Un edifici enorme, mig buit, fred i que porta mala sort

Un edifici de lloguer social. Situat en la perifèria. Envoltat de solars i naus industrials. Enorme, 114 pisos en set plantes, que tenen entre set i onze habitatges. Amb molts pisos, però petits (entre 42 i 54 m²). Amb una qualitat constructiva deficient (fa molt fred i l’espai és diàfan). Va quedar afectat, en el seu moment, per l’esclat de la bombolla immobiliària (es va projectar el 2006 per allotjar-hi joves amb un lloguer provisional i no va tenir veïns fins al 2003). I amb més de la meitat dels pisos buits (59), que acumulen diversos intents d’ocupació.

Així és l’edifici de 114 pisos situat al barri de la Marina del Prat Vermell (Zona Franca) que el Govern de l’alcaldessa Ada Colau ha anunciat que ha comprat per blindar-lo de la possible compra d’un fons voltor i per destinar els habitatges buits a veïns amb rendes baixes o a desnonats. De fet, la compra està aparaulada (5,6 milions d’euros, menys que la inversió inicial) però no s’ha materialitzat, assegura la propietat, compartida a mig fer pel Consorci de la Zona Franca i el BBVA, que va heretar els actius de Catalunya Caixa.

Tot i que el nou ramal de la línia 9 del metro queda relativament a prop, cal donar una volta considerable per arribar a aquest edifici, situat entre la colònia Santiveri i el complex d’edificis d’oficines que ocupen Aigües de Barcelona i l’Agència Tributària de la Generalitat. L’adreça exacta és el carrer de Encuny, 7: a un costat de la vorera hi ha l’empresa Santiveri i la seva colònia de casetes amb els carrers recentment urbanitzats; a l’altre, l’edifici, com una baluerna, i dos solars envaïts per la vegetació.

Sobta, però, que l’edifici tingui seguretat durant les 24 hores. L’explicació és senzilla. Hi ha hagut diversos intents d’ocupació per part de clans de famílies que en una ocasió van arribar a marcar amb creus les portes dels pisos buits. El guàrdia de seguretat vigila que cap desconegut entri a la finca, que també té dues plantes d’aparcament.

Des que van saber que l’Ajuntament compararà el bloc, els veïns estan expectants. Els atreu la idea que s’ompli l’edifici. Però “a veure a qui ens fiquen”. Recelosos de parlar i més encara de donar els seus noms. “Aquí hem tingut temporades molt dolentes, com quan la de les creus a les portes. Per sort no van arribar a entrar-hi”. “Aquí no vol venir ningú, estem en una punta de la ciutat i la gent marxa pel fred que fa, entra aire per tots costats”. “O et mors de fred o et mors de calor”. “Els pisos són caixes de llumins, no tenen cap altra porta que la de l’entrada i la del bany. La resta és un únic espai”. Se senten comentaris a la porta de perfils ben variats: un senyor madur que hi viu sol, una parella de jubilats, una noia que surt per anar a treballar, un xaval que surt a passejar el gos…

Fonts de la propietat asseguren que si més de la meitat dels pisos estan buits és “perquè la majoria són d’una habitació i no han tingut sortida”. La teoria dels veïns és una altra: que la propietat volia buidar-lo i vendre’l. Per això, sostenen, tot i que coneixien gent que està disposada a anar-hi, no els n’adjudicaven, de pisos.

L’Ajuntament confia que les primeres adjudicacions no trigaran. “Cal escripturar, que tot estigui bé, que és probable perquè és bastant nou, i, a continuació, se n’adjudicaran. Serà qüestió de poc temps”, afirmen fonts municipals. El de la Zona Franca és un edifici atípic en la política de compres d’habitatge que està fent Colau per augmentar el parc públic. La immensa majoria de la resta de 21 edificis comprats són finques entre mitgeres en barris de tota la ciutat però amb la trama urbana consolidada.