Rosell: Un cas com un cabàs

Ara mateix, quan se celebra el judici a l’Audiència Nacional de Madrid, l’empresari i expresident del Barça sembla tenir raó quan sent que ja ha estat condemnat pel fet d’haver passat dos anys de presó preventiva entre Soto del Real i Brians 2. No se sap de ningú que hagi estat tant de temps a la garjola per un presumpte delicte econòmic i organització criminal.

També ha transcendit per boca seva i dels seus advocats que se li ha negat qualsevol possibilitat de llibertat sota fiança amb l’argument que hi havia risc de fuga, una opció que tant Rosell com la seva família han descartat repetidament després de recordar que els seus comptes han estat embargats, extrem en el qual també ha insistit el president blaugrana Josep Maria Bartomeu.

Que se sàpiga, tampoc ha protestat la Confederació Brasilera de Futbol (CFB), que en seria la perjudicada; només ha transcendit que es demanen 11 anys de presó per a Rosell per “rentar” diners a gran escala, acusació que ell nega: “Soc innocent al 100%”, va dir en una entrevista concedida a Jordi Basté, a RAC1. “M’han robat dos anys de vida”, va insistir l’expresident del Barça.

Hi ha qui sosté que no hauria estat acusat si, precisament, no hagués dirigit el Barcelona ni hagués apostat pel dret a decidir, com es va veure quan va cedir el Camp Nou per al Concert per la Llibertat i per la Via Catalana. També s’ha dit que la justícia dels EUA, que investiga l’adjudicació del Mundial de 2022 a Qatar, vol saber si Rosell hi va tenir res a veure.

Tot i que no consta cap denúncia, ni tan sols de l’FBI, cal no oblidar que van ser els mateixos patrocinadors de la FIFA els que a Brasil 2014 ja van demanar que es clarifiqués fins a les últimes conseqüències el procés d’elecció de la seu de Rússia 2018 i també de Qatar 2022. Els que pagaven la festa del futbol es van sentir enganyats i van demanar responsabilitats a la FIFA.

A partir d’aquí van començar a caure alguns dirigents, acusats de corrupció, comissions il·legals i paradisos fiscals, i es van descobrir operacions abans no penalitzades i des d’aleshores sancionades. Un dels mandataris més famosos era Ricardo Teixeira, president de la federació brasilera i membre del Comitè Organitzador del Mundial 2014, amb qui Rosell tenia amistat i hi va fer negocis ara investigats.

El nus del judici és l’operació Rimet, una trama de blanqueig de capitals amb ramificacions a Espanya, Andorra i Brasil. Fins i tot hi va haver un moment que es va assegurar que Teixeira havia demanat la residència passiva a Andorra. La manera de fer de Rosell ha estat qüestionada en més d’una ocasió, també com a president culer: el contracte amb Qatar i el preu del traspàs de Neymar, assumpte que encara és als jutjats, van condicionar el seu mandat, igual que la sanció de la FIFA a la Masia.

Rosell no veia cap problema en assumptes que després van acabar als tribunals, on encara hi té pendent una acusació d’espionatge industrial de Mediapro. Ara convé saber doncs quin pa s’hi dona, a l’Audiència. Ha arribat l’hora de la justícia després que davant l’opinió pública l’expresident del Barça s’hagi declarat innocent i es consideri maltractat per la presó preventiva de 640 dies.

Una cosa que costa d’entendre és la presó preventiva, i una altra de diferent és saber si Rosell és culpable o no. Tot plegat, un cas com un cabàs.