Lliçó de democràcia

Dimecres passat, en rebre el Premi Pau i Llibertat que concedeix l’Associació Mundial de Juristes, el rei va donar una lliçó de democràcia a tots però, molt especialment, als independentistes catalans, en general, i a alguns dels que s’asseuen a la banqueta de la sala segona del Tribunal Suprem, en particular.

En tot cas, sigui quin sigui el veredicte, les notícies que ens arriben, en directe i per televisió, indiquen que bastants dels processats ignoren, o fingeixen que ignoren, els principis bàsics d’un Estat democràtic de dret. Els vindrà bé, doncs, llegir la lliçó règia.

En efecte, el rei ha demostrat una vegada més –com ja es va comprovar el 3 d’octubre del 2017 i, fa unes setmanes, en el seu missatge de Cap d’Any– que té molt clar el que és un Estat democràtic de dret, el seu compromís absolut amb la defensa de la Constitució i quines són les obligacions i els límits del seu paper institucional. A més, sempre ho explica de manera senzilla, precisa i directa.

Posem l’exemple del nucli central del discurs de dimecres. Així es va expressar el rei: “La defensa de la democràcia ha de ser alhora la defensa de l’Estat de Dret”. I va afegir: “Sense democràcia, el dret no seria legítim, però sense dret la democràcia no seria real ni efectiva (...) ja que sense el respecte a les lleis no existeix ni convivència ni democràcia”. Per acabar dient que “no és admissible apel·lar a una suposada democràcia per sobre de la llei”, en al·lusió indirecta a Torra, que uns dies abans havia dit el contrari, tal com després veurem.

Aquestes paraules de Felip VI recullen la millor i més antiga tradició democràtica il·lustrada. En efecte, Montesquieu havia escrit que “la llibertat és el dret a fer tot el que les lleis permetin”. Això continua sent democràticament vàlid, però a Montesquieu li faltava legitimar la llei en la voluntat dels ciutadans, dir que la llei no és el que mana el rei sinó el que mana el poble. Aquest pas el va fer Rousseau: “La llibertat és l’obediència a la llei que un mateix s’ha prescrit”. En altres paraules: només són democràticament legítimes aquelles lleis en l’elaboració i aprovació de les quals han participat, directament o indirectament, els ciutadans.

Per acabar, comentem perquè ve al cas un cèlebre paràgraf de Kant: “Ningú pot imposar a un altre una obligació jurídica sense sotmetre’s ell mateix a la llei i poder ser també obligat”. És a dir, tots els poders, fins i tot els que aproven les lleis, hi estan sotmesos i els seus titulars –siguin els diputats, el president i els seus ministres, els jutges i magistrats, els funcionaris o el cap de l’Estat– tenen el deure de complir-les.

Amb això es tanca el cercle, resumim-ne el recorregut. Primer, en el seu origen les persones són lliures, absolutament lliures, d’això cal partir; segon, només la llei, amb l’única finalitat de protegir l’exercici de la igual llibertat de les altres persones, pot posar límits a aquesta llibertat original de cada un; tercer, en l’aprovació d’aquesta llei han de participar aquells a qui se’ls ha d’aplicar, en cap altre cas no és una llei legítima i no hi ha obligació d’obeir-la; quart, tots estan sotmesos a les lleis, fins i tot aquells que les elaboren i les aproven, és a dir, fins i tot les autoritats més altes d’un Estat.

Aquests són els principis elementals de qualsevol Estat democràtic que mostren com dret i democràcia, llei i participació popular (o voluntat del poble, si es vol), estan estretament lligats, són avui inescindibles, no poden existir l’un sense l’altra. Quan Quim Torra va dir a Carlos Alsina per Ona Zero “anteposo la democràcia a qualsevol llei” i va afegir “la democràcia és el primer”, demostrava que desconeixia els rudiments més essencials del que és avui un Estat democràtic de dret. És perillós que un personatge així ens governi, sense saber-ho pot cometre les barbàries més grans.

El rei, sense desbordar les seves funcions, és més, complint-les amb responsabilitat, ha donat la seva lliçó de democràcia en ser-li lliurat el Premi Pau i Llibertat que concedeix l’Associació Mundial de Juristes. Que la llegeixi i la mediti Torra i tots els que pensen com Torra, inclosos molts dels que són a la banqueta.