Els dos darrers abats de Montserrat van encobrir els abusos d’un monjo denunciat el 1999

Els dos darrers abats del monestir de Montserrat, Sebastià Bardolet i l’actual, Josep Maria Soler, sabien des del 1999 que hi havia una denúncia d’abusos d’un menor contra un monjo, Andreu Soler, i no van prendre cap mesura. Només el 2000 l’acusat va ser traslladat a un altre centre de l’ordre, El Miracle, a Lleida, però l’abadia reconeix, a través del seu portaveu, Bernat Juliol, que no ho va denunciar a la policia, ni va obrir cap procediment canònic, segons les regles de l’Església, ni ho va notificar al Vaticà. Això malgrat que la Santa Seu va obligar des del 2001 a comunicar a Roma les denúncies d’abusos. Tampoc es va informar dels motius del trasllat a la resta dels frares. Aquest monjo, que va morir el 2008, era una personalitat molt coneguda a Catalunya, perquè el 1959 va fundar el grup scout catòlic de Montserrat, els Escoltes de Servei, o els Nois de Servei, i en va ser el seu director durant 40 anys. Tampoc es va explicar a les famílies i als membres de l’organització els motius de la seva marxa. La víctima, Miguel Hurtado, que va patir els abusos quan tenia 16 anys, i el frare en tenia 65, ha revelat per primera vegada la seva història a EL PAÍS. També apareixerà en el documental Examen de consciencia, d’Albert Solé, que Netflix estrenarà divendres que ve. El monestir de Montserrat, arran de les preguntes d’aquest diari i un mitjà català, ha decidit divulgar una nota reconeixent els fets aquesta tarda.

El monestir de Montserrat va donar credibilitat a les acusacions, tot i que el monjo negava els fets. L’abat actual, Josep Maria Soler, es va reunir dues vegades amb Hurtado i li va assegurar que se’l creia. “Em va dir que no tenia dubtes del que jo deia ni del dany que havia patit”, relata la víctima. L’abadia fins i tot li va pagar 7.200 euros com a compensació per a ajuda terapèutica, una xifra que la nota de premsa de Montserrat augmenta fins a 8.600. Segons Hurtado, la diferència s’explica perquè van pagar també les costes de la seva advocada. A més, detalla que els hi van abonar en negre i amb un compromís de silenci de la víctima, perquè no revelés l’escàndol: “L’única cosa que han volgut fer sempre ha estat tapar-ho, i això ha estat pitjor que l’abús. Tenint en compte que durant 40 anys Soler va ser el responsable de centenars de menors temo que jo no hagi estat l’única víctima”. Hurtado va guardar el secret durant anys, però va acabar perdent la confiança en l’abadia. Sobretot des que l’editorial del monestir, ja coneixedor dels abusos, va publicar el 2007 un llibre de Soler sobre els seus mèrits i la seva trajectòria, amb un pròleg de Jordi Pujol, un gran amic seu. Decebut, Hurtado va decidir retornar-los els diners que havia rebut.

El portaveu de l’abadia, Bernat Juliol, reconeix tot el relat dels fets d’Hurtado, però fa matisos sobre l’actitud del monestir: “En cap cas s’ha volgut ocultar ni amagar res, això ha de quedar clar, i l’única cosa que hem buscat sempre és ajudar Hurtado en el que ens ha demanat, amb diners i rebent-lo quan ha volgut venir. Des del començament hem estat disposats a acollir i escoltar”. Afirma que Soler sempre va negar les acusacions, que, tot i això, es va prendre la mesura preventiva d’allunyar-lo de l’activitat pastoral i aquesta ha estat l’única denúncia contra ell, i també l’única que ha rebut mai el monestir contra un frare. Un procés canònic hauria hagut d’establir la veracitat de les acusacions, amb un arxiu o una condemna, però l’abat es va limitar a “una investigació”.

