La falta de metges posa en una situació difícil els centres rurals

Fa temps que algunes places de metges es queden buides. No als grans hospitals ni tampoc a Barcelona, però més enllà de l'àrea metropolitana comencen a pintar bastos. La falta estructural —per la precarietat dels contractes i la incipient fugida de talents, entre altres raons— s'aguditza en entorns rurals. Fins i tot els incentius econòmics resulten en va. Professionals i Administració coincideixen que, si no s'aborda amb urgència aquesta desbandada de professionals, la sanitat de l'àmbit rural català entrarà a l’UCI.

El 2018, el servei d'ocupació del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) va gestionar 1.357 ofertes de feina. Tres de cada quatre corresponien a places disponibles a l'àrea de Barcelona, que aglutina el pol científic més important i els hospitals de tercer nivell. La resta d'ofertes (el 23%) eren d'altres comarques de Catalunya i només es van cobrir amb un candidat el 40% de les places. “És un problema que sempre ha existit. A mesura que t'allunyes de la plaça de Catalunya, costa més trobar metges. També hi ha un procés de context social en el qual el professional jove tendeix a la tecnificació i també hi ha el fenomen de desruralització de qualsevol societat”, analitza Marc Ramentol, director general de Professions Sanitàries del Departament de Salut.

A les comarques de Girona també falten metges, admet Josep Vilaplana, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. Sobretot, a l’atenció primària, anestesistes i pediatres. “De metges de família, en falten un, dos o tres en tots els centres d'atenció primària de la província. També a urgències de l'Hospital de Palamós, Figueres, Santa Caterina... A l'hospital d’Olot es paga relativament bé. I malgrat pagar, no en trobes”, apunta.

Els professionals de l'entorn rural i urbà coincideixen en el perquè de la despoblació de metges: la sensació d'aïllament professional i la falta d'alternatives per mantenir una formació continuada. “Passa el que ja passava abans, però ara multiplicat. Et formen a l'hospital, amb companys, l'última tecnologia... Ningú et forma per assumir responsabilitats sol i que el suport d'una UCI estigui a 150 quilòmetres. I, a més a més, tots els metges necessitem fer una formació continuada de manera intensiva i aquí dalt, al Pirineu, és més difícil”, explica Jordi Fàbrega, pediatra a la Seu d'Urgell. Aquest metge és un dels fundadors d'una experiència d'èxit per atreure professionals a la zona dels Pirineus. Es tracta de Pediatres dels Pirineus, una cooperativa autogestionada de metges que es fan càrrec de la pediatria de les comarques de l'Alt Urgell, el Pallars i l'Alta Ribagorça.

Pediatres dels Pirineus s'ha convertit en l'excepció que confirma la regla. Són atractius malgrat exercir en una zona rural i allunyada dels grans hospitals. “Hi ha tres potes: l'econòmica, ja que el nostre sou és una mica més alt; la formativa, perquè estem vinculats a l'Hospital Sant Joan de Déu i fem rotacions periòdiques que fan que et vagis reciclant; i la tercera pota és la de la conciliació, i mentre el servei estigui cobert, hem adaptat els nostres horaris per conciliar vida laboral i personal”, assenyala Fàbrega.

Metges de Catalunya, el sindicat majoritari entre els facultatius, hi coincideix: “Cal donar incentius econòmics. També mantenir certa professionalitat en les actuacions, com donar-los un mes a l'any per anar als serveis de medicina interna dels grans hospitals. I, a nivell laboral, que es compensi també amb més nota per fer concurs de trasllat. El paper de l’Administració és crucial; si no s'ocupa d'això, estem morts”, rasa Josep Maria Puig, secretari general del sindicat.

Ramentol admet que al Departament li “preocupa” aquesta qüestió i que el principal instrument per combatre aquesta despoblació són les aliances estratègiques entre els centres, però reconeix que “pot ser que no siguin suficients i caldrà enriquir-les”.

Hi ha un factor en el qual insisteixen els metges amb anys d'exercici en zones rurals. Ho explica Josep Maria Benet, trenta anys exercint a l'àrea bàsica del Garraf Rural: “Si no tens vocació, adeu. Has de fer més guàrdies, quilòmetres amb el cotxe, atendre pediatria, pacients de 0 a 100 anys. Ser metge rural t’ha d'agradar. Si ets urbanita, això no et va”.