Detingut l’expresident del Barça Sandro Rosell per blanqueig

La Guàrdia Civil i la Policia Nacional van entrar dimarts a primera hora al número 127 del carrer de Déu i Mata de Barcelona. Allà viu l'expresident del Barça Sandro Rosell. Els agents se’l van emportar detingut acusat d'un delicte de blanqueig de capitals. Durant el matí van arrestar també la seva dona, Marta Pineda, un dels seus millors amics, Andreu Ramos, un antic company de promoció a l'escola de negocis ESADE, Shahe Ohannessian, i un soci, Joan Besolí.

Des de fa més d'un any, els especialistes en delinqüència econòmica dels dos cossos policials investiguen un entramat que Rosell va crear presumptament per blanquejar diners procedents del cobrament de comissions il·legals dels drets d'imatge televisius de la selecció brasilera de futbol. El grup va vendre suposadament aquests drets a una empresa amb seu a Qatar i va obtenir uns guanys irregulars de 15 milions, segons fonts judicials.

El cas, que instrueix la magistrada del Jutjat Central d’Instrucció 3 de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, apunta també a l'expresident de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), Ricardo Teixeira. Els investigadors consideren que Teixeira era un soci necessari de Rosell per cobrar aquestes comissions. Malgrat això, els agents no van actuar contra el directiu brasiler, que s'ha vist esquitxat per diversos escàndols, entre ells el de corrupció a la FIFA, cas destapat per l’FBI fa dos anys.

Rosell va blanquejar presumptament els diners a través d’Andorra, on amb Joan Besolí tenia la gestoria Comptages. Des d'aquesta mateixa gestoria es va sol·licitar el 2012 la residència passiva andorrana per a Teixeira. La policia sospita que els diners passaven primer per Suïssa i posteriorment s'enviaven a Andorra. Els agents van dur a terme registres al Principat, a Barcelona, a Lleida i a Girona.

Un altre dels detinguts clau en aquesta investigació és l'empresari Shahe Ohannessian, amb qui Rosell va ser company de promoció a ESADE. L'expresident del Barça va vendre a Ohannessian la seva companyia Bonus Sport Marketing (BSM), dedicada al màrqueting esportiu. En arribar a la direcció de l'equip blaugrana, el 2010, Rosell va prometre desfer-se de la companyia per evitar incompatibilitats. Ho va fer el 2011, encara que la seva dona Marta Pineda va seguir com a apoderada fins al 2013. La policia sospita que Ohannessian era un testaferro a l'empresa, que seguia controlant l'exdirectiu. Els investigadors van registrar la seu de BSM.

La companyia va estar també al centre de la polèmica l'any passat, quan l'empresari Jaume Roures va denunciar Rosell per espionatge industrial. El va acusar de contractar a través de BSM un informàtic que inicialment treballava per a Mediapro perquè espiés els seus correus i comunicacions.

Investigació de l’FBI

Des de fa més de cinc anys, els rumors sobre les suposades activitats delictives de l'expresident del Barça al Brasil és constant. Allà va ser jutjat i absolt de presumptes irregularitats en una trobada amistosa entre el Brasil i Portugal. La relació de l'exdirectiu del Barça amb el país sud-americà data del 1999, quan va ser delegat a Amèrica Llatina per a Nike. Llavors Rosell va passar a gestionar un acord milionari entre la companyia esportiva i la Confederació Brasilera de Futbol per 160 milions de dòlars, que es va signar dos anys abans que arribés.

L’FBI investiga aquest acord, que va suposar la irrupció de Nike a gran escala al patrocini del futbol. Es tractava d'un contracte que no hauria estat possible sense l'aquiescència de Teixeira, que va estar al capdavant de la CBF des del 1989 i fins al 2012.

Aquest any Teixeira va deixar precipitadament la direcció de la Confederació, assetjat per les acusacions de corrupció dins i fora del seu país. També es va veure esquitxat pel cas de corrupció a la FIFA que va portar a la destitució del fins llavors totpoderós Joseph Blatter.

Precisament, una comissió rogatòria de l’FBI a Espanya de finals del 2015 va servir als investigadors de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional per estirar del fil fins a arribar al cas que han batejat com a Rimet, en referència a Jules Rimet, un àrbitre de futbol francès i tercer president de la FIFA, que va impulsar el Mundial de futbol.