_
_
_
_
_

FGC es planteja competir amb Renfe en llarga distància

L'operador de la Generalitat vol aprofitar la liberalització ferroviària per connectar ciutats catalanes i franceses

Marc Rovira
Un antic tren de FGC a l'estació de plaça Catalunya.
Un antic tren de FGC a l'estació de plaça Catalunya.JOAN SÁNCHEZ

Escurçar distàncies entre les capitals catalanes i algunes ciutats del sud de França. Aquest és l'objectiu que es fixa la Generalitat amb el projecte de trens regionals d'alta velocitat que vol engegar Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a partir del 2020. L'Administració catalana busca operadors alternatius a Renfe i al francès SNCF i defensa la idea, tot i que admet, d'entrada, que la proposta seria deficitària: 3,9 milions d'euros de pèrdues anuals. Una quantitat “relativament petita”, en paraules de Ricard Font, president de FGC.

Una xarxa de trens d'alta velocitat que enllaci Lleida, Tarragona, Barcelona i Girona amb les ciutats franceses de Tolosa de Llenguadoc i Montpeller. Font explica que s'han iniciat converses amb operadors privats, com ara Ilsa (vinculat a Air Nostrum) o l'italià NTV, per explotar un servei que podria comptar, segons els seus càlculs, amb fins a quatre milions de passatgers anuals. L'horitzó fixat és a partir del 2020, moment en què es liberalitzaran els serveis ferroviaris, i el projecte és una resposta al desinterès de Renfe i del seu homòleg francès SNCF per explotar una connexió que sí que sedueix el Govern.

“Des del 2010, tant Renfe com SNCF podrien estar fent-ho i no ho fan; per això, en un mercat obert i liberalitzat, l'important és veure quines possibilitats hi ha per fer-ho nosaltres”, raona Font. L'alta velocitat és l'argument per regionalitzar un servei manifestament transfronterer. Suposadament, el tram més llarg, des de Lleida fins a les ciutats franceses, es podria cobrir en unes quatre hores. Amb el tren convencional, el trajecte de Barcelona a Tortosa dura gairebé tres hores. “És de sentit comú que, si amb els trens convencionals, que van a 120 km/h, la línia regional és Barcelona-Figueres, si es disposa de trens que van a 240 km/h, el concepte regional s'amplia”, assenyala Jordi Julià, expert en mobilitat i membre de la junta directiva del Col·legi d'Enginyers de Camins. “Una altra cosa és que sigui un bon negoci”, matisa el mateix Julià.

La Generalitat admet que el servei seria deficitari: 3,9 milions d'euros de pèrdues anuals. Una quantitat “relativament petita”, al parer de Font, i que es preveu equilibrar en pocs anys, una vegada la xarxa estigui consolidada. “Entre tres i quatre anys”, pronostica el president de FGC.

La proposta, avalada pels lobbys ferroviaris Ferrmed i Energie TGV, desgrana fins i tot el preu que haurien de tenir els bitllets: entre 20 i 90 euros. La nova xarxa de regionals d'alta velocitat també impulsaria, segons l'Executiu català, el trànsit de l'AVE en el tram transfronterer. Una línia que, ara com ara, està infrautilitzada. “Només passen el 12% dels trens previstos, tant de passatgers com de mercaderies”, concreta el director de la concessió internacional Línia Figueres-Perpinyà (LFP), Pétros Papaghiannakis.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_