Guerra, gran o local

Després de Camins de nit i de Camins d’aigua, Camins d’hivern tanca, de forma precisa i excel·lent, la trilogia de La llum d’Artús. Raimon Portell (Barcelona, 1963) clou així la seva obra més ambiciosa, una de les sagues més brillants de la literatura juvenil catalana dels darrers temps, no només pel què sinó per com ho planteja i ho explica, no només per a joves lectors sinó per a tots els públics.

La història se situa en un temps i un espai ficticis que recorden l’Europa de principis del XX, en època d’una primera gran guerra que afecta tot el continent. La protagonista és Rut Anglada, de 12 anys, que emprèn un viatge per lluitar contra un poder absolut que vol imposar-se per la força. No és l’única. En el darrer volum, coincideix amb altres protagonistes de la saga, que provenen de diversos territoris. Amb mestria i precisió, l’autor embasta tots els fils per donar resposta a les preguntes dels altres volums. El llenguatge és ric; el ventall de personatges, ampli; la trama, complexa, i les imatges que crea són imperdibles, com la del camp de presoners, “el forat més fosc de l’imperi”, on va a parar en Iazu, amb el seu violí, i on s’acabarà desenllaçant tot allò que abans s’havia embolicat.

CAMINS D’HIVERN

Raimon Portell
Traducció de David Nel·lo
Barcanova
374 pàgines
14 euros

Tot i ser ficticis, paisatges, personatges i imatges ens són coneguts, i alguns propers, i potser per això el que es discuteix en aquesta destacada trilogia arriba i toca de ple emocions i atencions.

La guerra dels botons no és el tercer volum de cap trilogia, però sí la tercera novel·la juvenil de l’escriptor Avi (pseudònim d’Edward Irving Wortis. Nova York, 1937) que es tradueix al català. Les dues anteriors —La veritable confessió de Charlotte Doyle i Ciutat d’orfes (Bambú, 2010 i 2012)— van deixar Avi en el pedestal dels autors de referència. La guerra dels botons, homònima d’aquell gran clàssic de Louis Pergaud, és ben diferent quant a temàtica, però molt igual quant a l’enorme i profund treball de la psicologia dels personatges. Si Camins d’hivern ens situava en un gran conflicte continental, aquí ens transporta al 1914, a l’inici de la Gran Guerra, en un poble de Polònia. Si en aquella els personatges es movien per la gran amplitud del mapa europeu, ara el focus és en aquest poblet i en la guerra vista i viscuda per una colla d’infants d’allà.

LA GUERRA DELS BOTONS

Avi
Traducció de David Nel·lo
Bambú
258 pàgines
11,90 euros

Avi té la capacitat de traslladar la guerra dins de l’ànima dels infants, amb dos personatges que seran adversaris. D’una banda, en Jurek, nen insensible que vol dominar el grup i per això s’inventa un joc: el de robar botons als soldats. Qui robi el més valuós esdevindrà el rei i la resta de la colla l’haurà d’obeir. I de l’altra, en Patryck, el narrador, que si bé és més humà i més proper, no es vol deixar vèncer per no ser manat per l’altre, tot caient en actituds contradictòries que trasbalsen el lector. La personalitat de la resta d’infants es veu eclipsada pel tarannà dominant dels altres dos.

A través d’aquesta colla, amb un ritme lent i un treball d’orfebre, Avi retrata la condició humana des que hom és infant, amb una guerra quotidiana farcida d’enveges, jocs, complicitats, lluites... En l’entorn on es troben, qualsevol acció, per innocent que sembli, té conseqüències col·laterals, a vegades, terribles. I tot plegat és el reflex i la llavor de les grans guerres, com la que passa pel seu poble, amb soldats russos i després alemanys, i que fa saltar pels aires la seva quotidianitat. Les guerres, grans com la de Camins d’hivern, i locals com la de La guerra dels botons, sempre s’assemblen i sempre es demostren devastadores.