El sector biomèdic despunta tot i la caiguda de la inversió pública

El sector biomèdic català viu una època expansiva i forja la seva solvència en tots els àmbits: cada setmana es crea, de mitjana, una companyia nova en el camp de les ciències de la vida i la salut, els inversors internacionals s’han multiplicat per deu i l’ocupació ha crescut un 22,5% fins a superar els 53.700 treballadors. I tot, malgrat la caiguda d’inversió pública en I+D: segons l’Idescat, el 2016, l’últim any del qual es tenen xifres, la despesa de l’Administració en I+D va ser del 0,28% pel que fa al PIB, un 15% menys que el 2010, quan es va aconseguir el 0,33%.

L’últim informe del Biocat, l’organització que aglutina al sector biomèdic, apunta que genera 31.087 milions d’euros cada any (7,2% del PIB). Aquest àmbit aporta el 7% de l’ocupació a Catalunya, segons aquestes dades, i entre el 2015 i el 2017, les startups catalanes del sector sanitari van atreure 340 milions d’inversió, el triple que el període d’entre el 2013 i el 2015. “En sentit ampli, el sector està creixent. Estem en un moment interessant i prometedor quant a innovacions terapèutiques i dispositius mèdics. S’està avançant en teràpies noves que neixen de la investigació que es fa a universitats i hospitals. La cadena de valor per arribar al pacient demana una inversió i tant el nombre com el volum de les inversions creixen i de forma sana”, valora Jordi Naval, director general del Biocat.

Más información

Barcelona apuja l’aposta biomèdica

L’Hospitalet aposta pel turisme, la biomedicina i la cultura

“A Catalunya s’haurien de multiplicar els recursos en molts nivells”

El sector biomèdic català escala posicions en l’àmbit internacional tot i el llast de la despesa interna en I+D, que representa el muntant públic i privat. El Biocat admet en el seu informe que, per bé que estan per sobre de la mitjana de l’Estat en aquest concepte, l’indicador no ha deixat d’empitjorar i fa quatre anys (les dades recollides són fins al 2015) que està estancat en l’1,5% del PIB. “L’àmbit privat ha experimentat un descens més elevat, un 7,3%. La inversió catalana en I+D en els sectors de l’ensenyament superior i l’Administració pública s’ha reduït un 5,3% i un 1,5%”, respectivament, apunta l’estudi.

Naval s’afegeix a la demanda de recursos que, des de fa temps, reclamen les universitats i els investigadors. “La inversió pública és fonamental per a la creació inicial de les diferents línies de projectes. És una cursa de relleus. Aquesta inversió pública va deixant pas a la inversió privada”, assenyala. En aquest sentit, destaca l’increment d’inversors estrangers, sobretot nord-americans. “El 2013 n’hi havia cinc i avui n’hi ha 50. La qualitat dels projectes és molt alta i s’està atraient la inversió”, assenyala. El capital assolit en les rondes d’inversió amb presència internacional va arribar als 211 milions d’euros, gairebé el triple que entre el 2013 i el 2015.

L’estudi del Biocat apunta al fet que les companyies biotecnològiques estan desenvolupant 18 medicaments potencials, 11 més que el 2013, tres de les quals ja estan en assajos avançats. L’organització preveu que almenys 10 productes i dispositius tecnològics fabricats a Catalunya arribaran als pacients el 2025.

Esforços en oncologia

L’oncologia se situa com la disciplina més atractiva i s’hi dirigeix el gruix dels esforços. El 38% de les biotech estan dins del càncer. No obstant això, augura Naval, la investigació en malalties infeccioses guanya pes i això es traduirà. “L’oncologia, per l’impacte social i la diversitat que hi ha, juga un paper important. Però la inversió funciona a batzegades i creiem que les infeccioses, que han estat menys prioritzades aquests anys, tornaran a ser un focus d’inversió rellevant. El repte serà desenvolupar mecanismes perquè els inversors puguin recuperar la seva aportació”, explica el responsable del Biocat. L’expert apunta l’auge del sector en les malalties del sistema nerviós central, des de les demències fins als trastorns de salut mental.

El Biocat destaca els noms propis dels investigadors que han estat citats més vegades en els estudis publicats de ciències de la vida i la salut. Les cites són un paràmetre de referència per mesurar el valor dels estudis i els investigadors que hi ha al darrere. El 2016, entre els investigadors més citats hi havia Josep Tabernero, el director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia i una eminència en l’estudi del càncer; Jordi Bruix, metge de l’Hospital Clínic de Barcelona i expert en oncologia hepàtica; Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica, o Pablo Alonso Coello, de l’Institut d’Investigació Sant Pau.