La celebració de l’any nou xinès a Barcelona: Una nit especial, però només a mitges

La família de la Yang Yang només dedica una tarda a organitzar el sopar de Cap d'Any. “A Shenyang, d'on som, hi dedicaríem deu dies, a preparar l'àpat”, explica aquesta assessora fiscal de 36 anys, ciutadana de Barcelona des del 2003. La Yang Yang opina que l'any nou xinès se celebra a Espanya com una reunió més amb la família, o amb els amics —si un viu lluny dels seus. No es llancen petards, no es fan maratons de menjar, tampoc es pengen fanalets ni hi ha partides de mahjong fins ben entrada la matinada. L'únic detall que mantenen la Yang Yang i els seus pares de les fredes nits de Cap d'Any a la província de Liaoning —al nord de la Xina, regió frontera amb Corea del Nord— és menjar-se uns jiaozi a mitjanit: en comptes de raïm, raviolis farcits de carn de porc.

L'any nou a la Xina és el moment de retrobament familiar en un país/continent on la migració laboral del camp a la ciutat és la norma. Agafar un tren o un avió els dies previs al Cap d'Any és una de les experiències de masses més contundents del planeta: la Xina té prop de 1.400 milions d'habitants, i uns 60 milions de compatriotes distribuïts a l'exterior, segons dades del seu Govern. A Espanya en són 216.000, 50.000 dels quals viuen a la província de Barcelona. A la Xina és amb l'any nou que comença la setmana de vacances del Festival de Primavera, dies per retrobar companys d'infantesa, d'aguantar la família, consentir els nets amb regals, veure algun espectacle o passejar per la fira del barri.

La fira de l'any nou xinès de Barcelona va ser un èxit de públic, però només va durar un dia i es va celebrar dissabte a l'Arc del Triomf, tres dies abans que comenci l'any del Porc. Avui tampoc s'enceten vacances a la capital catalana, de fet, comença una tongada de feina extra per a professionals del turisme com en Ye Ge, director de l'agència de viatge Sanghe. En Ye té 31 anys i en fa 25 que viu a Barcelona. Celebra més el 31 de desembre que el Cap d'Any del calendari lunar xinès, entre d'altres raons perquè és quan ha de gestionar un munt de grups de visitants xinesos que passen les vacances a Europa. En concret, aquesta nit la passarà al Botafumeiro, la famosa marisqueria de Gràcia. “El peix i el marisc és el més famós d'Espanya per als xinesos, a banda del futbol. Cada setmana porto gent al camp del Barça”, diu Lui mentre fa el recompte de la cinquantena de turistes que tindrà també repartits en restaurants del Port Olímpic.

Zou i Jing Jing Huan són una parella de Shenzhen que fa quatre anys que són a Espanya mirant d'introduir roba de seda d'una marca cantonesa. El més especial que tenien previst fer avui era trucar al migdia als familiars a la Xina per desitjar una bona entrada d'any i sopar amb amics a casa. Si tenen energia, sortiran a fer un mos extra, però descarten quedar-se fins tard recuperant les gales especials d'humor i música de la televisió xinesa. La tradició espanyola dels especials de TVE té l'equivalent xinès a l'estatal CCTV. “Els nostres pares sí que ho miren, però als joves ja no els fa tanta gràcia”, comenta Zou, “ni la gala de la CCTV ni els espectacles d'altres cadenes regionals”. L'encarregat del Frankfurt Martin, del carrer Rosselló, un xinès que es fa dir Pablo, soparà amb els pares i, tot i que a ell les gales televisives l'avorreixen, les buscarà a internet perquè els seus pares les mirin.

Molts residents xinesos a Catalunya també van aprofitar que diumenge és festiu per avançar la celebració. Així ho confirmen al Sea Palace, un restaurant del port de Badalona, i a L'Orquídea, del carrer Calvet, tots dos amb servei de menjadors privats i aparells de karaoke. Els cambrers del restaurant Hunan de Sarrià faran un sopar especial quan acabi la jornada de feina. Els més joves, sense família a Barcelona, tenien previst continuar la festa al bar D'Aragó, del carrer Aragó. Allà hi beuran cervesa i continuaran menjant, “els millors fideus amb carn de porc de la ciutat”.