La candidatura de Forn per a Barcelona evidencia el xoc entre el PDeCAT i Puigdemont

Joaquim Forn, exconseller d’Interior i a la presó preventiva des de fa 448 dies per un presumpte delicte de rebel·lió, serà el cap de llista per a l’alcaldia de Barcelona de l’espai neoconvergent, sota la marca de Junts per Catalunya. Més enllà del cop d’imatge i de denúncia, amb una campanya per a les municipals en ple judici al procés, la candidatura evidencia el poc marge que té el PDeCAT davant de l’empenta de la Crida, el nou partit creat per l’entorn de l’expresident Carles Puigdemont, que es constituirà aquest dissabte.

La decisió de Forn, que va ser el número dos de l’exalcalde Xavier Trias, arriba després de mesos de reflexió. Per a l’ànim (i el relat) d’un independentisme en hores baixes, és fonamental conquistar l’alcaldia de Barcelona. Les enquestes donen avantatge a Esquerra, la candidatura del qual lidera Ernest Maragall. Però el vot està molt fragmentat: l’entorn neoconvergent espera que el nom de Forn sigui un revulsiu.

“Em presento perquè hi tinc dret”, va escriure Forn en una carta publicada ahir a Twitter i mitjançant la qual va comunicar la seva decisió. “Perquè si no ho faig, i dono per fet que se’m prenen els meus drets polítics, justament la llibertat, seria com acceptar i donar per bones les raons dels qui han construït artificiosament la narrativa que em manté a la presó”, va afegir.

No obstant això, queden fronts oberts. Aquesta candidatura arriba enmig de la lluita entre el PDeCAT i la Crida, el nou partit impulsat per Puigdemont i l’exlíder de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez. Aquest sector, a priori, ha aconseguit que l’actual portaveu del Govern, Elsa Artadi, sigui molt possiblement la número dos de Forn. Artadi seria l’alcaldable de facto. De fet, ella i Josep Rius, l’actual cap de gabinet de Quim Torra i excol·laborador de Forn, porten el pes de l’elaboració de la llista. Però el rol de Trias també ha estat fonamental per apropar les posicions.

Després del fracàs davant d’Ada Colau el 2015 —Trias va aconseguir només 17.000 vots menys—, l’exalcalde va capitanejar l’oposició. L’any següent va designar Forn com el seu successor, un moviment que no va ser ben vist dins de la direcció nacional del seu partit, que no el considerava un bon cap de cartell. Després, Forn se’n va anar al Govern just abans del referèndum de l’1-O, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional.

Al maig de l’any passat, el PDeCAT va organitzar unes primàries en què va sortir escollida com a candidata l’exportaveu del Govern Neus Munté. Una part del partit mai no es va acabar de creure aquesta candidatura, que sempre va tenir un perfil baix. Munté va viatjar a Bèlgica per trobar-se amb Puigdemont i des d’allà ell li va mostrar el seu suport. Fins i tot, es van fer un vídeo junts. L’expresident, fugit de la justícia espanyola, també ahir va beneir el pas endavant de Forn: “La capital de Catalunya en bones mans”, va afirmar a Twitter.

El PDeCAT va viure un estiu d’allò més convuls amb una assemblea en la qual es va expulsar Marta Pascal perquè no estava alineada amb Puigdemont. En teoria el puigdemontisme va intentar agafar les regnes del partit que ara lidera David Bonvehí, però això no s’ha arribat a concretar. Dins del partit encara hi ha un orgull convergent que, si bé reconeix el valor simbòlic de l’expresident, es nega a posar la formació a la seva completa disposició.

El rol d’Artadi

En aquesta mateixa reunió es va decidir que el partit es presentaria sota la marca de Junts per Catalunya a les municipals. Amb la Crida emergint i els desitjos de l’entorn de Puigdemont que les dues marques es fonguessin, la militància del PDeCAT va establir que el format de la col·laboració amb la Crida l’han de confirmar les bases. A l’estiu, un 30% es va oposar a l’executiva que lidera Bonvehí.

Munté va celebrar ahir que Forn encapçali una llista “d’ampli espectre que sobrepassa les sigles i representa el sobiranisme a Barcelona”. L’exportaveu ocuparà un lloc destacat en la llista, possiblement el tercer. La seva inclusió és una de les condicions de Forn per equilibrar les famílies.

Bonvehí, que també va rebre la notícia amb satisfacció, no va concretar si se n’anirà a les eleccions municipals amb la Crida en una coalició. Tampoc es va voler referir a Artadi, que va trencar el carnet del PDeCAT abans de les eleccions catalanes, com a possible número dos: “No soc jo qui ho ha de dir. Ho han de decidir Forn i Munté”. Aquest dissabte, a l’assemblea de la Crida, es podria aclarir aquest dubte.

Malgrat la renúncia a les sigles, el fet que Forn se situï com a cap de llista afavoreix tant el PDeCAT com la Crida. Hi haurà una posició millor davant d’ERC. El PDeCAT pot guanyar votants partidaris de Puigdemont, i la Crida, disposa de l’estructura del partit. El pas d’Artadi també implicarà una remodelació en el gabinet de Torra.