El monestir de Montserrat renta la cara a l’atri i el claustre de Puig i Cadafalch

La basílica de Montserrat és un univers construït en diferents èpoques i diversos estils. La Mare de Déu negra ha vist passar des de la seva petita cambra molts arquitectes que han creat les seves obres en estil romànic, gòtic, renaixentista i tots els neo que ens puguem imaginar. Com el claustre neoromànic que va crear a principis del segle XX, el 1925, l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch; un recinte fred i humit situat a l'interior del monestir que no és visitable amb la intenció que la comunitat benedictina pogués desplaçar-se d'un lloc a l'altre del monestir lluny de la mirada dels laics. L'estructura sòbria i contundent, amb dos pisos d'arcs creats de maó per columnes de pedra i bigues de fusta està a punt de celebrar el seu primer segle de vida amb bona salut, excepte una de les ales, que l'any 2000 va patir, com bona part del monestir, els efectes devastadors d'una inundació després d'una pluja torrencial que va portar a evacuar la majoria de monjos.

Després de fer els treballs a l'arxiu del monestir, la torre gòtica i el monestir de Santa Cecília, la Diputació de Barcelona ha finançat també amb 450.000 euros els treballs en aquesta àrea del claustre actuant a les zones afectades fa gairebé dues dècades. Dimarts, després d'un any i mig, es van donar per acabades les tasques de restauració i per això es van desplaçar fins a la muntanya sagrada el president de la Diputació, Marc Castell, i l'expresidenta, Mercè Conesa (ara presidenta del Port de Barcelona), que, acompanyats de l'abat Josep M. Soler —que encara recorda els efectes de les inundacions que es van produir un mes després que el nomenessin abat del monestir— van passejar per aquest edifici contundent d'aires mudèjars.

Els principals treballs han consistit a eliminar les humitats d'aquest lloc ombrívol, restaurar les bigues de fusta afectades pels tèrmits (el 70% del total) i recuperar el bell terra original de llosetes de 10 per 10 creades per Puig i Cadafalch amb formigó en forma d'espiral i línies paral·leles. “El més complicat ha estat fer els treballs sense alterar la vida monàstica i respectar al màxim l'obra original”, va explicar l'arquitecte responsable de l'obra, Josep Maria Sala Trullols, en una de les ales del claustre. El claustre comunica el refectori amb l'edifici on són els novicis i l'escolania i els monjos el travessen, almenys, tres vegades al dia.

Les autoritats civils i religioses van visitar també l'atri, una mena de comunitat de veïns amb balcons en tres de les façanes construïdes al segle XVIII per un enginyer militar que envolta la façana principal de la basílica. Aquí el desgast el causen els més de dos milions de persones que la visiten cada any i que han erosionat el paviment de marbre dissenyat als anys cinquanta a imitació de la plaça del Capitoli de Roma, que va crear el gran Miquel Àngel al segle XVI. La restauració d'aquest paviment, substituint les peces trencades, ha permès també eliminar les barreres arquitectòniques d'accés (diversos graons) creant una suau rampa central sota els porxos. També s'han netejat les serigrafies de les parets i els esgrafiats dels cinquanta que imiten columnes salomòniques de Josep Obiols i motius religiosos del monjo Benet Martínez.

L'abat Soler ha agraït l'esforç econòmic que ha fet la Diputació, però ha evitat fer referència als presumptes abusos sexuals a menors per part d'un dels monjos que s'han fet públics en les últimes setmanes.