Els delictes sexuals contra menors no prescriuran fins que la víctima tingui almenys 40 anys

El termini de prescripció dels abusos sexuals a menors començarà a córrer quan la víctima tingui 30 anys, i no 18, com passa ara. Aquest és un dels canvis principals que preveu l'avantprojecte de Llei Orgànica per a la Protecció Integral de la Infància i l'Adolescència davant de la Violència, que el Consell de Ministres té previst aprovar aquest mateix divendres en primera lectura. La mesura respon a una de les principals peticions de les víctimes de delictes sexuals, tot i que les organitzacions d'infància havien sol·licitat que el temps comencés a córrer als 50.

El text recull també que els menors de 14 anys no hauran de declarar més d'una vegada durant el procés judicial, tot i que les associacions havien demanat que aquesta eximent s'estengués fins als 16 anys. A més, el text suposa un canvi de paradigma i situa els infants i els adolescents com a titulars de drets subjectius.

La vicepresidenta, Carmen Calvo, en una visita al Vaticà a l'octubre i amb el teló de fons dels abusos a menors a l'Església, va assegurar que el Govern espanyol treballava per “aconseguir que aquests delictes siguin imprescriptibles”, segons la nota que va publicar l'Executiu. L'avantprojecte finalment recull que prescriuran al cap d'entre 10 i 20 anys, en funció de la gravetat del delicte, uns anys que començaran a comptar quan la víctima ja en tingui 30. Això amplia el termini de denúncia fins que els qui hagin sofert abusos tinguin 40 o 50 anys.

Les organitzacions d'infància fa temps que sol·liciten l'ampliació dels terminis de prescripció perquè les víctimes acostumen a trigar a processar els abusos i a ser capaços de parlar-ne, per la qual cosa en moltes ocasions els culpables quedaven indemnes.

Fonts del Govern central apunten que amb aquest canvi es garanteix en la pràctica la “imprescriptibilitat” anunciada per Calvo, atès que s'amplia el termini. “La imprescriptibilitat és una mesura molt excepcional en el nostre ordenament jurídic”, defensen.

El Govern espanyol treballa, a més, en una reforma penal per agreujar les condemnes per delictes sexuals. I els condemnats per agressions sexuals a menors no podran accedir als permisos penitenciaris o al tercer grau fins que hagin complert la meitat de la pena. També s'agreuja l'accés a la llibertat condicional, i s'impedeix que el jutge pugui anticipar-la a les dues terceres parts de la condemna.

L'avantprojecte modifica 11 lleis i preveu mesures per a la prevenció, la detecció dels casos i la protecció del menor davant de la violència en diferents àrees. Va ser una de les mesures anunciades per Pedro Sánchez i podria arribar al Congrés al febrer.

El text recull una altra de les principals peticions de les organitzacions d'infància: l'obligatorietat de la prova preconstituïda. És a dir, que els nens només declarin en el procés judicial una vegada, durant la fase d'instrucció; segons càlculs de Save the Children, alguns es veuen obligats a fer-ho fins a quatre vegades. Les associacions volien eximir de fer-ho els menors de 16, però l'Executiu ho rebaixa als 14 i a persones amb discapacitat. En cas dels que tinguin més de 14 anys especialment vulnerables, el jutge també podrà recomanar-ho. S'adoptaran, a més, mesures per evitar la victimització secundària dels menors (la derivada d'una mala atenció durant el procés judicial), com l'adopció immediata de mesures provisionals, que només es facin les diligències que siguin imprescindibles i que s'impedeixi qualsevol contacte entre víctima i agressor. Les organitzacions d'infància han sol·licitat reiteradament l'especialització dels jutjats en violència contra la infància, com passa amb la violència de gènere.

L'avantprojecte del Govern incorpora una definició àmplia de violència que abasta qualsevol tipus de maltractament físic, psicològic i emocional, incloent-hi les agressions o els abusos sexuals, els càstigs físics, la manca de cura o el tracte negligent. El text suposarà la inclusió al Codi Penal d'un nou catàleg de delictes contra menors i adolescents comesos a través d'internet, que inclou la incitació al suïcidi, a l'autolesió, a la comissió de delictes contra la llibertat i indemnitat sexual o la promoció o facilitació de trastorns alimentaris.

La norma també obliga a crear unitats especialitzades en la prevenció, la detecció i l'actuació davant de casos de violència contra menors als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat, de les comunitats i de les entitats locals. I es crea la figura d'un tercer adjunt al defensor del menor. A més, el jutge podrà retirar continguts il·lícits de pàgines web com a mesura cautelar en la investigació dels casos. En tots els delictes sexuals i de tràfic d'éssers humans, la condemna comportarà la inhabilitació per a qualsevol professió o ofici que suposi un contacte regular i directe amb menors.

L'avantprojecte especifica que qualsevol persona que detecti indicis de violència tindrà el deure de denunciar-ho. Es garantirà la confidencialitat i l'anonimat. El text preveu, a més, la instauració de protocols específics en centres escolars, sanitaris, esportius (en centres d'alt rendiment, federacions i escoles municipals) i de lleure. Els protocols als hospitals s'elaboraran en col·laboració amb les comunitats. La història clínica recollirà, a més, els casos de violència contra els menors.

Es dotarà els centres educatius de protocols d'actuació davant de l'assetjament escolar, el ciberassetjament, l'assetjament sexual, la violència masclista i qualsevol altra forma de violència. A més, els col·legis i instituts disposaran d'un coordinador de benestar i protecció que s'encarregarà de l'aplicació correcta dels protocols i de l'actuació en casos de violència.

Els treballadors de serveis socials tindran la condició d'autoritat pública i estaran habilitats per adoptar mesures de protecció necessàries, coordinant els recursos que disposin al seu territori, com per exemple, metges o policies. A més, es crearà un registre central d'informació sobre violència contra la infància i l'adolescència.