_
_
_
_

La falta de metges posa en una situació difícil els centres rurals

La precarietat dels contractes, la sensació d'aïllament professional i la poca oferta de formació continuada desanima molts facultatius

Una pediatra atén un nen a l'hospital de la Seu d'Urgell.Vídeo: Foto i G. Battista
Jessica Mouzo

Fa temps que algunes places de metges es queden buides. No als grans hospitals ni tampoc a Barcelona, però més enllà de l'àrea metropolitana comencen a pintar bastos. La falta estructural —per la precarietat dels contractes i la incipient fugida de talents, entre altres raons— s'aguditza en entorns rurals. Fins i tot els incentius econòmics resulten en va. Professionals i Administració coincideixen que, si no s'aborda amb urgència aquesta desbandada de professionals, la sanitat de l'àmbit rural català entrarà a l’UCI.

El 2018, el servei d'ocupació del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va gestionar 1.357 ofertes de feina. Tres de cada quatre corresponien a places disponibles a l'àrea de Barcelona, que aglutina el pol científic més important i els hospitals de tercer nivell. La resta d'ofertes (el 23%) eren d'altres comarques de Catalunya i només es van cobrir amb un candidat el 40% de les places. “És un problema que sempre ha existit. A mesura que t'allunyes de la plaça de Catalunya, costa més trobar metges. També hi ha un procés de context social en el qual el professional jove tendeix a la tecnificació i també hi ha el fenomen de desruralització de qualsevol societat”, analitza Marc Ramentol, director general de Professions Sanitàries del Departament de Salut.

A les comarques de Girona també falten metges, admet Josep Vilaplana, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Sobretot, a l’atenció primària, anestesistes i pediatres. “De metges de família, en falten un, dos o tres en tots els centres d'atenció primària de la província. També a urgències de l'Hospital de Palamós, Figueres, Santa Caterina... A l'hospital d’Olot es paga relativament bé. I malgrat pagar, no en trobes”, apunta.

Els professionals de l'entorn rural i urbà coincideixen en el perquè de la despoblació de metges: la sensació d'aïllament professional i la falta d'alternatives per mantenir una formació continuada. “Passa el que ja passava abans, però ara multiplicat. Et formen a l'hospital, amb companys, l'última tecnologia... Ningú et forma per assumir responsabilitats sol i que el suport d'una UCI estigui a 150 quilòmetres. I, a més a més, tots els metges necessitem fer una formació continuada de manera intensiva i aquí dalt, al Pirineu, és més difícil”, explica Jordi Fàbrega, pediatra a la Seu d'Urgell. Aquest metge és un dels fundadors d'una experiència d'èxit per atreure professionals a la zona dels Pirineus. Es tracta de Pediatres dels Pirineus, una cooperativa autogestionada de metges que es fan càrrec de la pediatria de les comarques de l'Alt Urgell, el Pallars i l'Alta Ribagorça.

Pediatres dels Pirineus s'ha convertit en l'excepció que confirma la regla. Són atractius malgrat exercir en una zona rural i allunyada dels grans hospitals. “Hi ha tres potes: l'econòmica, ja que el nostre sou és una mica més alt; la formativa, perquè estem vinculats a l'Hospital Sant Joan de Déu i fem rotacions periòdiques que fan que et vagis reciclant; i la tercera pota és la de la conciliació, i mentre el servei estigui cobert, hem adaptat els nostres horaris per conciliar vida laboral i personal”, assenyala Fàbrega.

Metges de Catalunya, el sindicat majoritari entre els facultatius, hi coincideix: “Cal donar incentius econòmics. També mantenir certa professionalitat en les actuacions, com donar-los un mes a l'any per anar als serveis de medicina interna dels grans hospitals. I, a nivell laboral, que es compensi també amb més nota per fer concurs de trasllat. El paper de l’Administració és crucial; si no s'ocupa d'això, estem morts”, rasa Josep Maria Puig, secretari general del sindicat.

Ramentol admet que al Departament li “preocupa” aquesta qüestió i que el principal instrument per combatre aquesta despoblació són les aliances estratègiques entre els centres, però reconeix que “pot ser que no siguin suficients i caldrà enriquir-les”.

Hi ha un factor en el qual insisteixen els metges amb anys d'exercici en zones rurals. Ho explica Josep Maria Benet, trenta anys exercint a l'àrea bàsica del Garraf Rural: “Si no tens vocació, adeu. Has de fer més guàrdies, quilòmetres amb el cotxe, atendre pediatria, pacients de 0 a 100 anys. Ser metge rural t’ha d'agradar. Si ets urbanita, això no et va”.

Casa per captar els professionals

Diversos ajuntaments de la Terra Alta, on viuen 12.000 persones i hi ha una dotzena de metges per a tot el territori, han proposat un incentiu immobiliari per atreure facultatius. “Vam posar a disposició un habitatge per incentivar que els metges vulguin venir a zones rurals. La proposta va tenir bona resposta i no va fer falta la casa. Ara estem estables de metges”, apunta Carles Luz, alcalde de Gandesa. L'any passat es van jubilar dos metges i ja els han reposat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_