Cinc exposicions de fotos per veure-hi amb uns altres ulls

Si a l'abril els protagonistes indiscutibles han estat els llibres, el maig se'ns presenta com una mena de primavera fotogràfica a Barcelona. I és que coincideixen diverses exposicions que certifiquen que la fotografia és un gènere que no para d'escampar-se per la ciutat, ja sigui en forma de mostres, espais, festivals, cursos i iniciatives de tota mena, com ara l'Art Photo BCN, un festival de fotografia emergent que comença aquest mateix divendres a l'Arts Santa Mònica. En aquest cas ens hem centrat en cinc exposicions que molt probablement us faran sortir de la sala amb la mirada més afinada.

‘Retrats de la modernitat’, de Berenice Abbott

Hi ha moltes maneres de viatjar a Nova York, fins i tot sense haver de trepitjar-la. Sens dubte, una de les millors és seguint els passos i la mirada d'aquesta fotògrafa nord-americana, que reflecteix el procés de creixement de la ciutat amb unes imatges vertiginoses i originals, extremadament contemporànies, tot i haver estat fetes en les primeres dècades del segle XX. La trajectòria d'Abbott (1898-1991) també passa per una altra gran ciutat, París, on es dedica a fer retrats de personatges de l'àmbit cultural, entre els quals moltes dones, i on té l'ocasió de descobrir les imatges d'un altre gran fotògraf, Eugène Atget, de qui també es poden veure algunes fotografies a la mostra. Més endavant, se centrarà a fotografiar fenòmens científics, en unes fotos enigmàtiques i sorprenents. Des que la Fundació Mapfre va obrir seu a la Casa Garriga, a les parets d'aquest edifici modernista ja s'han pogut veure antològiques d'altres fotògrafs destacats, com ara Duane Michals o Shomei Tomatsu. Fundació Mapfre. Diputació, 250. Fins al 19 de maig.

‘Fotografies de gent del segle XX’, d’August Sander, amb ‘Womankind’, de María Acha-Kutscher 

Més de 180 imatges són les que es poden veure en la panoràmica més àmplia que s'ha fet mai a Espanya d'August Sander (1876-1964), un fotògraf alemany que ocupa un lloc preeminent en la història de la fotografia. Aquí podem veure el seu treball més ambiciós, que va abordar amb l'objectiu d'establir el que podria ser una taxonomia de "la gent del segle XX". A banda de la qualitat dels retrats, el que cal destacar és la voluntat igualitària amb què fotografia persones de tota condició. Tots els retratats, homes i dones, des del camperol a l'aristòcrata, del petit forner al gran empresari, són igualment anònims i estan revestits de la mateixa dignitat. I és tot un encert que, enmig d'aquesta galeria de retrats, pràcticament s'hi insereixi una altra, Womankind, de l'artista María María Acha-Kutscher. Els seus fotomuntatges i imatges fake juguen, reinventen i qüestionen visualment la noció tradicional de feminitat en l'art. Tot plegat, una bona passejada pels tipus humans, en què la fotografia, lluny de ser un art innocent, objectiu i innocu, es reivindica com una manera de representar i qüestionar el món. La Virreina Centre de la Imatge. La Rambla, 99. Fins al 23 de juny.

‘On Abortion’, de Laia Abril

Tampoc és innocu, sinó tot el contrari, el treball d'aquesta jove fotògrafa catalana, nascuda el 1986, que ja es va donar a conèixer amb un projecte impactant, Thinspiration, en què es capbussava en fòrums de joves que patien trastorns alimentaris per extreure'n retalls d'imatges que resultaven colpidores. Ara l'artista i periodista està immersa en una recerca ambiciosa, A History of Misogyny, que té com a primera entrega aquesta investigació visual sobre l'avortament. La mostra combina diversos elements que fan més ric el relat, que també ha estat publicat en format fotollibre (guanyador de l'Aperture-Paris Photo). Hi trobem des de testimonis personals fins a imatges d'estris o tècniques rudimentàries per fer avortaments en la clandestinitat, que encara provoquen fins a 47.000 morts anuals. "És un tema complicat perquè té a veure amb moltes coses: la religió, la moral, els diners, l'estigma i les lleis", explicava Abril en la presentació. I la mostra tampoc defuig aquesta complexitat. Visitar-la també és una bona manera de descobrir la nova seu de Foto Colectania, un espai molt més accessible i acollidor, amb una petita sala en què es poden consultar una bona tria de llibres de fotografia. Fundació Foto Colectania. Passeig de Picasso, 14. Fins al 9 de juny.

World Press Photo 2019

Una de les cites fotogràfiques més esperades de l'any, tenint en compte les xifres de visitants, és l'exposició del World Press Photo. D'alguna manera és una cita obligada per tenir una visió panoràmica dels millors treballs realitzats pels fotoperiodistes. Pot ser una bona manera d'acostar-se a certes realitats, i fins i tot descobrir-les, i una oportunitat per veure sèries d'imatges, que permeten fer un relat més aprofundit i reposat que no pas el de les notícies, en què moltes vegades s'ha de triar una sola fotografia. Tot i així, el World Press Photo no s'acaba d'escapar del tot del tipus de consum d'imatges segons la lògica dels mitjans, ja que passem, com qui gira el full d'un diari, de la imatge colpidora d'un conflicte armat o els plors d'una nena immigrant a la frontera (la fotografia de l'any, de John Moore), a l'espectacularitat d'una proesa esportiva. La presència de dones fotoperiodistes, tot i que ha augmentat, arriba tot just al 19% dels treballs. CCCB. Montalegre, 5. Fins al 26 de maig.

Desobediències. Una caixa d’eines

També és col·lectiva aquesta mostra, feta de treballs diversos però en aquest cas amb un fil conductor que embasta totes les propostes: la desobediència social per qüestionar l'ordre establert. En aquest ventall la fotografia és també concebuda com una eina, interrelacionada amb la filosofia i la música, entre d'altres, i amb un vessant molt material, el del paper i les autopublicacions com a formes de denúncia. Entre els artistes, trobarem propostes de Tanit Plana, el col·lectiu Enmedio, o Magalí Avezou, que fa una selecció de llibres desobedients. Al voltant de la mostra també s'han programat diversos esdeveniments, com ara Músiques desobedients (7 de maig), que se centrarà en la cançó protesta o en gèneres musicals contestataris. Tot plegat afegirà capes a l'exposició, i és que Mecànic, situat en un antic taller, vol ser un espai que entén la fotografia en un sentit ampli, amb projeccions, xerrades i fires, i amb prou lloc per a una llibreria i fins i tot una cafeteria. Mecànic. Verntallat, 30. Fins al 29 de maig.