Terrassa assumeix la gestió de l’aigua

Quan els veïns de Terrassa obrin l'aixeta aquest dilluns, segurament no notaran cap canvi. Però en el fons, n'hi ha un d'important: la gestió de l'aigua és responsabilitat de l'Ajuntament. L'empresa pública Taigua assumeix el control del servei, després de 77 anys en mans de Mina de Terrassa, participada en un 37% pel grup Agbar. L'Ajuntament, el més gran de Catalunya que assumeix la gestió pública del subministrament de l'aigua, assegura que vol fer un traspàs ordenat i tranquil, de manera que no es noti en el rebut.

El govern municipal del PSC fa uns quants anys que buscava quedar-se amb el servei aprofitant que el 9 de desembre del 2016 finalitzava la concessió, que gestionava Mina des de feia 75 anys. Però la complexitat del canvi i els recursos interposats per l'empresa ho han retardat dos anys. De fet, encara continuen vius als jutjats mitja desena de contenciosos contra l'Ajuntament, pendents de ser resolts. “El camí no ha estat fàcil, ni tampoc ens ho han posat fàcil”, admet Marc Armengol, tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat.

Però el canvi de gestió —aprovat amb el suport dels comuns, ERC i la CUP— no suposa la fi de relacions entre l'Ajuntament i Mina, molt tocades aquests últims anys arran d'aquest procés. L'empresa pública li contractarà diferents serveis, com les anàlisis de laboratori, el manteniment informàtic o la lectura de comptadors, entre d'altres, durant un període que anirà entre dos i cinc anys, depenent del contracte. Igualment, Taigua pagarà un lloguer a Mina per poder instal·lar-se a les seves oficines. La societat municipal, que gestionarà un pressupost d'uns 16 milions d'euros, subrogarà els 117 treballadors de Mina que fins ara s'encarregaven del servei. “No ho pots canviar tot d'un dia per l'altre, es necessita un temps per fer el traspàs”, justifica Armengol.

L'Ajuntament insisteix en el fet que la municipalització de l'aigua no suposarà un augment en el rebut i ho justifica en el fet que fins ara Mina aconseguia uns beneficis d'entre un i dos milions anuals. “Això no vol dir que en el futur les tarifes puguin pujar o baixar, tot i que això últim no té sentit, perquè tenim uns preus per sota de la mitjana catalana, així que té més sentit destinar els beneficis a la millora del servei”, apunta Armengol.

Un dels reptes, afegeix, podria ser la millora del gust de l'aigua. “Podríem canviar el tractament, fer-lo més d'osmosi, perquè tingui més bon gust a canvi d'un petit increment en el rebut”, planteja el tinent d'alcalde, conscient del fet que la grandària de Terrassa pot convertir-la en un model a seguir en la gestió pública d'un subministrament bàsic com és el de l'aigua.