Isaki Lacuesta arrasa amb ‘Entre dos aguas’ en els premis Gaudí de cinema

Isaki Lacuesta va anar ara fa uns deu anys a San Fernando, a Cadis, a la caça de l'esperit del cantant de flamenc Camarón de la Isla. Es va submergir en l'ambient d'aquella terra i va conèixer dos germans que acabaven de perdre el pare. Així va néixer La leyenda del tiempo, una pel·lícula que abordava les pors i els somnis dels dos nois, que no va perdre de vista fins a decidir reprendre les seves vides, deu anys després, i portar-les, de nou, al cinema a Entre dos aguas. Aquesta història, que beu de la realitat de la difícil vida dels dos germans i d'aquesta deprimida zona de Cadis i la barreja amb dosis de ficció, ha estat la pel·lícula que va arrasar en la XI edició dels Premis Gaudí en una gala que es va fer diumenge a la nit al Palau de Congressos de Barcelona.

El llargmetratge de Lacuesta ja partia com un dels favorits —tenia nou nominacions— i va obtenir set guardons: millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció, millor actor protagonista per a Israel Gómez —un dels germans—, millor muntatge, fotografia, so i música. Un pas més en la brillant trajectòria de la pel·lícula, que ja va guanyar la Conxa d'Or en la darrera edició del Festival de Sant Sebastià i opta a dues de les nominacions estrella —pel·lícula i direcció— en els propers premis Goya.

L'altre nom propi dels premis que organitza l'Acadèmia del Cinema Català va ser el de la directora Elena Trapé, que, amb Les distàncies, va guanyar el Gaudí a la millor pel·lícula. El que ha estat el segon llargmetratge de la directora catalana, nominada en set categories, ha estat distingit per l'Acadèmia, que ha valorat el retrat generacional d'un grup d'amics que es retroben a Berlín i que constaten el desencís de les relacions amb el pas del temps.

Una altra de les pel·lícules que va triomfar va ser l'òpera prima de Celia Rico, Viaje al cuarto de una madre, premi Gaudí al millor guió, premi del Públic a la millor pel·lícula i, a més, el reconeixement a Lola Dueñas i Anna Castillo, les dues actrius que donen vida a la complexa relació entre mare i filla que relata la cinta, amb els Gaudí a la millor interpretació femenina i actriu secundària, respectivament.

El treball de Rico, sevillana establerta a Catalunya des de fa més d'una dècada i professora de l'ESCAC, era una de les cintes que partia amb més nominacions, com també ho va ser El fotógrafo de Mauthausen, la pel·lícula de Mar Targarona —tot un homenatge a la figura de Francesc Boix per haver aconseguit fer fotografies d'un camp de concentració— que es va endur quatre guardons: millor direcció de producció, vestuari, direcció artística i maquillatge i perruqueria.

En els Gaudís més paritaris de la història, altres treballs amb signatura de dona premiats van ser Vida privada, de Sílvia Munt, amb el Gaudí a la millor pel·lícula de televisió, i La última virgen, de Bàrbara Ferré, millor curtmetratge. L'actor Oriol Pla va recollir el seu segon Gaudí com a millor actor secundari. Si l'any passat va ser reconegut amb aquest premi pel seu paper a Incerta Glòria, aquest any ho ha estat per la seva interpretació a Petra, la pel·lícula de Jaime Rosales que partia amb quatre nominacions, i en la qual l'actor català té una participació breu però fonamental.

Els d'aquest diumenge van ser uns Gaudí ambientats en un escenari de màgia en una cerimònia que va ser presentada pel Mag Lari entre grans llums de llàgrima i miralls amb unes primeres files ocupades per bona part dels nominats, entre els quals l'actor Joan Pera, Gaudí d'Honor, que va confessar, entre bromes, que malgrat haver estat tota la vida als escenaris, no sabia gaire bé què dir: "I això que és el gran premi de la meva vida". Fora bromes, l'actor va demanar una professió autènticament "lliure".

Reivindicacions

A diferència de l'any passat, no hi havia butaques buides a la fila d'autoritats —Catalunya estava sota l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i no s'havia format Govern després de les eleccions— ni llaços grocs. Probablement va ser una de les cerimònies amb una representació institucional més nombrosa, que va comptar, per primera vegada en la seva història, amb la presència del ministre de Cultura, José Guirao, que va compartir photocall i fila amb el president de la Generalitat, Quim Torra, el del Parlament, Roger Torrent, i amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que es va presentar a la cerimònia amb un look singular amb una samarreta en la qual es llegia: “Desig de revolta, revolta del desig”.

En els discursos no hi van faltar les reivindicacions del sector. La més contundent, la d'Isona Passola, presidenta de l'Acadèmia, que va exigir a Guirao i a Torra que destinin més recursos al cinema i a la cultura “perquè també som societat de benestar i ascensor social”.

Passola es va acomiadar en la seva intervenció amb un record als polítics empresonats. També en clau política es va pronunciar l'actor Sergi López: “Seguirem desobeint la injustícia”. I no van faltar crits de “llibertat” i aplaudiments —als quals es va afegir el president Torra— , després d'una interpretació de la cançó de Raimon Nosaltres no som d'eixe món, a càrrec de Roger Mas.