“No el vam denunciar perquè ell mateix, Hurtado, va dir que no el volia denunciar i respectem la seva decisió”, assegura el portaveu. Però ell ho nega i explica que l’abat va cridar a la seva mare i la va convèncer perquè no presentés cap denúncia, atès que amb el trasllat de Soler el cas no es tornaria a repetir. “La meva mare em va dir que l’abat l’havia felicitat per no denunciar, que havia pres la decisió correcta perquè així ho podrien solucionar internament”.

Respecte als 7.200 euros i la forma de pagament, Juliol al·lega que l’abadia va preferir deixar aquest assumpte en mans dels seus advocats, i ells van decidir la fórmula. Nega que es volgués comprar el seu silenci, tot i que repeteix que la gestió va ser dels lletrats. Apunta que l’abat va informar finalment al Vaticà el 2016, vuit anys després de la mort de l’acusat. No obstant això, a la Santa Seu no consta cap notificació del cas. El monestir explica que es va fer de manera verbal, en una conversa de l’abat amb el prefecte de la Congregació de Doctrina de la Fe, que llavors era l’alemany Gerhard Müller. Quan se li ha preguntat per què van donar aquest pas el 2016, Juliol ha respost: “Vam pensar que seria bo saber si es va actuar correctament i quan ho vam consultar res van dir que sí. No es va fer abans perquè hi havia una bona relació amb Hurtado, res feia pensar que s’hagués d’anar més enllà”. La veritat és que en aquell moment Hurtado ja els havia advertit que trauria a la llum el cas, després d’una reunió amb l’abat al desembre del 2015.

La història de Miguel Hurtado va començar el 1997, quan tenia 15 anys i va començar a anar els caps de setmana al grup scout de l’abadia de Montserrat, on passava la nit. El director d’aquesta associació juvenil era Andreu Soler, una figura cèlebre del santuari i de la societat civil catalana. “Els abusos van començar quan tenia 16 anys i van durar un any, fins que vaig ser capaç de parar-ho. Ell sabia el que feia, tenia un mètode molt estudiat, perquè en aquella època jo tenia problemes personals, era més reservat, i va començar a apropar-se a mi. Es va anar guanyant la meva confiança com a adult de referència, li vaig anar explicant els meus problemes”. Com que els nois hi passaven el cap de setmana, les converses tenien lloc a la cuina o a les zones comunes, però després van passar a ser a l’habitació. “Aquí va passar de parlar de temes neutres a temes sexuals, i va començar amb els tocaments, quan jo estava en pijama. Va ser un xoc molt fort per a mi, perquè jo era creient. No m’ho podia creure, em vaig negar a mi mateix que això estigués passant. El dia que va intentar fer-me un petó, ficar la seva llengua a la meva boca, va ser el detonant perquè deixés de negar la realitat”.

Hurtado va deixar d'anar a Montserrat, però va decidir explicar-li el que havia passat a un monjo de confiança, Josep Maria Sanromà. Encara era menor, tenia 17 anys. Segons relata, aquest frare li va confessar que ja havia sentit rumors sobre Soler. “Però em va aconsellar no dir res als meus pares i em va dir que parlaria amb l'abat”, assegura. Anys després va tornar a reunir-se amb aquest religiós i li va confirmar que havia informat l'abat, Sebastià Bardolet, "perquè li fessin un toc d’atenció, però no va fer res”. Al maig del 2000 Bardolet va ser substituït al capdavant del monestir per Josep Maria Soler. Va ser aquest any, a l'octubre, quan va haver-hi un petit terratrèmol a la vida de Montserrat: EL PAÍS va publicar diverses informacions sobre les tensions internes a l'abadia per l'existència de conductes homosexuals i lluites de poder. Aquest diari també va revelar que Bardolet i l'anterior abat, Cassià Just, havien estat cessats arran d’inspeccions del Vaticà.

