L’alcaldessa de la llengua comuna

Quedo fascinat pels vídeos de YouTube que ha fet Ada Colau, aquesta sèrie dita Diez Semanas en la qual, a raó d’enregistrament per setmana, fa un resum de com va la campanya fins al dia de les eleccions. I quedo fascinat perquè, jo que volia parlar sobre el fet que els vídeos siguin en castellà —ara hi anem—, hom hi troba, a més de l’al·locució aparentment espontània de Colau, un clip amb les dosis necessàries de postproducció per acostar-se al gènere dels youtubers. Així, per exemple, quan Colau diu “happyflower”, tot de flors cobreixen momentàniament la pantalla, o quan diu “Manuel Valls”, apareix durant un segon la testa del candidat de Ciutadans com a recurs còmic. Això dona com a resultat un muntatge viu, dinàmic, divertit (si l’hi trobes, esclar), però et genera dubtes sobre el destinatari de la campanya, que rarament seran majors d’edat. O potser Colau ja està fent campanya de cara al futur?

Dit això, ja n’hi ha prou de disculpar el menyspreu a l’ús de la llengua en campanya, tal com demostra l’exclusió del català en els vídeos sota el pretext d’“arribar a un públic més ampli”. L’alcaldessa de Barcelona pertany a la colla de polítics que, mercès a l’enunciat que Barcelona és bilingüe, no dubten a fer servir el castellà de manera mecànica si intueixen que algú entre l’auditori podria malveure l’ús del català, una pràctica que no seria tan estranya entre candidats de Ciutadans o del PP. Si fa dues setmanes dèiem que el PP ha innovat amb una candidata al Congrés que no parla català, ara l’esquerra innova amb una alcaldable que aparca el català a les primeres de canvi.

De moments per aparcar el català en tindrà molts, i d’índole diversa. Calen poques coartades per saltar a la llengua comuna. Quan visiti el Círculo Ecuestre farà servir el castellà perquè ja se sap, allò és ple de gent de casa bona i el català no hi deu haver entrat mai. Quan faci els seus mítings al Carmel o a Nou Barris farà servir el castellà en deferència a la molta gent que va venir de la resta d’Espanya durant el franquisme. Quan parli amb els manters farà servir el castellà perquè veurà que són de fora i que és possible que no l’entenguin en català. I quan vagi a la Barceloneta a parlar dels pisos turístics veurà que al barri hi ha veïns castellanoparlants i ja l’haurem vessada. Els vídeos de YouTube són un exemple més de la renúncia a l’ús de la llengua pròpia i de la claudicació de l’esquerra actual al liberalisme lingüístic.

Tristament l’esquerra dels colaumuns ha desistit de jugar un paper rellevant en la defensa de la llengua catalana

Tristament l’esquerra dels colaumuns ha desistit de jugar un paper rellevant en la defensa de la llengua catalana, en contra de la posició que al seu moment van mantenir primer el PSUC i després Iniciativa. Va ser el sector comunista de l’Assemblea de Catalunya qui per primer cop va promoure l’oficialitat del català quan morís Franco, i va ser Rafael Ribó un dels principals impulsors de la Llei de normalització lingüística l’any 1983. Per no parlar del paper de l’esquerra en la posada en marxa de la immersió. Si bé és cert que el nacionalisme ha monopolitzat el relat de la defensa de la llengua sota el romanticisme de la defensa de la identitat d’un poble, l’esquerra ha renunciat del tot a contrarestar aquest relat i a situar la llengua de l’individu com un tret diversificador que mereix el mateix respecte que poden suscitar el color de pell, l’origen de cadascú o l’orientació sexual.

Sentirem l’esquerra més oberta i cosmopolita pronunciar-se a favor dels drets de la dona, dels immigrants, dels refugiats, dels menors no acompanyats, dels treballadors, dels autònoms, dels ecologistes, de totes les orientacions sexuals imaginables, de la pagesia, dels vegetarians, dels animalistes, de la diversitat racial i religiosa, dels malalts per l’amiant, de les persones dependents, dels que van amb bicicleta, dels que fan coeducació, dels de l’escola per projectes, dels usuaris de les superilles i dels veïns dels pisos turístics. Però no sentirem que diguin res dels catalanoparlants. No cal, ja els parlen en castellà.