Per què tothom escolta ‘Bohemian Rhapsody’ i ningú sap de què parla?

Bohemian Rhapsody és una de les pel·lícules més taquilleres de l'any i s'acaba d'anunciar que Bohemian Rhapsody (la cançó) és un dels temes més escoltats en plataformes de música en línia de l'any. I, en concret, la cançó del segle XX més escoltada en l'actualitat. Amb 1.600 milions de reproduccions a tot el món en plataformes com Spotify, Apple Music o YouTube, el tema ha superat Smells like teen spirit, de Nirvana, i Sweet child o’mine, de Guns n’Roses, fins ara les dues cançons del segle XX més escoltades en plataformes del segle XXI.

“Hi havia una regla no escrita entre nosaltres: que el significat d'una cançó era un assumpte privat del seu compositor, anés qui anés. Així que segueixo respectant això”

Bryan May

Però algun dels centenars de milions d'admiradors d'aquest tema entén de què va realment? Kenny Everett, un dels amics més propers de Freddie Mercury (l'únic compositor de Bohemian Rhapsody) durant més d'una dècada, va dir una vegada que quan li va preguntar directament al seu amic de què anava la cançó, li va respondre "que era un contrasentit aleatori i rítmic”. És, que se sàpiga, l'única explicació atorgada en vida pel mateix Mercury. Alguns mitjans han afirmat, sense citacions textuals ni fonts concretes, que Mercury senzillament va dir que anava "sobre relacions".

No obstant això, el seu company de banda Brian May es va esplaiar una mica més i va explicar que les lletres contenien referències en clau als traumes personals del líder de Queen. “El Freddie era una persona molt complexa: frívola i divertida a la superfície, però amagava inseguretats i problemes per encaixar la seva vida i la seva infantesa. Mai ens va explicar la lletra, però crec que hi va posar molt d'ell mateix”.

El 2005, en el 30è aniversari de la cançó, The New York Times li va dedicar una peça sencera, en la qual va intentar desentranyar alguns dels misteris que l'envolten. Aquí, May al·ludeix altre cop al caràcter introvertit de Mercury a l'hora de bregar amb les seves lletres. “Hi havia una regla no escrita entre nosaltres: que el significat d'una cançó era un tema privat del seu compositor, fos quin fos. Així que ho continuo respectant”.

Què poden significar frases en principi tan poc pròpies d'una cançó pop adorada per milions de persones com “Mama, acabo de matar un home”, “Res té sentit” o “De vegades voldria no haver nascut”? Apel·lar a la vida privada de Mercury és tan obvi com necessari. El 1975 la seva relació amb Mary Austin, la dona que més va estimar i a la qual va deixar gairebé tota la seva fortuna, estava arribant al final. Ell començava a mantenir relacions amb homes. Estava matant Mercury la seva vida passada? Per descomptat, no ho va portar a la pràctica: Austin sempre va seguir sent la seva amiga més propera i ell sempre s'hi va referir com la seva “esposa”, tot i que no es van arribar a casar.

I aquesta conversa amb la seva mare que manté en la lletra? Jer Bulsara, la mare de Mercury, va morir el 2016 però va concedir el 2012 una entrevista al diari Daily Telegraph en la qual va aclarir: “M'hauria encantat que [la Mary i el Freddie] s'haguessin casat i haguessin tingut una vida normal, amb fills”. Una declaració cridanera que ve a la ment en escoltar una altra frase de la cançó “Mama, oh, no volia fer-te plorar”, i que deixa com a teoria que Freddie estigués enfrontant-se, el 1975, a la realitat de la seva homosexualitat.

“Freddie era una persona molt complexa: frívola i divertida en la superfície, però ocultava inseguretats i problemes per encaixar la seva vida i la seva infància. Mai ens va explicar la lletra, però crec que va posar molt de si mateix en ella” Bryan May

En qualsevol cas, Freddie Mercury no en va parlar mai i Brian May diu que no ho sap. És possible que el significat real de la cançó no s'acabi de saber mai. És possible que Mercury tingués raó i fos un “contrasentit amb ritme”. En tot cas, la cançó, que avui acumula més de 750 milions de reproduccions a YouTube i supera Thriller, de Michael Jackson (i centenars d'èxits de figures actuals que arrasen entre la joventut), ja no pertany a Queen, sinó al món, i avui milers de persones es trenquen el cap a internet intentant desxifrar termes com scaramouche, fandango, Galileo i Bismillah. Estem segurs que a Mercury li hauria encantat saber-ho.

No és la primera vegada que una pel·lícula, una sèrie o un anunci ressusciten una cançó que té dècades. A Espanya hem assistit a aquest fenomen amb regularitat. El 1990 Unchained melody, dels Righteous Brothers, es colava entre els deu senzills més escoltats gràcies a Ghost. I l'any 2000 ho feia Ain’t no mountain high enough, de Marvin Gaye i Tammi Terrell, gràcies a un anunci de Telefónica. Però el cas de Queen és especial perquè no només es tracta d'un dels biopics musicals més reeixits de la història, sinó que està cridat a ressuscitar tot un catàleg, no només una cançó.

No obstant això, és la que dona títol a la pel·lícula la que més s'ha beneficiat d'aquesta segona vida per al grup, que no ha publicat un àlbum en 23 anys (des de Made in heaven el 1995) i, si incloem Freddie Mercury en la formació, des del 1991: Innuendo, que incloïa el que va ser el seu comiat, The show must go on. L'espectacle ha continuat, sens dubte, i la fascinació i la intriga que provoquen aquesta cançó, també. I no sembla que s'hagi d'acabar aviat.