La Costa Brava repensa la seva línia de mar

La Costa Brava, que sempre ha estat refugi d’intel·lectuals i artistes que han passat pels seus penya-segats superbs, posarà límit al formigó que ha anat conquerint el litoral. La Generalitat, a través de la Comissió d’Urbanisme de Girona, ha deixat en suspens la construcció de 15.000 nous habitatges, així com dos hotels a primera i segona línia de mar per la seva afectació al paisatge. Aquesta recent moratòria en les llicències de construcció, sumada a una altra del mes passat afecta més de 2.000 hectàrees a 19 dels 22 municipis del litoral gironí i a 214 quilòmetres de costa, entre Portbou i Blanes. Després d’anys d’impuls turístic a força de ciment, ara la prioritat és preservar el medi ambient i la sostenibilitat en un paratge que aspira a ser declarat el 2021 Reserva de la Biosfera, un distintiu que atorga la Unesco per a ecosistemes verges, ben conservats i sostenibles.

La Generalitat va començar pel Pirineu i ara li toca al litoral de Girona. El nou Pla director urbanístic (PDU), en exposició pública, pretén reordenar el territori i fins i tot desclassificar zones urbanitzables.  Un dels municipis més afectats és Roses, amb 5.900 habitatges projectats. En total, es revisaran 1.543 hectàrees urbanitzables de 17 municipis.

De 165 zones, totes a més de 500 metres de la costa, s’han suspès llicències en 80, segons el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra. Alguns dels municipis són Cadaqués, el Port de la Selva, Roses, Tossa de Mar i Sant Feliu de Guíxols.

Els ecologistes de SOS Costa Brava, una plataforma que reuneix una trentena d’entitats estan satisfets de “l’actuació valenta” de la Generalitat. Però no falten veus discordants. Els qui han heretat parcel·les o comprat solars per aixecar una casa ho consideren “molt injust”. No són grans promotors ni especuladors, només veïns que volen continuar tenint una propietat al seu poble natal.

Els alcaldes de Begur, Joan Loureiro; el Port de la Selva, Josep Maria Cervera, i Roses, Montse Mindan, coincideixen a criticar que la suspensió de llicències s’ha adoptat d’esquena als ajuntaments. “Demanem la moratòria sobre les zones problemàtiques que teníem, però ens han afectat tot el territori i on no hi havia cap problema ara n’hi ha”, assegura Loureiro. A més, diuen, suspendre llicències en sòls urbans consolidats “afecta cases de particulars, de veïns”, lamenta Cervera, que aventura una crisi sobre els petits industrials. També critica que a l’hora d’establir criteris no han tingut en compte que el seu municipi està situat “on els Pirineus moren i s’endinsen en el mar, bona part al Parc Natural del Cap de Creus, i com tal tenen la seva orografia”. Estan d’acord que es revisi com ha de créixer el territori i que afecti sectors que en 30 anys no s’han desenvolupat, però tant Mindan com la resta esperen que “el sòl urbà consolidat sigui el primer al qual se li aixequi la suspensió”.

“En lloc de gastar-me els diners en altres coses, o de tenir-los al banc, vaig comprar un terreny per invertir, perquè quan arribés la meva jubilació el pogués vendre i viure amb tranquil·litat, i ara em trobo que potser em quedaré sense res”, es lamenta un veí del Port de la Selva. A Begur, la Joana explica empipada com el terreny que va heretar de la seva mare i aquesta de l’avi, al segle XIX, es troba en una urbanització aprovada i situada entre dues altres urbanitzacions ja construïdes. “Ara com ara no podré treure’n cap benefici ni potser tampoc podran els meus fills”. Tampoc s’hi podrà construir el seu habitatge el Ferran, que té una parcel·la entre dues cases. “Es donen casos molt surrealistes”, admet l’alcalde de Begur.

Segona residència

Roses, una localitat amb poc més de 19.000 habitants, té 7.849 cases de primera residència i el doble de segona. La suspensió de llicències impedirà que l’any vinent i potser fins al 2021, s'hi puguin construir 5.900 cases més. Una cosa semblant al que passa a Pals (uns 2.400 habitants) o a Santa Cristina.

La primera suspensió de llicències d’obres de gener va afectar tots els “sòls urbans i urbanitzables sense edificar” situats en una franja fins a 500 metres del litoral, amb més del 50% del terreny amb un pendent superior a un 20%. Aquesta segona moratòria, a banda dels solars d’interior, afectarà també vuit altres sectors de sòl urbà no desenvolupat situats a primera línia de mar que no van ser inclosos en la primera. S’ha cregut necessari perquè malgrat que no té pendent “podrien generar un important impacte paisatgístic”, argumenta Serra. D'ambdues moratòries queden excloses les localitats de Castell-Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni i Castelló d’Empúries.

A Palafrugell se suspèn la llicència per construir un hotel a la zona d’Aigua Xelida, entre dos pujols, pel seu gran impacte paisatgístic. A Begur es paralitzen dos plans a la zona d’Aiguablava, on intentaran “canviar el model”. A Cadaqués, on va viure Dalí, un dels pobles més visitats de la costa catalana, està afectat també per un pla de millora urbana no desenvolupat on es pretén aixecar una trentena de cases en una punta de terra que entra al mar, a la zona de Caials. “Estaria bé pensar si es deixa lliure la part que dona al mar i es construeix al darrere, una reordenació que millori l’impacte”, planteja la subdirectora del departament, Rosa Vilella. “No són grans sectors, però per la seva posició sembla lògic defensar-los”, puntualitza.

Els ecologistes de SOS Costa Brava aplaudeixen la moratòria. “Indica que realment volen, aparentment, posar remei al problema urbanístic de la Costa Brava”, apunta una de les seves portaveus, Marta Ball-llosera. I estan esperançats. “El creixement urbanístic de la Costa Brava ha de ser més sostenible”. Els ecologistes temen que pugui haver-hi impugnacions per part dels ajuntaments i, aprofitant les eleccions municipals de maig, demanaran als grups polítics que es defineixin respecte al pla.