Cinc obres de teatre de curta durada i llarga intensitat

Albert Salazar va guanyar el premi Max a millor actor per A.K.A. (Also Known As). Lara Díez triomfa al Teatre Akadèmia amb Les oblidades. Són dos dels intèrpets que han passat pel Festival Píndoles, una trobada dedicada a les arts escèniques breus i de proximitat en la qual és clara l'aposta per nous talents. Des d'aquest divendres fins diumenge, podrem veure a la zona del Castell de Montjuïc, en espais vius (qualsevol lloc es pot convertir en un escenari!), 18 propostes inèdites de diversos autors i autores, a més de dues obres convidades: Longing for #1, una performance de la italiana Giulia Spattini, i La noia de la benzinera, escrita i dirigida per Aina de Cos, premiada al festival del Teatre de Butxaca de Ciutadella. Les obres, de diferents disciplines, com la dansa, la poesia, el circ, el clown, la performance o el teatre d’objectes, es representaran durant les tardes de divendres, dissabte i diumenge en quatre sessions. Hem fet una tria de cinc peces, però en podrien haver estat més. Tot el festival s'ho val.

Guardar la roba

Un bon dia dues persones desconegudes es troben accidentalment en una bugaderia. "Aquí tot val diners. Jo ja ho he après. L'autobús, el pa, el cafè, la rentadora... Tu... Jo...", diuen. Les particulars maneres d'entendre el món d'aquest parell d'individus, els seus problemes i els seus desitjos, es posaran a fer voltes tot buscant la manera de saltar de la roda i anar endavant. Un dia qualsevol... Però res no és fàcil, per tirar endavant. Escrit i interpretat (amb Berta Pipó) per Martí Costa i sota la direcció de Clara Manyàs, aquesta comèdia també farà que ens plantegem algunes preguntes. Divendres, a les 20.00, 21.00, 22.00 i 23.00.

Quan cau

Azucena Momo i Bel Carruana han creat un espectacle que combina dansa i poesia. Totes dues, que també es dirigeixen i interpreten la peça, juguen, d'alguna manera, a veure’s i no veure’s, a voler cadascuna la posició de l’altra, a trobar els límits de la proximitat i les combinacions possibles entre les dues veus i els dos cossos. Tot un exercici de dansa, moviment i tendresa. Dissabte, a les 18.00, 19.00, 20.00 i 21.00.

Petjades

Un nen de Polònia i el seu avi, romanès, propietari d'una petita botiga d'espècies a Varsòvia, han d'emigrar durant la Segona Guerra Mundial i es converteixen en refugiats. L'avi, en cadira de rodes, depèn físicament i emocionalment del suport incondicional del seu net, que no el deixarà en cap moment, i hauran de superar obstacles que són tan amargs que només queda donar-los la volta i riure. Crear un món nou, un joc contagiós per escapar-se de la realitat, junts. Compartint el riure. Una dramatúrgia sense text de la companyia Paul Palaus, experta en aquest format i en aquesta temàtica, amb Adrian Schwarzstein compartint la direcció. El mateix Pau Palaus, amb Manu Barandiaran (que també hi ha posat la música) són els intèrprets. Diumenge, a les 18.00, 19.00, 20.00 i 21.00.

Bèsties d’Educació Primària

En Pol té vuit anys. Avui havia d’anar d’excursió amb els companys de classe, però els seus pares no el deixen. A última hora, han descobert que el tutor del seu fill no ha estat prou honest amb els propòsits de la sortida. Estan disposats a exigir-li explicacions. Què és el que els ha molestat tant? Joan Ramon Gironès ha escrit, dirigeix i interpreta, amb Begoña Miranda i Kedar Levi, aquesta comèdia farcida d'objectes i de gestos. Diumenge, a les 18.30, 19.30, 20.30 i 21.30.

¿Nos hacemos un Ibsen?

Tres amigues comparteixen unes copes a la sortida del teatre. Res d'extraordinari, però... estan a punt de fer una cosa que els pot canviar la vida. El que vol explicar aquest text de Nando López, dirigit per César Barló i amb Olga Goded, Alda Lozano i Conchita Piña donant vida a les tres amigues, és que una funció teatral pot acabar tenint efectes secundaris inesperats, sobretot si, quan tornem a la realitat després de "viure" una obra de teatre, el nostre món se'ns fa petit. Diumenge, a les 18.00, 19.00, 20.00 i 21.00.