Els Mossos identifiquen set estrangers per cada espanyol

Els Mossos d'Esquadra identifiquen més les persones estrangeres que les de nacionalitat espanyola, segons les dades del cos policial del 2017. Un 54,1% del total de les identificacions es van fer a persones estrangeres, quan aquestes només representen un 13,70% de la població catalana. De les 377.225 identificacions que es van produir el 2017, 203.972 van ser a estrangers per 171.367 a espanyols. És a dir, de cada 100 estrangers els Mossos en paren 19,59. Una ràtio que dista molt del cas dels ciutadans espanyols, en què es fan 2,63 identificacions per cada 100. I que es tradueix en el fet que per cada persona espanyola identificada, se n'identifiquen 7,4 estrangers.

Aquestes xifres han estat recollides en l'informe L’aparença no és motiu, elaborat per SOS Racisme i la plataforma d'entitats Pareu de Parar-me i que conclou que hi ha una “clara discriminació i desproporcionalitat en les identificacions policials”. Durant la presentació de l'informe, la responsable de comunicació de SOS Racisme, Mònica López, ha considerat que aquest tipus d'identificacions per perfil ètnic formen part del racisme institucional i ha lamentat que "s'està fracturant la societat en el fons perquè s'està assenyalant unes persones com a sospitoses" i d'altres no. 

Pel que fa als motius de les identificacions també existeixen diferències notables. Els dos principals motius d'identificació a estrangers responen a “control de policia de pas” o “dispositiu de seguretat ciutadana”, mentre que “robatori amb força” i “discussió verbal” ocupen els primers llocs en les identificacions a espanyols. Per als autors d'aquest informe, aquest és un nou exemple de discriminació, ja que “mentre que el robatori amb força respon a uns indicis de sospita clars o, si més no, definits, en el cas de control de policia de pas es dona màniga ampla a l'agent perquè utilitzi la seva discrecionalitat o ‘ull policial’ per parar qui consideri oportú”.

Dins d'aquestes xifres, la nacionalitat algeriana és la que més “ràtio de desproporcionalitat” (nombre d'identificacions per cada persona espanyola identificada) pateix, amb un 18,3; seguida dels ciutadans de la República Dominicana, amb un 16,8; la nacionalitat equatoriana, amb un 16,6; la peruana, amb un 12,3; i la colombiana, amb un 11,1 identificacions per cada identificació a un espanyol. Paral·lelament a les dades proporcionades per la policia autonòmica, l'informe també recull una mostra comparativa que s'ha dut a terme al barri barceloní de Ciutat Vella, concloent que el 94% de les identificacions van ser a persones racialitzades.

Les plataformes que signen l'informe han volgut assenyalar que no disposen de prou informació per fer un retrat fidel de la discriminació en les identificacions policials a Catalunya, ja que aquestes dades no recullen la “discriminació” que pateixen els espanyols racialitzats: persones gitanes principalment, afrodescendents o asiaticodescendents, i s'hi suma el fet que les dades proporcionades únicament fan referència a les persones identificades i no al total d'identificacions. Per aquests motius l'informe també proposa posar fi a la pràctica del control d'identitat per perfil ètnic i anima els partits polítics a incloure aquesta proposta als seus programes electorals. I insta a escollir dades de cada actuació d'identificació i escorcoll que es faci, incloent el motiu, el perfil ètnic i el resultat de l'operació.

SOS Racisme també ha denunciat la falta de col·laboració de les policies locals per facilitar les dades, especialment la Guàrdia Urbana de Barcelona, i ha criticat que, quan han facilitat els seus informes, estaven incomplets o tenien dades poc versemblants.