La processionària retrocedeix després de créixer sense control quatre anys

“És una barbaritat la quantitat de processionària que hi ha. Quan vas caminant se'n veu molta pel terra, les erugues van com si fos un tren. I els arbres n’estan plens”, explica la Carme, que regenta una casa rural prop de Solsona, una de les zones més afectades per la plaga, a més del Berguedà. Jordi Pellicer, el president de l’Associació d’Agroturisme d’aquesta comarca afegeix que la problemàtica és més molesta durant dues o tres setmanes, normalment, a l’inici de la primavera, quan les erugues surten del niu dels arbres, baixen pel pi i caminen en processó fins al bosc per enterrar-se i convertir-se en papallones.

Más información

La plaga processionària al Solsonès, en imatges

La plaga de la processionària comença a retrocedir després de quatre anys d’un creixement exponencial. Segons l’últim balanç de la Generalitat, corresponent a l’any passat, la processionària afecta una de cada sis hectàrees de pi, és a dir, 120.000 d’un total de 725.000 hectàrees. La xifra és lleugerament inferior al màxim de 160.000 hectàrees a què es va arribar el 2017, però multiplica per quatre el mínim registrat el 2013 (35.000). El canvi climàtic i la suspensió de les fumigacions durant dos anys per problemes legals van disparar la plaga, que els experts consideren encara fora de control.

Malgrat tot, els empresaris rurals han notat una disminució de la processionària aquest hivern. L’extensió de la plaga pot variar d’un any a l’altre, depenent, bàsicament, del clima i de si s’han aplicat tractaments. La intensitat de les fumigacions els darrers tres anys —van abastar 20.000 hectàrees— està començant a donar resultats, però encara són insuficients. “En l’àmbit forestal no hi ha cap possibilitat de controlar-la a mitjà termini. Els tractaments només es fan en un nombre concret d’hectàrees, per falta de recursos. Als llocs on s’apliquen, funcionen, però no s’arriba a tot arreu”, admet el biòleg David Guixé, un investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. Tot i això, els experts coincideixen en el fet que, com que es tracta d’una espècie autòctona, l’objectiu no és erradicar-la, sinó controlar-ne els pics de població.

La processionària és una papallona endèmica que, en la seva fase d’eruga, pot augmentar de població i afecta els arbres perquè es menja les fulles i en causa la defoliació. Ataca, bàsicament, la pinassa i el pi blanc. Però el que més preocupa els experts són els efectes nocius en els éssers vius. “Els pèls de les erugues poden causar urticària o trastorns respiratoris en els nens. També és perillós per als animals, ja que de vegades els gossos llepen les erugues o les ensumen i això els pot causar al·lèrgia i una inflor a la llengua que pot arribar a ser mortal”, adverteix Jorge Heras, el responsable de sanitat forestal del Departament d’Agricultura.

Però també hi ha uns efectes col·laterals en l’economia local de les zones amb més afectació, que són les comarques de l’interior, com el Berguedà, el Solsonès o la Cerdanya. “La gent prefereix no anar a les àrees amb processionària, ja siguin turistes, boletaires o caçadors. I, a més, les ramaderies també es veuen afectades”, afegeix Heras.

En l’extensió de la plaga, el canvi climàtic hi ha jugat un paper clau. “El pitjor són les altes temperatures a la tardor, perquè és important que faci fred perquè mati les erugues quan són petites i abans que facin la bossa de protecció”, explica Heras. Les temperatures elevades també estan obrint pas a la processionària cap a l’alta muntanya. Si fins fa poc les erugues es mantenien per sota dels 1.000 metres de cota, durant els darrers anys s’han detectat en boscos a 1.700 metres d’altitud.

Els experts coincideixen que les fumigacions són l’únic mètode efectiu per controlar la plaga, però això té un cost. Des del 2016 la Generalitat hi ha invertit prop d’un milió d’euros anuals, i ha triplicat la xifra dels darrers anys, tot i que el 2013 i el 2014 es van suspendre les fumigacions per problemes amb la normativa europea, cosa que va permetre que la processionària s’estengués a pler i se’n tripliqués l’extensió ocupada. “Quan hi ha un any que no s’ha fet el tractament es veuen més nius i això causa una sensació lletja. Demanem que cada any es facin més tractaments i en més hectàrees, però la Generalitat ens diu que el pressupost és el que és i que fan el que poden”, lamenta l’empresari rural.

Però com que les fumigacions només arriben a una sisena part de les zones afectades, el Centre Tecnològic Forestal ha engegat paral·lelament altres tractaments a menor escala, com replantar la primera línia dels boscos (on la processionària posa els ous) i substituir els pins per roures i alzines. També es busca augmentar la població de depredadors, com les ratapinyades i altres aus, instal·lant-los nius i cavitats perquè se situïn a les zones amb presència d’erugues.