Miquel Buch: “Els CDR no són un problema d’ordre públic a Catalunya”

El conseller d’Interior, Miquel Buch (Premià de Mar, 1975), dirigeix la cartera més problemàtica de qualsevol Govern: la policia. I, de fet, la pressió és encara més intensa després de l’1 d’octubre, que ha deixat tota l’excúpula de Mossos investigada, l’exconseller Quim Forn, empresonat, i el focus constant sobre la policia catalana. El mateix Buch també està imputat. Dues fotografies coronen el seu ampli despatx al Departament d’Interior: la del president Quim Torra i la de l’expresident Carles Puigdemont.

P. A Catalunya la delinqüència creix un 13% i a Barcelona, un 20%. Què creu vostè que ha passat?

R. La manca de policia, la manca d’acompanyament judicial, l’atractiu del nostre país en general i de Barcelona en concret… Tot això suma i dona alguna pista de per què està pujant.

P. Quants mossos falten a Catalunya?

R. Amb els números aprovats per la Junta de Seguretat, uns 2.000. Ara estem en una promoció de 500 i n’hem demanat dues de 750, per al 2019 i el 2020.

P. Amb un alcalde independentista, hi hauria més mossos a Barcelona?

R. No puc tolerar que algú digui que actuo en funció de la ideologia. Parlem de seguretat i emergències, i aquí no hi ha color polític, hi ha responsabilitat, professionalitat i rigor.

P. Els Mossos han patit molt amb el procés, que ha deteriorat la seva imatge. Què ha fet el conseller per recuperar-la?

R. Primer, que el focus mediàtic tornés a enfocar el polític i no els agents. L’assenyalament era desmesurat i injust. Si algú ha de demanar alguna cosa, que l’hi demani al conseller de torn.

P. Perjudiquen als Mossos declaracions com la de l’exconseller Forn, que assegurava que permetrien que es votés l’1 d’octubre?

R. No recordo aquesta declaració. L’única cosa que puc dir és que els Mossos van complir el mandat judicial, i és per això que els jutgen. I altres cossos no van complir el mandat judicial i no els estan jutjant.

P. Què haurien de fer els Mossos en un referèndum del mateix estil?

R. Complir la llei.

P. Vostès han demanat al Govern central posar escorta a Puigdemont. Els Mossos han de treballar per a l’expresident?

R. Els Mossos treballen per la Generalitat, que està obligada a garantir la protecció dels expresidents de Catalunya, es diguin Montilla, Mas, Puigdemont o Maragall.

P. I han enviat mossos a Brussel·les?

R. No, perquè el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, està impedint que la Generalitat compleixi la llei. És Exteriors qui autoritza amb un altre Estat que s’enviï la policia.

P. Pot haver-hi mossos en excedència treballant a Waterloo?

R. Treballant a Waterloo, treballant en una empresa de seguretat privada, treballant com a caps de policies locals…

P. El comissari Ferran López va dirigir els Mossos amb l’aplicació de l’article 155, ara assessora l’actual cap, Miquel Esquius. Confia en la feina que va fer i que fa López?

R. Per descomptat. Ferran López és un mosso d’esquadra amb una experiència i una professionalitat elevadíssima, és una persona molt respectada dins del cos i que va acceptar ser cap del cos en moments molt complicats.

P. Què fa el Departament per recuperar la confiança de la judicatura?

R. Des de fa anys, els Mossos demostren que són una policia que garanteix una qualitat de seguretat enorme, que té un prestigi internacional, que la gent d’altres cossos policials respecta. Si algú li perd la confiança per l’1 d'octubre, quan es van limitar a complir el mandat judicial, el que té el problema és el que hi ha perdut la confiança.

P. No considera un problema per als Mossos que els jutges hagin deixat de confiar-hi, més enllà del motiu?

R. Si un jutge ha deixat de confiar en la policia de Catalunya, que es miri el mandat judicial que hi havia sobre la taula. L’últim responsable d’aquell dispositiu era [el tinent coronel] Diego Pérez de los Cobos, que no surt enlloc, va desaparèixer. Però els jutjats són uns altres, hi ha 74 agents involucrats en processos judicials per l’1 d'octubre i ho trobo del tot injust, perquè van complir el mandat. Però, en tot cas, aquí qui està actuant concretament és l’Audiència Nacional i alguns jutjats en concret.

P. No fer res? Era aquest el mandat?

R. Era evitar el referèndum sense provocar alteracions de l’ordre públic. Aquest era el mandat i ells van fer això.

P. La Fiscalia de Barcelona va trencar la seva relació amb els Mossos…

R. L'entrada del 29 d’octubre a una cinquantena de narcopisos [al Raval] va ser una investigació judicial, no policial. Per tenir tan poca confiança, sí que confien en nosaltres per actuar contra els narcopisos. I com aquestes, n’hi ha d’altres. No juguem al fet que hi ha una desconfiança en la policia i llavors desconfiem tots de la policia, perquè no hi estic d’acord. La nostra policia investiga judicialment, policialment, amb rigor i responsabilitat.

