Només dos dels dotze comissionats de Colau compleixen amb el sou de 2.200 euros

El codi d'ètica política de Barcelona en Comú, el partit de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, fixa un “salari ètic” de 2.200 euros mensuals nets en catorze pagues que és “d'obligat compliment pels càrrecs electes del partit i els càrrecs públics de lliure designació nomenats per l'organització que pertanyin a l'estructura política de la institució”. En el cas dels càrrecs públics de lliure designació de l'estructura “executiva” l'adhesió al salari ètic és voluntària. En el cas dels dotze comissionats nomenats per Colau, només dos s'han limitat el sou, Gemma Tarafa i Álvaro Porro, tots dos presents en el partit des de la seva fundació.

La resta, cobren entre un màxim de 95.000 euros anuals (només el comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens) i un mínim de 34.000 (només el d’Educació, Miquel Àngel Essomba), segons consta al portal de transparència de l’Ajuntament. Encara que la majoria perceben 68.000 o 71.000 euros anuals. Fonts de Barcelona en Comú recorden que tots els comissionats compleixen la resta del codi ètic però que “per criteris professionals i tècnics alguns tenen excepcions salarials”. A més a més, assenyalen que els deu comissionats que no s'han aplicat el salari ètic són els únics entre “72 persones que treballen com a assessors o que són càrrecs polítics a l’Ajuntament i sí que estan subjectes a la limitació salarial”.

Entre els comissionats figuren Luis Gómez (Promoció Econòmica, Empresa i Innovació), Ricard Vinyes (Memòria), Francesca Bria (Tecnologia i Innovació Digital) o Joan Subirats (Cultura). En el cas de Subirats, que ocupa el número dos en la llista de Colau a les eleccions de maig, no podrà eludir el salari ètic si és triat regidor.

Diverses veus de l'organització veuen lògic que en un govern amb només onze regidors d'un total de 41 Colau optés per nomenar comissionats “per complementar” els edils i justifiquen que estiguin exempts de la limitació salarial pels seus perfils de professionals experts en matèries específiques. “La majoria són fitxatges que estan alineats amb les polítiques de BComú, però no tenien relació amb el partit abans de ser nomenats, no tenen el mateix compromís amb l'organització”, apunten aquestes fonts, que afegeixen que aquests experts “perdrien poder adquisitiu” si el seu sou fos de 2.200 euros nets.

De fet, la barrera per fitxar alts càrrecs que suposava el salari ètic es va veure en guanyar les eleccions el 2015 quan va caldre contractar gerents. No tothom estava disposat renunciar a remuneració en ocupacions de gran responsabilitat i perfils com el gerent i exsocialista Jordi Martí (que també va a la llista electoral i actualment té un salari de 98.800 euros) van quedar exempts. La majoria de gerents perceben uns ingressos anuals d'entre 70.000 i 100.000 euros.

Han passat quatre anys de la victòria electoral de BComú i encara que no s'ha obert de manera formal, el debat sobre el salari ètic està sobre la taula en el partit. “Portes un ritme de vida i de despeses que no assumeixes perquè vols. Has de comprar roba més formal, el 80-90% dels àpats són de feina i no tens temps per estar a casa i cuinar, et veus obligat a demanar ajuda a casa amb cangurs o la neteja…”, apunta un alt càrrec.

Però de la mateixa manera que tothom és conscient que la quantitat triada –es van fixar 2.200 euros en el procés de confluència entre partits, quan era possible que la CUP s'integrés en el projecte de Colau— es queda curta; tothom assumeix que apujar el salari ètic no es pot plantejar en vigílies de les eleccions. Seria tan impopular ara com benvinguda va ser la limitació el 2015.