Shakira afrontarà una causa penal per defraudar 14,5 milions a Hisenda

Shakira haurà d’afrontar, finalment, una causa penal per frau fiscal. L’Agència Tributària ha tancat la seva investigació sobre els comptes de la cantant colombiana i ha conclòs que, entre el 2012 i el 2014, va defraudar, presumptament, 14,5 milions d’euros a la hisenda espanyola amb els impostos d’IRPF i patrimoni. La Fiscalia, que ha investigat el cas durant l’últim any, ja ha notificat a la defensa de l’artista que rebutja arxivar-lo, la qual cosa significa que en els propers dies presentarà una querella davant del jutge per tres delictes de frau fiscal, segons han avançat a EL PAÍS fonts properes al procés.

La clau de la investigació sobre Shakira Isabel Mebarak Ripoll radica a saber on va fixar la seva residència fiscal almenys des del 2011, quan es va fer pública la seva relació amb el defensa del Barça Gerard Piqué. En el seu contundent informe final, l’Agència Tributària sosté que des de llavors vivia a Barcelona. La llei estableix que, si un ciutadà passa la meitat de l’any (més un dia) a Espanya, se l’ha de considerar resident a efectes fiscals. Ha de tributar en concepte d’IRPF pels ingressos que obté a tot el món. I fer-ho al tipus màxim, que ha variat amb els anys però que, per a les rendes més altes, se situa prop del 50% dels ingressos. Segons Hisenda, Shakira va simular viure a les Bahames per eludir el pagament d’impostos.

Els inspectors van provar d’acreditar la residència de Shakira mitjançant diversos procediments. Van examinar la seva vida quotidiana: van visitar els establiments als quals anava amb freqüència —com la seva perruqueria habitual, a Barcelona— i van rastrejar la seva activitat a xarxes socials com Instagram. L’informe admet que en cap dels tres anys sota investigació (2012, 2013 i 2014) s’ha pogut provar que passés al país més de la meitat de l’any. El que més s’apropa a això és el 2014, amb 140 dies. L’Agència Tributària, de totes maneres, la considera igualment resident perquè la resta del temps va tenir “absències esporàdiques” motivades per la seva feina com a artista internacional.

Fonts de la defensa es mostren en total desacord amb el criteri fixat en aquest cas per Hisenda. Les “absències esporàdiques”, regulades per l’article 9 de la llei tributària, s’havien aplicat fins ara als espanyols que pretenien (i fingien) establir-se en un altre país, per exemple Andorra, per pagar menys impostos. Aquestes fonts recorden, a tall d’exemple, els casos de la soprano Montserrat Caballé o de la tennista Arantxa Sánchez-Vicario. “És la primera vegada que s’interpreta d’aquesta manera. Primer haurien d’haver provat que vivia aquí, i no ho han fet”, expliquen fonts de la defensa, que lamenten que la Fiscalia hagi decidit no arxivar la causa i elevar-la a la via penal. Opinen que es tracta d’un assumpte d’“interpretació tecnicojurídica” que es va haver de resoldre per via administrativa.

En les seves explicacions a Hisenda, Shakira va dir que residia a les Bahames, on el 2004 va comprar una casa amb la seva exparella Antonio de la Rúa. El 2013, recorden fonts properes a l’artista, va passar mig any gravant als Estats Units el programa La Voz. No va ser fins a finals d’aquell any —quan va tenir el seu primer fill amb Piqué— que va decidir comprar una casa a Esplugues de Llobregat, al costat de Barcelona. Shakira es va declarar oficialment resident a Espanya el 2015.

Al gener del 2018, l’Agència Tributària va remetre un primer informe a la Fiscalia de delictes econòmics de Barcelona, que va obrir diligències d’investigació. Després d’aquell anunci, els assessors de la cantant van decidir fer efectius 20 milions d’euros per liquidar els comptes amb Hisenda relatives a l’any 2011, ja prescrit penalment. Ho van fer no perquè admetien el frau, sinó com a pas necessari per regularitzar la situació. Sobre els anys posteriors, els advocats han mantingut intenses negociacions amb la inspecció d’Hisenda amb l’objectiu de tancar el cas per la via administrativa. Aquestes negociacions van portar a la Fiscalia a dictar una pròrroga. Fa uns dies, i després d’examinar a fons l’últim informe, la Fiscalia va rebutjar la petició de la defensa d’arxivar el cas, per la qual cosa instarà al fet que s’obri una causa penal.

L’Agència Tributària constata la “voluntat” de Shakira de cometre frau quan va emprar una societat a Luxemburg per gestionar els seus drets musicals. “Si no era resident, com defensem, té tot el sentit que no ho faci a través d’una societat d’Espanya”, repliquen fonts de la defensa. El presumpte frau es va cometre en els impostos de la renda (IRPF) i de patrimoni. La quota defraudada, expliquen fonts del cas, és similar els tres anys perquè va obtenir ingressos per l’explotació dels seus drets. El 2011 o el 2018 aquests ingressos han estat molt superiors perquè va estar de gira. Actualment, la gran majoria d’ingressos (96%) de Shakira procedeixen de l’estranger. Només el 4% els genera a Espanya.

En un comunicat fet públic la tarda d’aquest divendres, els portaveus de la cantant asseguren que Shakira “no deu cap quantitat” a Hisenda i aclareixen que durant els anys investigats va continuar “el criteri i les recomanacions precises de Pricewaterhouse”, que són “especialistes de primer nivell en temes tributaris”. La nota recorda que l’artista colombiana “té una activitat professional molt intensa i fora d’Espanya” i que, per tant, “la seva estructura familiar és molt diferent als models convencionals”. L’oficina de comunicació expressa, a més, la “disposició absoluta” de la cantant a col·laborar amb Hisenda per “solucionar les diferències de criteri” i destaca que la seva conducta tributària “ha estat impecable en tots els països en els quals ha hagut de tributar”.

Una de les coses que va molestar Hisenda durant la primera etapa va ser l’escassa col·laboració dels assessors. A partir de desembre del 2017, la consultora Ernst & Young va assumir la representació de la cantant davant d’Hisenda i va començar a facilitar les dades reclamades pel fisc. Segons fonts del cas, Hisenda es plantejava inicialment una quota defraudada de quasi 30 milions, que s’ha aconseguit rebaixar fins als 14,5, fruit d’aquestes negociacions.