Les protestes per les retallades assetgen Torra després de sis anys de procés

Dijous serà un dels dies més difícils per a l’Executiu català que encapçala Quim Torra. Aquest dia coincideixen les protestes dels funcionaris, del sector educatiu, de la sanitat pública i dels estudiants sota una mateixa pancarta: revertir les retallades socials que el Govern d’Artur Mas va aplicar el 2011. Després de sis anys en què les manifestacions pel procés han monopolitzat els carrers, el descontentament social emergeix amb força i li esclata a la cara a Junts per Catalunya i a Esquerra, els socis de Govern, perduts en el laberint de fer casar la gestió del dia a dia amb les seves promeses de constituir una república.

“Estem preocupadíssims. S’equivoca de Govern si creu que assistim impassibles a aquestes reclamacions dels treballadors de Catalunya”, li va respondre Torra, dimarts passat, a la líder dels comuns Jessica Albiach durant la sessió de control al Parlament. L’Executiu, expliquen fonts del Palau, manté les negociacions amb totes les parts, si bé donen per fet que hi haurà vagues.

El Govern, sostenen aquestes mateixes veus, atribueix a tres factors que totes aquestes reivindicacions coincideixin. D’una banda, no dubten que encara s’arrosseguen les conseqüències de les retallades de l’era Mas, si bé defensen la seva execució com a manera de salvar les finances catalanes en el seu moment. Entre el 2009 i el 2015, la Generalitat va retallar un 31% de la despesa sanitària, uns 5.000 milions d’euros segons l’Associació Estatal de Directors i Gerents de Serveis Socials. CiU es va trobar amb més de 9.000 milions de dèficit quan va tornar al Govern.

També des del Palau comparteixen el diagnòstic fet pels sindicats i entenen que, davant del canvi en el cicle econòmic, es vulgui recuperar el que es va perdre durant els anys de la crisi. Finalment, recorden que el 2019 hi haurà eleccions sindicals a Catalunya i, per tant, també veuen una necessitat de sobreactuació.

Fins ara, el mandat de Torra ha estat tranquil pel que fa a la gestió. El president sempre insisteix que la seva bandera és posar “a l’ésser humà al centre”, però el seu focus ha estat la situació dels polítics a la presó preventiva. Per exemple, va aconseguir passar de perfil davant la vaga de taxis d’estiu i no li ha passat factura que la situació dels menors no acompanyats —sobre la taula des del 2016— desbordi Afers Socials.

Dimecres passat, al Parlament, Torra va repetir l’argumentari que l’independentisme ha procurat sempre de respondre a les mancances socials i laborals: només una república permetrà tenir els recursos per pagar-ho tot. “Les polítiques socials són el motor del canvi republicà”, va recordar. La gestió del “mentrestant”, no obstant això, comença a mostrar les seves costures.

“És el moment de passar a l’ofensiva per reclamar la part que ens correspon dins de la recuperació econòmica”, insisteix Javier Pacheco, secretari general de CCOO. Els sindicats majoritaris —que no han convocat la vaga de dijous però sí una altra aturada pel desembre—, entenen que una part dels seus afiliats i de les seves energies han estat focalitzats a acompanyar l’independentisme. Les reivindicacions laborals, diuen, no han estat absents, però ara veuen espai per al debat públic.

Una mostra d’això és l’abonament de les pagues extra del 2013 i el 2014, que encara es deuen als funcionaris catalans. Són els únics de l’Estat que no les han recuperat. Tot i que hi ha diversos pactes amb la Generalitat i mocions del Parlament que insten a fer-ho efectiu, el Govern proposa un pagament prorratejat fins al 2026 dels 1.200 milions pendents. El motiu de l’impagament són les condicions imposades per Hisenda, al·lega la Vicepresidència, que ja ha demanat suavitzar-les.

Els metges d’atenció primària, d’altra banda, no feien vaga fa una dècada. Metges de Catalunya ha convocat protestes des de demà fins al divendres. Els metges denuncien una pressió assistencial insuportable i la precarietat de l’atenció primària. També calculen que han perdut el 30% del poder adquisitiu. Unes demandes que Vicepresidència mira amb cura per quadrar un projecte de Pressupostos que, ara com ara, té als comuns com a soci preferent.