P. Però més enllà de qüestionar si els Mossos treballen bé o malament, és evident que després de l’1 d’octubre els Mossos es van dedicar a visitar jutges i fiscals per restablir relacions. Això significa que hi ha un problema.

La insistència sobre el mateix tema cansa una mica el conseller, que per segona vegada pregunta:

R. Què li han fet els Mossos? Per què els té tantes ganes?

P. No m’han fet res.

R. La pregunta, sense voler dir-li el que ha de fer, no s’hauria de dirigir més a qui diu que fa tot això que diu? Poc puc solucionar, jo.

P. El conseller d’Interior no té marge per refer els ponts amb fiscals i jutges?

R. Sí, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya té un procés obert amb mi, i qualsevol moviment que jo pugui fer, algú pot interpretar que ho faig al meu favor. La justícia espanyola em té en un procés judicial per enviar dos correus electrònics, si ara actuo aquí, què em diran? Que actuo per salvar-me a mi o per salvar els Mossos? El que faig ara com ara és estar al marge i no actuar en aquest camp, i deixar que ho facin altres companys, com la consellera de Justícia, Ester Capella, o altres agents implicats.

P. Quina cara va posar el dia que el president de la Generalitat va animar els CDR a pressionar?

R. Jo hi era, va ser a Sant Julià de Ramis, en l’aniversari de l’1 d’octubre. S’ha volgut interpretar malament. Si vols treure-hi la punta negativa, pots treure-l’hi tota. Era pressionar en general, no deixeu que ens adormim, pressionar perquè complim els compromisos. Jo conec el president i sé que deia això exactament.

P. Els Mossos han hagut d’actuar contra membres dels CDR.

R. No podem culpabilitzar els CDR. Els Mossos actuen contra persones que han comès algun delicte. No significa que els CDR siguin uns delinqüents. Els Mossos actuen contra unes persones que anaven amb la cara tapada i van intentar saltar-se un cordó policial d’una forma violenta i anaven a una confrontació violenta contra un grup ideològicament antagònic. Però no van contra els CDR, ni actuen contra ells.

P. Els CDR no són un problema d’ordre públic a Catalunya?

R. No, no ho són. Tampoc ho són l’ANC ni Òmnium Cultural. Jo puc ser CDR.

P. Vostè és CDR?

R. No. Però què vol dir ser CDR? Si un dia vas a una concentració convocada per ells, vol dir que ja ets CDR per sempre? No pots anar lliurement a una manifestació sense sentir-te’n còmplice cent per cent?

P. Està preocupat pels episodis violents en les últimes manifestacions, com la de Jusapol?

R. Jusapol ve aquí a provocar perquè el lloc on hi ha menys agents de la Policia Nacional és a Catalunya.

P. Està dient que ells s’ho busquen?

R. No. Venen a provocar. Si hi hagués una demanda de drets laborals, qui no li augmentarà el sou és la Generalitat de Catalunya perquè els paga el Govern de l’Estat. Si haguessis de reclamar alguna cosa aniries a un lloc on tinguessis molta presència o a un lloc on et poguessin pagar. Venir aquí sabent el que va passar l’1 d'octubre de l’any passat entenc que és una provocació.

P. Han notat un canvi en les manifestacions en els últims temps? Els preocupa?

R. Sí que és cert que hi ha uns grups molt reduïts de persones que han anat a una sèrie de manifestacions amb una voluntat de buscar confrontacions. Però són grups molt minoritaris.

P. Creu que la situació al carrer es pot complicar amb la sentència als líders del procés?

R. No. Tinc molta confiança en el país i la seva gent, hi haurà camins a seguir per demostrar que l’Estat espanyol no garanteix una justícia justa i la prova és el que ha passat en les últimes setmanes al Tribunal Suprem.

P. El Govern de Quim Torra està paralitzat?

R. Parats no ho estem, hem tingut moltíssima feina. Aquesta setmana, un accident de tren, i el desplegament d’emergències va ser molt important; hem tingut inundacions, hem llançat plans per reduir la mortalitat a les carreteres…

P. Qui mana a Catalunya: Quim Torra o Carles Puigdemont?

R. El Govern català té un president, que és el president Torra. Puigdemont té una incidència en el país, però el president de la Generalitat de Catalunya es diu Quim Torra.

P. Catalunya tindrà pressupostos?

R. Sí, els tindrem perquè si no, els 750 mossos que necessitem per a l’any que ve no els tindrem, per a les noves promocions de bombers, per recuperar drets laborals… perquè si no el sistema d’emergències i seguretat pública anirà per enrere. Aprovats amb qui? No ho sé.