_
_
_
_

Discriminació en les entrevistes de feina: a les dones els truquen un 30% menys amb el mateix currículum

La bretxa de gènere s'eixampla fins al 36% quan els candidats tenen fills: a elles les castiga i a ells els premia

Manuel V. Gómez

El mercat laboral és una font de diferències i discriminacions per raó de gènere. Es veu en la taxa d'activitat laboral: el 64,45% entre els homes i el 53,08% entre les dones. També s'observa en la bretxa salarial, els sous de les dones són un 22,8% més baixos. El sostre de vidre existeix: les dones només representen el 18% en els consells d'administració de les empreses cotitzades. Totes aquestes dades són la conseqüència lògica del que ja passa a la porta d'entrada a l'ocupació: quan una dona envia un currículum té un 7,7% de possibilitats de rebre una resposta positiva; un home, en canvi, un 10,4%, una diferència del 30%, segons un estudi presentat aquest dimecres per l'Observatori Social La Caixa i elaborat pels professors María José González, Jorge Rodríguez-Menés i Clara Cortina, de la Universitat Pompeu Fabra.

En aquesta bretxa de gènere és determinant l'existència o no de fills, ja que creix quan es tenen. En aquest cas, la probabilitat que una dona amb dos fills rebi resposta a l'enviament del seu currículum baixa al 6,6%; un home es queda en el 10,3%. “Hi ha una penalització per la maternitat i un premi per la paternitat”, explica González.

“Sistemàticament, les dones reben moltes menys trucades que els homes. Però hi ha variables que hi influeixen: els fills i una qualificació més alta”, afegeix la investigadora, que també destaca com la bretxa gairebé desapareix quan un home i una dona no tenen descendència i estan tots dos sobrequalificats per optar a un lloc de treball.

Más información
La bretxa de gènere es perpetua entre els alts càrrecs mèdics
Una dona guanya un 13% menys que un home en feines similars
La bretxa salarial es cronifica malgrat el creixement econòmic

Per elaborar aquest informe van enviar més de 5.600 currículums ficticis per cobrir 1.400 ofertes de treball reals. Remetien dos currículums pràcticament iguals a les empreses amb una diferència: el sexe. La qualificació i el nombre de fills, dos, eren idèntics; també l'edat, de 37 a 39 anys; “per damunt hi ha un clar risc de discriminació per edat”, va argumentar González.

Les diferències en els resultats en funció de l'existència de fills i la qualificació porten els investigadors a concloure que la discriminació no es deu al sexe de qui envia el currículum, sinó als rols i estereotips socials associats. El mateix argumenta Nuria Chinchilla, professora del IESE, citant un estudi seu més antic: “No es discrimina per ser dona, sinó per la maternitat”.

Una directiva del Departament de Recursos Humans d'una gran multinacional de transport, que no dona el seu nom ni el de la companyia, sosté el mateix argument des de la gestió quotidiana. “Si algú en una entrevista et diu que té dos fills i 45 anys, no és el mateix si és una dona o és un home”. En el primer cas, es pressuposa que la prioritat serà la família, portar els nens al metge i perdre temps de treball, apunta. En el cas dels homes, s'entén que la professió serà prioritària. Aquesta presumpció pesa en la decisió final.

Tots els experts consultats apunten en aquesta direcció, també Patricia Cauqui, directora de Gender Monitor d'ESADE, que afegeix que aquests prejudicis no es basen en la realitat: “Això és una cosa que està en l'imaginari col·lectiu, però un estudi d'un important bufet d'advocats, Cuatrecasas, ho desmenteix. Van estudiar la productivitat de les dones que tenien reducció de jornada i van detectar que eren més productives”.

Pot ser que la productivitat no quedi afectada, sinó tot el contrari, com apunta Cauqui, però sí que és cert que sobre les dones recau la càrrega de la cura de fills i persones grans. Elena Blasco, responsable d'Igualtat de CCOO, recorda que elles són les que s'agafen el 92% de totes les excedències concedides a Espanya per tenir cura dels fills.

Processos neutres

Per als autors de l'estudi, les conclusions interpel·len a institucions i empreses a prendre mesures: “Els processos de selecció han de ser més neutres”. Assenyalen que una mesura pot ser la implantació de currículums cecs, en els quals no s'especifiqui el sexe. Encara que també apunten que això té una limitació important, ja que pot eliminar la primera barrera, “però després cal superar una entrevista de feina”.

El mateix assenyala Cristina Antoñanzas, subsecretària general d'UGT: “El currículum és només la punta de l'iceberg. Després hi ha una entrevista personal i et pregunten si tindràs fills”.

Per Chinchilla, del IESE, “cal donar suport a les empreses que ho fan bé amb punts en els concursos públics o estenent les guarderies gratis de 0 a tres anys”. I critica mesures que, en la seva opinió, tenen efectes contraproduents, com “el blindatge” dels contractes de treball de les mares que redueixen la seva jornada per cuidar fills fins als 12 anys. “Això posa molt nerviosos els ocupadors".

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Manuel V. Gómez
Es corresponsal en Bruselas. Ha desarrollado casi toda su carrera en la sección de Economía de EL PAÍS, donde se ha encargado entre 2008 y 2021 de seguir el mercado laboral español, el sistema de pensiones y el diálogo social. Licenciado en Historia por la Universitat de València, en 2006 cursó el master de periodismo UAM/EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_