Va ser llavors, sent ja major d'edat, quan Miguel Hurtado es va decidir a explicar als seus pares el que havia passat. La seva mare, indignada, va escriure una carta al nou abat. Just en aquestes dates l'acusat, Andreu Soler, va ser traslladat a un altre monestir. Segons Hurtado, “els rumors sobre ell ja existien, entre els mateixos companys del grup scout es comentava que calia anar amb compte perquè tenia les mans molt llargues”. Altres dos frares van ser bandejats enmig de les polèmiques internes, Hilari Raguer i Evangelista Vilanova, però perquè eren considerats referents crítics entre els monjos. De fet, van tornar després. El nou abat va respondre a la família de la víctima amb una carta, datada el 14 de desembre del 2000, a la qual ha tingut accés aquest diari i es pot consultar al final d'aquest text. S’hi anuncia el trasllat del monjo, afirma tenir “consciència de la gravetat del que ha pogut passar” i que “investigarà a fons aquesta qüestió”. S'oferia a reunir-se amb Hurtado, però ell va preferir oblidar-ho tot i centrar-se en els estudis. Ara és psiquiatre a Londres. El cas va prescriure el 2003, explica Hurtado, quan va fer 21 anys, segons les lleis vigents llavors.

No obstant això, la ferida no es tancava i el 2003, després de tornar a entrar en crisi, va decidir escriure ell mateix una llarga carta a l'abat per explicar-li el seu cas. En la missiva l’advertia que el monestir havia encobert a un criminal, que haurien d'haver informat a la policia i els reclamava que li paguessin el tractament psicològic. No va haver-hi resposta de l'abat, només dels seus advocats, amb una carta a la qual ha tingut accés aquest diari. Es van posar en contacte amb Hurtado i van negociar un pagament de 7.200 euros per a despeses de teràpia. “Però la forma de pagament va ser curiosa, vaig haver d'anar tres vegades al despatx dels seus advocats perquè m'ho donessin en sobres amb bitllets de 500, dues parts de 3.000 i una d'1.200, perquè llavors 3.000 era el límit per treure diners del banc sense deixar rastre”, explica.

Hurtado va tornar a la seva vida i va començar a freqüentar grups de teràpia. Va aparèixer en mitjans de comunicació explicant el seu cas, però sense revelar noms ni detalls. Va començar a superar el trauma i això el va motivar a escriure una segona carta a l'abat. Es va reunir amb ell per primera vegada al setembre del 2011. En el seu afany per tancar ferides, Hurtado també es va trobar el 2012 amb Sanromà, aquell primer frare al qual va denunciar el seu cas. El monjo li va confirmar que havia informat l'abat anterior, i no va ser fàcil: “Em va dir que sabia que si Andreu se n’assabentava a ell li cauria el pèl, perquè era capaç de denunciar-lo amb qualsevol cosa rara com havia fet amb d’altres”. Li va reconèixer que els scouts “van ser una cosa sempre absolutament tancada del germà Soler, que ningú s’hi podia posar”.

No obstant això, el llibre d'homenatge a Andreu Soler publicat per l'abadia de Montserrat va tornar a causar una crisi a Hurtado. Ho va descobrir per casualitat, buscant informació a Internet. L’escoltisme i Montserrat, de 153 pàgines, escrit pel mateix Soler, va ser publicat el 2007 amb motiu del 40è aniversari del grup scout. Incloïa un DVD en el qual el fundador era el protagonista. Per aquest motiu el 2015 es va reunir de nou amb l'abat, Josep Maria Soler, per manifestar-li la seva indignació. El superior de Montserrat li va assegurar que no sabia res del llibre i va argumentar que l'editorial del monestir tenia autonomia. Però li va admetre que havia estat un error i es va comprometre a retirar totes les còpies existents. Aquella segona conversa va ser molt tibant i en acabar Hurtado li va retornar els 7.200 euros que li havien pagat el 2004. Ho va fer allà mateix, en un feix de bitllets que portava en un sobre. En anar-se’n li va advertir que un dia faria públic el seu cas. El seu últim contacte amb Josep Maria Soler va ser un correu electrònic al gener del 2016, al que ha tingut accés EL PAÍS, en el qual l'abat li comunicava la retirada del llibre i la donació dels diners a dues ONG.