El Macba demana “que s’aturi el desnonament de la capella”

La pugna per qui acabi gestionant la capella de la Misericòrdia del Raval, si el CAP Nord del districte o el Macba per canviar o ampliar les seves respectives seus, va viure dilluns una nova i intensa jornada. Mentre els promotors de la plataforma +Macba+Cultura reclamaven davant d'un centenar de persones a l'Ateneu Barcelonès que es respectés l'acord per dedicar la capella dessacralitzada perquè el museu creixi; a la porta, una vintena de persones de la Plataforma de veïns i treballadors sanitaris protestaven perquè la capella es destinés a substituir el vell i obsolet edifici que acull el CAP, defensant posicions que, ara com ara, semblen irreconciliables.

La nova plataforma pel Macba, que recull signatures perquè el projecte d'ampliació del museu continuï tal com es preveia, ha aconseguit sumar més de 300 signatures al manifest, mentre que 3.300 persones han manifestat a través de correu electrònic la seva adhesió. L'acte de presentació del manifest va estar presidit per la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, que va demanar a l'Ajuntament que “aturi el desnonament del Macba de la capella” a favor del CAP Raval Nord, després de recordar que aquest espai els pertany després de la cessió municipal i, sobretot, després que l'octubre del 2017 els òrgans de govern del museu, en els quals s'inclouen l'Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri, aprovessin de manera unànime el Pla Estratègic 2002-2022, que recull el creixement del museu a la capella.

El termini s'acaba i els responsables d'aquesta iniciativa, entre els quals també hi ha el director de Barcelona Global, Mateu Hernández, el galerista de la Sala Parés, Joan Anton Maragall, i l'artista Ignasi Aballí volen evitar que en menys d'un mes, en el ple municipal previst per al 22 de febrer, es reverteixi la situació i acabin perdent aquest espai proper al museu necessari perquè continuï creixent.

Per això, després de ressaltar que es tracta d'un “fals debat” entre cultura i sanitat, van tornar a insistir que l'ampliació del CAP al seu edifici original, l'antic centre per a antituberculosos que va dissenyar Josep Lluís Sert entre el 1934 i el 1938, és possible, i van criticar que som al davant “d'una maniobra política”, en “període preelectoral” per treure un equipament al museu i donar-lo al CAP, per la qual cosa van demanar ajornar el debat fins després de les properes eleccions “per no convertir la qüestió en una arma llancívola”.

Grandes, després de recordar que al desembre va presentar un projecte d'encaix entre l'edifici original i l'ampliació a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat, que el va acceptar, va rebatre els dos punts pels quals CatSalut l'ha rebutjat en dues ocasions: la ubicació d'una estació elèctrica a les proximitats de l'edifici sanitari i el llarg període d'execució de les obres. Grandes va assegurar que no hi ha cap informe que impedeixi col·locar l'estació a prop del CAP ni que digui que és perillós per a la salut. També, que el període de les obres de reforma del CAP i de construir-ne un per substituir-lo a la capella són similars.

Cinc milions

Segons Grandes, el Consorci del Macba va rebre la setmana passada una carta de l'Ajuntament per iniciar la rescissió del contracte, per la qual cosa aquesta setmana presentaran al·legacions abans que sigui massa tard. La directora de la fundació va demanar que es revisaran les altres opcions rebutjades per construir el CAP al barri i va lamentar que si el pla no es tira endavant es poden perdre els cinc milions d'euros de fons europeus, de l'Estat i la Generalitat que ja estan compromesos per a les obres d'ampliació.

Durant la presentació de la plataforma i els seus interessos, es van poder sentir, en diverses ocasions, xiulades i aplaudiments de les persones que hi havia congregades a les portes de l'Ateneu. “Això no és un acte en contra de ningú”, van reblar els impulsors de la plataforma. El galerista Maragall, després de reclamar una solució inclusiva que permeti el desenvolupament dels dos projectes va llegir el manifest i va demanar que es difongués per aconseguir més adhesions: “El més important és entendre la cultura i la salut com dos eixos bàsics i necessaris per millorar la societat actual, el barri del Raval i la ciutat de Barcelona”, va llegir.