Barcelona, la ciutat i la cançó que van unir Freddie Mercury i Montserrat Caballé

Freddie Mercury va cantar a Barcelona per honorar a la seva admirada Montserrat Caballé. La lletra de la cançó que els va unir relata el moment en què es van conèixer i la fascinació que ell sentia per la cantant. Junts van interpretar el tema en diverses ocasions i el líder de Queen va complir així un dels seus últims somnis. Però no van poder fer-ho durant la inauguració dels Jocs Olímpics de 1992. Mercury va morir a causa de la sida mesos abans. "No sempre tens la sort de cantar amb algú que se'n va, que ho sap, i estar interpretant amb ell el seu últim adeu", explicava la soprano el 2012 sobre aquesta unió.

Caballé deia de Freddie Mercury que era una estrella del rock única, perquè venia la seva veu en comptes de la seva imatge. Procedents de mons oposats, la seva estranya aliança va ser també un exemple de tolerància.

D'alguna manera, la història de la cançó Barcelona podia intuir-se en la picada d'ullet operística inclosa en el Bohemian Rhapsody de Queen. A Mercury li apassionava el gènere líric i, des que va veure cantar la Caballé el 1983, va voler immediatament col·laborar amb ella. Va passar mentre la catalana interpretava Un ballo in maschera (Un ball de màscares) de Verdi a la Royal Opera House de Londres. Després d'aquesta funció, el britànic nascut a Zanzíbar va començar a cortejar a la soprano a través del seu representant, explicava ella mateixa en una entrevista concedida a Agència Efe.

La seva primera trobada va tenir lloc quatre anys després d'aquesta nit a l'òpera. Va ser en el Ritz de Barcelona. Mercury, sempre excessiu en les seves formes, es va plantar a l'hotel amb el seu productor, Mike Habiten, amb un enorme equip de so. Li va mostrar a Caballé com sonaria una versió a duo del tema Exercises In Free Love. El propi músic s'havia encarregat de gravar també la part d'ella recorrent al falset.

A més de començar a col·laborar junts en un disc, es van fer amics. Va ser a ella a una de les primeres persones a les quals va explicar que estava malalt de sida. Caballé va guardar silenci en temps en què el nom de la malaltia era tabú i van continuar gravant el seu disc: "M'ho va dir i vam tenir l'oportunitat de crear cançons en les quals totes tenien un significat. Estàvem fent alguna cosa molt especial i això no passa sovint".

La intenció era inaugurar els Jocs Olímpics de Barcelona amb els dos sobre l'escenari cantant el que era l'himne oficial de l'esdeveniment esportiu. Però la mort del britànic, al novembre del 1991, va impedir que això passés.

Abans de morir, van estar tres anys promocionant el tema principal del seu àlbum conjunt. La seva agenda d'actuacions era tan exòtica com la seva amistat -l'estranya parella, els denominava part de la premsa britànica-. 

El somni de Mercury s'havia complert, després d'haver passat anys declarant als mitjans espanyols que Caballé era la seva cantant favorita. La seva esperança sempre va ser que ella es donés per al·ludida.

Les circumstàncies van obligar al fet que Josep Carreras substituís Mercury durant la gran festa inaugural dels Jocs Olímpics del 92. Però la melodia de Barcelona va tornar a unir als dos amics quan el Camp Nou va acollir la final de la Champions League el 1999. L'estrella de l'òpera va interpretar el tema amb imatges del britànic.

La seva relació va ser breu, encara que va deixar petjada. D'entre els centenars de cançons amb Queen i en solitari que va gravar Mercury, va demanar expressament que Barcelona fos una de les quals sonessin en el seu funeral.