Kosmopolis: els relats del món que ve

Potser la vida no és la vida, sinó el relat imperant que l’explica. Quins són, doncs, els grans relats en joc avui, a l’albada del segle XXI? Doncs, segurament, la literatura quàntica, la revolució feminista i el que intenta posar ordre en les evidents transicions del capitalisme. O així ho han entès al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que els ha convertit en els eixos de la desena edició del festival biennal Kosmopolis, que tindrà lloc del 20 al 24 d’aquest mes. Entre els més d’un centenar de participants d’aquest any, hi ha alguns dels altaveus més potents que es poden imaginar: el sociòleg Richard Sennet, la filòsofa Marina Garcés, els escriptors Julian Barnes, Gonçalo M. Tavares i Enrique Vila-Matas, la periodista Susan Orlean i els científics Lisa Randall i Philip Ball.

“En un món incert i hostil, volem reivindicar aquest espai de celebració de la paraula davant de tantes incerteses i fanatismes; és l’única recepta”, apunta Judit Carrera, la directora del CCCB, que ha destinat 170.000 euros a l’esdeveniment. Per marcar el llistó de qualitat, Kosmopolis tindrà una sessió inaugural (d’entrada lliure) amb un diàleg entre Sennett (que amb el seu flamant Construir i habitar tanca la seva trilogia composta per L’artesà i Junts) i l’arquitecte Carles Muro. Sense pausa, la seguirà una altra xerrada entre Tavares i Vila-Matas, experts a rastrejar la desaparició i de la dissolució del temps. La cirereta de la jornada la posarà la música de Jocelyn Pook Ensemble, que encapçala la violista britànica, autora de les bandes sonores de Gangs of New York o Eyes Wide Shut de Kubrick, la gran mostra del qual acaba a finals de mes al CCCB. De les fonts d’inspiració del genial cineasta parlaran, durant els diversos dies, Jordi Costa (director de l’exposició), Vicente Molina Foix (autor de Kubrick en casa), Simon Roy (Mi vida en rojo Kubrick) i els escriptors Rodrigo Fresán i Laura Fernández.

La nord-americana Randall, la primera dona professora de Física Teòrica al mític MIT i entre les 100 científiques més influents del món (diumenge, 24), i l’anglès Philip Ball (premi Physics World 2018; exeditor de la revista Nature), que conversarà (dijous, 21) amb l’espanyol José Ignacio Latorre (lidera la construcció d’un ordinador quàntic a Barcelona), són les grans atraccions de l’àmbit de la secció quàntica. “Hi ha una batalla silenciosa i dura per desenvolupar el primer computador quàntic universal entre la Xina i els EUA i, més enrere, Europa, una màquina capaç de desencriptar totes les comunicacions i no sabem si ho aconseguirà primer una nació o una corporació”, resumeix com a esquers per als debats d’aquesta àrea el director de Kosmopolis, Juan Insua. Aquests serviran d’aperitiu a l’exposició Quàntica, que el mateix CCCB inaugurarà el 9 d’abril.

“Si hi ha avui una revolució transversal per excel·lència és el moviment feminista”, centra Insua, que, amb l’editora i experta Laura Huerga, ha buscat els denominadors comuns en la miríada de moviments feministes que hi ha avui al tauler. Així, sota les coordenades d’ecofeminisme, la lluita per la igualtat i la sororitat, confrontaran les seves tesis escriptores locals (Eva Baltasar, Marta Orriols, Tina Vallès, Laura Pinyol, la mateixa editora de Raig Verd, Huerga) o, en format de diàleg (dissabte, 23), l’anglesa Laura Bates (fundadora del portal Everyday Sexism Project, amb 150.000 testimonis) i la nord-americana Shaina Machlus (La paraula més sexi és sí, una guia pionera sobre el consentiment i la cultura de la violació).

Una tesi a l’alça és la dels acceleracionistes, segons la qual el sistema capitalista implosionarà per la tecnologia: la Humanitat s’encaminaria a una societat sense coneixement ni control de les tecnologies que dominen el món. L’àrea de transicions del capitalisme pivotarà, a banda de la intervenció inicial més urbanística de Sennett, sobre les reflexions entorn de tot això del periodista anglès Paul Mason (autor de Postcapitalisme; dissabte, 23) i les del canadenc Nick Srnicek (coautor del Manifest acceleracionista; diumenge, 24). Garcés i l’anglesa Helen Hester, una referent del moviment xenofeminista, són dos puntals més.

Consubstancials a un Kosmopolis que va néixer el 2002 ja hi ha els clàssics Diàlegs K. N'hi torna a haver per sucar-hi pa, ja que hi ha un catàleg d’autors que expliquen molt bé el món d’avui: Julian Barnes, amb una novel·la nova (L’única història; dijous, 21); Dave Eggers (en videoconferència, recentment la seva novel·la de no ficció El monjo de Moka), que conversarà amb Ray Loriga (divendres, 22); la coreana Hang Kang (La vegetariana, amb Jorge Carrión; diumenge, 24), i Orlean (també diumenge, 24), mite del periodisme amb obres com El lladre d’orquídies i que ara presenta La biblioteca en flames. Tallers, competicions de poetry slam, cinema (amb un documental sobre Ursula K. Le Guin) i reflexions sobre la literatura en xarxa completen el programa d’un Kosmopolis que s’autodefineix com “la festa de la literatura amplificada”. No és una hipèrbole.