_
_
_
_

La Crida de Puigdemont empara la desobediència i la via unilateral

La ponència política recull que el partit es dissoldrà "una vegada aconseguida la instauració de la república catalana"

Camilo S. Baquero
Puigdemont intervé per videoconferència durant el congrés.
Puigdemont intervé per videoconferència durant el congrés.Albert Garcia

El full de ruta de La Crida, el partit polític promogut per l'expresident Carles Puigdemont, enarbora la bandera del diàleg per aconseguir la independència de Catalunya però sense renunciar a la desobediència i a una ruptura unilateral. Així ho recull la ponència política que aquest dissabte es va aprovar al congrés fundacional, a Barcelona, i en el qual 2.500 afiliats van escollir també la direcció de la formació. El dia a dia de La Crida recaurà en Antoni Morral, ex-Iniciativa que ara és diputat de Junts per Catalunya, i que va assegurar que no presentaran llistes pròpies a les municipals però vetllaran perquè l'independentisme les guanyi.

Más información
La Crida de Puigdemont comença sense permetre el vot telemàtic de presos i fugits
La candidatura de Forn per a Barcelona evidencia el xoc entre el PDeCAT i Puigdemont
La constitució del partit de Puigdemont posa el PDeCAT contra les cordes

La ponència política aprovada estableix que l'objectiu últim de La Crida és aconseguir la independència de Catalunya, fent efectiu “el mandat de l'1-O”, el referèndum del 2017 declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. Un cop s'aconsegueixi, diu el text, el partit es dissol. Per aconseguir la república, el text adverteix de possibles “col·lisions d'obediències” per als representants polítics, que podrien derivar en “situacions considerades per algun tribunal com a desobediència a l’Estat i per tant perseguibles judicialment”. Tanmateix recorda que desobeir és “personal i intransferible”.

També es fa referència al paper dels ciutadans si bé alerta contra certa banalització de la desobediència. “Cal assumir des de la ciutadania camins de desobediència pacífica i protesta cívica com a possibles acceleradors d'una solució democràtica al conflicte i com a generadors de noves oportunitats per exercir la sobirania”, diu un altre apartat.

Les referències a la via unilateral són més velades: “Treballarem perquè l'acord i el diàleg siguin possibles però si aquesta via no es materialitza en un període prudencial o en el transcurs del temps es dona una oportunitat d'exercir la sobirania plena gràcies al suport de la voluntat majoritària de la ciutadania, llavors l'exercirem”. Amb això La Crida es desmarca d'Esquerra Republicana que, amb reticències de les bases, ha anat deixant de banda la via independentista no pactada. “La solució per a Catalunya no pot ser unilateral”, va dir el president d’ERC Oriol Junqueras en una entrevista recent a aquest diari.

El marc d'acció de La Crida, no obstant això, es veu limitat per la seva falta d'estructura territorial. “Volem tenir acció política però no volem ser un partit”, va assegurar en el seu discurs Morral. El secretari general, a més a més, va avançar que el partit no es presentarà ni a les eleccions europees ni a les municipals però sí que “influirà” a aconseguir que hi hagi candidatures unitàries de l'independentisme. Inicialment l'expresident va intentar sumar Esquerra i la CUP però tots dos partits van declinar la invitació.

Per tant el marc de La Crida es limitarà al fet que les llistes del PDeCAT incloguin persones properes a Puigdemont. Part d'aquesta formació, no obstant això, està incòmoda amb el nou projecte polític perquè el considera una OPA hostil. Els neoconvergents, però, saben que qualsevol moment per aixecar la veu és complicat, a causa de la proximitat de les eleccions.

L'expresident i el seu entorn tenen en la ment que en les properes municipals es repeteixi, en clau republicana catalana, el que va passar el 1936 a tot l’Estat. Aconseguir que l'independentisme guanyi en tots els municipis per crear el que anomenen marc “republicà”. El president de la Generalitat Quim Torra va aprofitar la seva intervenció en l'assemblea per demanar a Esquerra que accepti conformar llistes úniques, especialment a Barcelona. “Si us plau, Ernest Maragall [ERC], conseller Forn, Ferran Mascarell, Jordi Graupera [independent], Neus Munté, asseieu-vos, dialogueu, però fem una candidatura junts”, va demanar.

Morral serà el secretari general de La Crida i la presidència ha recaigut en l'exlíder de l’Assemblea Nacional Catalana i també diputat de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, a la presó preventiva per un presumpte delicte de rebel·lió. El tàndem va rebre el 94% dels vots, si bé només hi va participar el 57% dels 4.000 inscrits. En la direcció del nou partit també hi haurà la consellera de Presidència, Elsa Artadi i la de Cultura, Laura Borràs.

En l'elecció dels òrgans de Govern no van poder participar ni Puigdemont, ni Sànchez ni els altres presos perquè no hi havia habilitats mètodes telemàtics o delegacions de vots. El mateix que Junts per Catalunya demana per investir Puigdemont.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_