Felipe González i Miquel Roca reivindiquen la Constitució a Barcelona i la necessitat de reformar-la

L'expresident del Govern espanyol Felipe González i l'exdirigent del nacionalisme català Miquel Roca, han defensat aquest dilluns al vespre a Barcelona la vigència de la Constitució i la necessitat de reformar-la, tot i que també han coincidit en la dificultat que planteja en l'actualitat aquesta modificació del text.

González i Roca, que va ser un dels ponents que va redactar la Carta Magna, han participat en un debat conduït per la periodista de Catalunya Ràdio Mònica Terribas sota el títol La Constitució Espanyola de 1978. Vigència i futur, organitzat per la Delegació del Govern espanyol a Catalunya amb motiu del 40è aniversari de la seva aprovació en referèndum.

L'exmandatari espanyol ha carregat contra les “posicions irredemptistes” i ha reclamat una modificació de la Carta Magna “per als propers 30 anys”, alhora que ha censurat als partits que es neguen a modificar-la. “No estem parlant de les taules de la llei”, ha dit González, que ha fet una defensa de la importància històrica del text. “És el menys dolent que ens ha passat des del 1812 fins avui pel que fa al marc de convivència”, ha assenyalat. En la seva opinió, la reforma passa primer per “discutir sobre els reptes de futur abans que sobre utopies regressives”.

“Em sento molt orgullós d'aquella etapa negociadora i em sembla bé que hi hagi gent que critiqui la Constitució, però cap problema que ens trobem en l'actualitat té el seu origen en el fet constitucional”, ha dit Miquel Roca, que ha admès, no obstant això, que “l'esperit constituent” del 1978, referit al consens polític de llavors, “ha quedat molt tocat”. Per això s'ha preguntat si només caldria constatar-ho o intentar recuperar-lo.

González ha admès que “és veritat que no es donen les condicions per a la reforma”, en al·lusió a la falta de la majoria de tres cinquenes parts del Congrés que s'exigeix. “Algú creu que es pot conviure des de posicions irredemptistes enfrontades que es volen imposar”, s'ha preguntat l'expresident. “Llavors vam renunciar a seguir vivint en les trinxeres per viure junts. Els que mai van tenir necessitat d'estar a les trinxeres, les estan cavant per desqualificar l'altre”, ha afegit.

La situació política catalana i el desafiament independentista han sobrevolat durant tot el debat i González ha estat molt crític amb els qui “apel·len a la democràcia contra les regles establertes per la democràcia”. Per això ha considerat que “això no té solució tret que aprenguem a dialogar” i ha vaticinat que, si s'haguessin produït en els anys trenta del segle passat les jornades del 6 i 7 de setembre del 2017, que el Parlament va derogar de facto la Constitució i l'Estatut, “s'haurien produït 1.000 morts”.

Roca s'ha mostrat també molt contundent amb alguns desqualificatius que pronuncien determinats dirigents, que “van repartint carnets de feixistes”, i ha clamat pel respecte al dret i el marc legal. El que va ser portaveu de Minoria Catalana al Congrés ha recordat que “mai abans una Constitució s'havia confirmat en referèndum a Espanya”, al mateix temps que ha recordat que “moltes constitucions europees no les ha votat ningú” i que Espanya és l'Estat més descentralitzat del continent.

El debat ha estat seguit per més de 300 persones, i entre els assistents figuraven l'expresident de la Generalitat José Montilla; el candidat a l'alcaldia de Barcelona Manuel Valls, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, l'exministra Leire Pajín, a més de representants de tots els cossos policials i de l'Exèrcit.

González ha advertit dels riscos que l'independentisme torni a saltar-se el marc constitucional i s'ha mostrat totalment en contra que es faci un referèndum d'autodeterminació. “Si algú trenca les regles per aquí, està legitimant que es trenqui per allà i jo no vull ficar el germen de l'autodestrucció a la Constitució en què jo vaig participar”, ha dit, al mateix temps que ha precisat que no volia responsabilitzar només una part de la pèrdua del diàleg. En aquesta línia, Roca ha retret la ineptitud a negar-se a negociar amb el Govern si no es reconeixia el dret a fer un referèndum. “Mai s'arriba a l'acord final pel final, sempre és per etapes”, ha dit.