden admirar hi ha el Sant Sebastià de Damià Forment (realitzat al segle XVI en alabastre), que procedeix del retaule major de l'església i és un dels màxims exponents de l'escultura catalana del Renaixement. També s'exposa el recentment atribuït calvari de Joan de Joanes, el Crist d'ivori donat a Poblet per Pere Antoni d’Aragó, virrei de Nàpols, el got de vidre, l'antiga lipsanoteca del segle XIV i una Pietat o Lamentació sobre el Crist mort, del també pintor renaixentista Perino del Vaga, que ha estat atribuïda gràcies al treball recent de la professora italiana Patrizia Tosini, de la Universitat de Cassino; una obra molt vinculada a una altra del museu estatal de l'Hermitage de Sant Petersburg. Els dos nous espais obriran al públic el cap de setmana del 22 i 23 de juny.