“Els actes sacramentals eren el concert dels Stones de l’època”

Les coses no deuen anar tan malament si es pot fer un Calderón de la Barca al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), en castellà i coproduït pel mateix TNC amb la Companyia Nacional de Teatre Clàssic (CNTC). Xavier Albertí, el director del TNC, s'ha encarregat, a més, de posar en escena ell mateix El gran mercado del mundo, acte sacramental del gran autor del Segle d'Or, amb una companyia mixta de 14 actors: la meitat són habituals del TNC i la resta de membres, de la CNTC. Una magnífica mostra de confraternització teatral en aquests temps convulsos. L'espectacle, d'una hora i vint minuts, s'estrena dimecres a la Sala Gran (fins al 22 de juny).

Albertí, conquistat pel barroc, està entusiasmat amb l'experiència. "Ha estat flipant, la idea ve de fa dues temporades, quan la CNTC va portar El perro del hortelano i els dos equips ens vam enamorar. Helena Pimienta, la directora, em va dir: fem alguna cosa". A l'hora d'abordar un acte sacramental, Albertí ha hagut de combatre prejudicis: "els meus propis i els de molts, normalment no s'és conscient del que és aquest gènere i se'l mira amb recel, com si fos propaganda de la Contrareforma i un sermó". La vinculació tradicional litúrgica i eucarística dels actes i la seva associació per aquesta via amb el franquisme de pal·li els ha afegit més ombra.

El director considera que aquesta "boira" que amaga el fascinant "arxipèlag" dels actes sacramentals, ha fet que aquestes obres, "bestioles llegides només parcialment encara", romanguessin "pràcticament inexplorades als nostres escenaris". En submergir-se en el seu món, ha trobat que són en realitat, a més d'"eines clau de la propagació d'idees", una "gran festa teatral", muntada sobre un profund univers filosòfic i "adreçada a un espectre amplíssim de la societat", amb el mateix pes, assenyala, de la tragèdia grega o la lírica còmica del XIX. Eren "teatre polític per a la multitud urbana i la naturalesa al·legòrica dels seus personatges remet tant al teatre clàssic com a les múrries denúncies de les revistes musicals del Paral·lel barceloní del XIX i el XX o de la Gran Vía madrilenya". Venien a treballar en els actes, destaca, els millors escenògrafs, ballarins i músics d'Europa. En resum, "els actes sacramentals són la bomba, són el concert dels Rolling Stones de l'època, les cerimònies olímpiques de llavors".

L’element escenogràfic més impactant de l’espectacle d’Albertí és un carrussel, símbol popular de la roda de la fortuna

Quan Albertí es posa a investigar i treballar un gènere ho fa a consciència. I així, és capaç de parlar de l'imaginari del barroc espanyol, d'El sueño del caballero (el quadre de Pereda que representa totes les vanitas del món), de la Dànae de Tiziano (i la relació de la pols d'or de Zeus amb l'Anunciació), de "la geografia de la Reforma i la Contrareforma", assenyalant que està relacionada amb "l'articulació de la lliga hanseàtica", i d'arribar a la conclusió que El gran mercado del mundo té a veure amb la idea de la construcció d'Europa, en el temps de Calderón i en el nostre. "Abans que Nietzsche promulgués la mort de Déu i anunciés l'arribada del mercat global, Calderón ho havia intuït".

El director recorda que els actes sacramentals se situaven al centre neuràlgic de l'ecosistema teatral de la seva època especialment durant els dols reials —en època de Pedro Calderón de la Barca (1600-1681) la mort de la reina Isabel, esposa de Felip IV i de l'infant Baltasar Carles, de verola— en el que eren les úniques obres autoritzades a representar-se.

Albertí destaca la genialitat de Calderón, que havia estat soldat, sacerdot, poeta, filòsof, de tot en la seva època, i a la seva manera inventor de la naturalesa humana, utilitzant l'expressió que Harold Bloom va encunyar per a Shakespeare. Assenyala que estava influenciat pel pensament jesuític i la idea que el destí està, pel que fa al recorregut personal concret, en mans de l'home. "Era una persona d'una modernitat extraordinària i la seva creació demostra que va ser un gran lector dels clàssics, i va accedir a les seves obres gràcies a l'abundant biblioteca del Duc d'Alba, i va estar al seu servei".

El gran mercado del mundo és una fàbula que arrenca amb l'anunci de la Fama que es farà un mercat lliure, franc, en el qual es vendrà de tot i al qual assisteixen els dos fills bessons (Buen Genio, Alejandro Bordanove, i Mal Genio, David Soto) d'un pare de família que els envia a provar quin dels dos es mereix l'herència. Qui utilitzi millor els diners al mercat tindrà la recompensa de la propietat i la mà de Gracia (Ana Sánchez). Al mercat trobaran la Gula (Oriol Genís), la Lascívia (Roberto G. Alonso), l'Heretgia, que ven llibres de Luter i Calvino (Jordi Domènech), la Malícia (Mons Plans) o la Culpa (Sílvia Marsó).

L'obra, en la qual es debaten temes com la primogenitura, és d'una gran ambició i riquesa ideològiques, assenyala Albertí, però es tradueix en un teatre popular, unes representacions majúscules a les quals assistien 20.000 persones, i la gent gaudia de valent. Hi havia moltes capes de lectura, subratlla el director (responsable també de la versió), que diu que ha respectat el text de Calderón i la seva estructura afegint coses de la seva collita, com El tango de la cocaïna (1926), de Joan Viladomat, estrenat al Teatre Victòria del Paral·lel el 1929, Purcell, Monteverdi o Bach, molt de Bach. L'element escenogràfic més impactant de l'espectacle d'Albertí és un carrussel, els cavallets, símbol popular de la roda de la fortuna. Sobre aquest tema, el director recorda que l'skyline de Barcelona, el Tibidabo, és una barreja, similar a la de l'acte sacramental, de Crist (el temple expiatori) i nòria. Diguem que s'ho ha passat de conya, doncs. "Com poques vegades, sí".

De la barreja de les tradicions de la CNTC i el TNC diu que "tots ens hem enriquit" i destaca que la direcció d'un director que, a més, és músic i respecta la mètrica però sense convertir-la en l'única cosa, ha anat molt bé. "Li hem donat un aire de teatralitat i llibertat superior al que altres vegades s'havia fet amb el gènere".