_
_
_
_

Corrochano i Mayoral, les dones que manen al cel espanyol

Les directores dels aeroports de Madrid i Barcelona competeixen per captar rutes asiàtiques mentre comparteixen plans milionaris de desenvolupament urbanístic i de millora de la qualitat

Luis Doncel
Les directores de Barajas, Elena Mayoral, i el Prat, Sonia Corrochano.
Les directores de Barajas, Elena Mayoral, i el Prat, Sonia Corrochano.JAIME VILLANUEVA

El 1993, quan Sonia Corrochano va començar a estudiar Enginyeria Aeronàutica a la Universitat Politècnica de Madrid, tot just començaven a construir-se els lavabos per a dones a totes les plantes de l’edifici. Després de 26 anys, ella i Elena Mayoral han arribat a dalt de tot, al cel, de Madrid i Barcelona. El seu nomenament com a directores d’aeroport constitueix encara avui una excepció en un sector força masculinitzat. A més de pertànyer a la mateixa generació i d’haver estudiat a la mateixa escola, totes dues comparteixen objectius en els seus respectius aeròdroms: aconseguir més rutes, amb un focus especial a les de llarg radi; augmentar el nombre de passatgers —en el cas de Barajas, passar dels 58 milions de l’any passat a 80 el 2026; el Prat vol passar de 50 a 70 en el mateix termini—, i abordar en els anys vinents uns desenvolupaments urbanístics que, si tiren endavant, convertiran Aena en la immobiliària més gran d’Espanya.

Reunides a la sala de control de l’aeroport madrileny, les dues directives expliquen què les uneix i què les separa al capdavant dels dos principals aeròdroms espanyols més grans. “Tots volem maximitzar el nombre de rutes, i sobretot les estratègiques. La connectivitat amb Àsia ens interessa a totes dues i està molt poc desenvolupada. Però la part positiva de pertànyer a la mateixa xarxa d’Aena és que podrem oferir rutes amb una triangulació a Madrid i Barcelona. En uns casos, competim, i en d'altres, ens ajudem”, assegura la catalana. “Jo no parlaria de competició entre nosaltres, sinó de com competim a Aena amb Heathrow, Charles de Gaulle o Schiphol”, concreta Mayoral.

Corrochano (el Prat): “En uns casos, competim, i, en uns altres, ens ajudem”. “Després d’uns estius dolents, treballem per millorar la puntualitat”

Aena s’ha llançat a una operació per mobilitzar, juntament amb socis externs, més de 4.200 milions d’inversió en els desenvolupaments urbans annexos als dos aeroports. El projecte està centrat en la logística, però també en oficines i hotels. Totes dues directores parlen amb cautela d’aquests projectes. “En la primera fase es van analitzar els terrenys per veure quins tenien potencial de desenvolupament. Ara ens trobem en la segona, en la qual hem contractat especialistes que ens ajudin a definir el model”, explica Corrochano, que insisteix en el desig de Catalunya de posicionar-se com a pol logístic i d’aprofitar les sinergies del port, la zona franca i l’aeroport.

A Madrid, Mayoral detecta molt “interès” per desenvolupar els projectes. “La prova és que Ryanair acaba de posar en servei un hangar. S’estan construint els de Globalia i Swiftair. I [dimarts passat] es va inaugurar la nau nova de DHL. Hi ha necessitat i ganes de tirar endavant projectes d’hotels i logístics”, continua la cap de l’Adolfo Suárez.

Mayoral (Barajas): “Volem arribar a 80 milions de viatgers el 2026”. “Hi ha necessitat i ganes de desenvolupar hotels i centres logístics”

Totes dues, amb un perfil marcadament tècnic, eludeixen les preguntes amb el més mínim matís polític. Neguen que la paràlisi prèvia a les eleccions hagi d’afectar la seva tasca —“Aquí treballem amb plans molt tècnics a llarg termini”, repeteixen, tot i que Mayoral accepta a contracor que Aena, com a empresa pública, acaba depenent del que digui el ministre de Foment de torn—, i Corrochano nega que el procés hagi afectat l’aeroport que dirigeix. “La marca Barcelona és molt resistent. Els congressos i els creuers garanteixen una sèrie de passatgers. Aquestes activitats s’han mantingut. Així que si la destinació pateix, només ho fa en els vols punt per punt”, assegura. I ha patit, Barcelona, en aquest segment per la crisi política? “Els nostres resultats són de creixement”, es limita a respondre.

Més enllà d’aconseguir noves rutes i nous viatgers, les dues enginyeres insisteixen en la seva aposta per millorar la qualitat dels serveis que ofereixen. “Hem de fer un gran salt. El repte més important és aconseguir que un dia els viatgers passin els controls de seguretat sense que el temps d’espera sigui el tema de conversa”, assegura amb un somriure la directora de Barajas. Cap de les dues ofereix les seves dades internes, però asseguren que més del 95% dels viatgers de tots dos aeroports esperen menys de deu minuts. “A Barcelona, fa diversos estius que la puntualitat no ha estat bona. Hem engegat iniciatives per millorar aquest aspecte”, conclou la cap del Prat.

Úniques dones al capdavant dels 10 grans de la UE

En una hipotètica reunió dels directors dels deu aeroports europeus més grans, Corrochano i Mayoral serien les dues úniques dones. Totes dues atribueixen aquesta excepcionalitat al fet de treballar per Aena, una empresa en què el 45% dels directius són dones, expliquen a la vegada. “Aquest és un lloc molt adequat perquè les dones desenvolupin les seves carreres. Jo vaig tenir les meves dues filles mentre era directora de l’aeroport de Barcelona, cosa que sempre sembla un obstacle, i no va passar res”, assegura Corrochano. “Però quan surts a fora, la situació és distinta. La majoria de directius són homes”, continua. Mayoral, per la seva banda, diu que sempre s’ha sentit ben tractada.

La directora del Prat explica que en aeronàutica és habitual trobar dones en àrees de gestió. "Però, en assumptes de construcció de motors o avions, n'hi ha moltes menys. Fa poc em van dir que ara només un 23% dels estudiants d'Enginyeria Aeronàutica són dones", afirma Corrochano. "En la nostra època érem un terç!", la interromp la seva companya d'estudis i ara col·lega. "He sentit que a les nenes que els agraden les ciències les consideren freakies. Em sembla increïble", continua.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Luis Doncel
Es jefe de sección de Internacional. Antes fue jefe de sección de Economía y corresponsal en Berlín y Bruselas. Desde 2007 ha cubierto la crisis inmobiliaria y del euro, el rescate a España y los efectos en Alemania de la crisis migratoria de 2015, además de eventos internacionales como tres elecciones alemanas o reuniones del FMI y el BCE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_