Corrochano i Mayoral, les dones que manen al cel espanyol

El 1993, quan Sonia Corrochano va començar a estudiar Enginyeria Aeronàutica a la Universitat Politècnica de Madrid, tot just començaven a construir-se els lavabos per a dones a totes les plantes de l’edifici. Després de 26 anys, ella i Elena Mayoral han arribat a dalt de tot, al cel, de Madrid i Barcelona. El seu nomenament com a directores d’aeroport constitueix encara avui una excepció en un sector força masculinitzat. A més de pertànyer a la mateixa generació i d’haver estudiat a la mateixa escola, totes dues comparteixen objectius en els seus respectius aeròdroms: aconseguir més rutes, amb un focus especial a les de llarg radi; augmentar el nombre de passatgers —en el cas de Barajas, passar dels 58 milions de l’any passat a 80 el 2026; el Prat vol passar de 50 a 70 en el mateix termini—, i abordar en els anys vinents uns desenvolupaments urbanístics que, si tiren endavant, convertiran Aena en la immobiliària més gran d’Espanya.

Reunides a la sala de control de l’aeroport madrileny, les dues directives expliquen què les uneix i què les separa al capdavant dels dos principals aeròdroms espanyols més grans. “Tots volem maximitzar el nombre de rutes, i sobretot les estratègiques. La connectivitat amb Àsia ens interessa a totes dues i està molt poc desenvolupada. Però la part positiva de pertànyer a la mateixa xarxa d’Aena és que podrem oferir rutes amb una triangulació a Madrid i Barcelona. En uns casos, competim, i en d'altres, ens ajudem”, assegura la catalana. “Jo no parlaria de competició entre nosaltres, sinó de com competim a Aena amb Heathrow, Charles de Gaulle o Schiphol”, concreta Mayoral.

Corrochano (el Prat): “En uns casos, competim, i, en uns altres, ens ajudem”. “Després d’uns estius dolents, treballem per millorar la puntualitat”

Aena s’ha llançat a una operació per mobilitzar, juntament amb socis externs, més de 4.200 milions d’inversió en els desenvolupaments urbans annexos als dos aeroports. El projecte està centrat en la logística, però també en oficines i hotels. Totes dues directores parlen amb cautela d’aquests projectes. “En la primera fase es van analitzar els terrenys per veure quins tenien potencial de desenvolupament. Ara ens trobem en la segona, en la qual hem contractat especialistes que ens ajudin a definir el model”, explica Corrochano, que insisteix en el desig de Catalunya de posicionar-se com a pol logístic i d’aprofitar les sinergies del port, la zona franca i l’aeroport.

A Madrid, Mayoral detecta molt “interès” per desenvolupar els projectes. “La prova és que Ryanair acaba de posar en servei un hangar. S’estan construint els de Globalia i Swiftair. I [dimarts passat] es va inaugurar la nau nova de DHL. Hi ha necessitat i ganes de tirar endavant projectes d’hotels i logístics”, continua la cap de l’Adolfo Suárez.

Mayoral (Barajas): “Volem arribar a 80 milions de viatgers el 2026”. “Hi ha necessitat i ganes de desenvolupar hotels i centres logístics”

Totes dues, amb un perfil marcadament tècnic, eludeixen les preguntes amb el més mínim matís polític. Neguen que la paràlisi prèvia a les eleccions hagi d’afectar la seva tasca —“Aquí treballem amb plans molt tècnics a llarg termini”, repeteixen, tot i que Mayoral accepta a contracor que Aena, com a empresa pública, acaba depenent del que digui el ministre de Foment de torn—, i Corrochano nega que el procés hagi afectat l’aeroport que dirigeix. “La marca Barcelona és molt resistent. Els congressos i els creuers garanteixen una sèrie de passatgers. Aquestes activitats s’han mantingut. Així que si la destinació pateix, només ho fa en els vols punt per punt”, assegura. I ha patit, Barcelona, en aquest segment per la crisi política? “Els nostres resultats són de creixement”, es limita a respondre.

Més enllà d’aconseguir noves rutes i nous viatgers, les dues enginyeres insisteixen en la seva aposta per millorar la qualitat dels serveis que ofereixen. “Hem de fer un gran salt. El repte més important és aconseguir que un dia els viatgers passin els controls de seguretat sense que el temps d’espera sigui el tema de conversa”, assegura amb un somriure la directora de Barajas. Cap de les dues ofereix les seves dades internes, però asseguren que més del 95% dels viatgers de tots dos aeroports esperen menys de deu minuts. “A Barcelona, fa diversos estius que la puntualitat no ha estat bona. Hem engegat iniciatives per millorar aquest aspecte”, conclou la cap del Prat.