Els Pirineus perdran la meitat del gruix de neu en 30 anys

Les proves científiques sobre el ràpid avanç de l'escalfament global s'han convertit en un degoteig constant i imparable. L'última, un informe elaborat per més de 100 experts durant dos anys per a l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC). L'estudi desglossa els impactes ja visibles en una serralada muntanyenca de tanta rellevància com els Pirineus. Les glaceres es troben en vies d'extinció, algunes aus migratòries han avançat 10 dies l'arribada i altres espècies continuaran pujant metres fins que no els quedi més espai, les precipitacions són cada vegada menys abundants, la neu s'està retirant i els boscos avancen.

Els Pirineus, que l'OPCC agrupa en una bioregió, afronten un increment de temperatura d'1,2 graus centígrads, un 30% més que la mitjana mundial, de 0,85 graus, des del 1950. La xifra replica la tendència de creixement que els científics han observat en altres zones d'alta muntanya, més afectades per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle que altres parts planes.

L'Observatori pretén que l'estudi serveixi de base per prendre decisions que s'avancin a uns canvis que es desenvolupen amb més acceleració del que es preveia. L'increment de la temperatura –entre el 1949 i el 2010– no s'ha produït d'una manera regular, sinó amb alts i baixos. Fins als vuitanta hi va haver, de fet, una tendència al descens. A partir d'aquesta data, l'escenari es va invertir, i el mercuri va començar a marcar valors en alça. L'any més càlid va ser el 1997 i el més fred, el 1972. A aquest marc s'hi afegeix el descens en el volum anual de precipitacions, un 2,5% per dècada en els últims 50 anys, tampoc lineal. Els dies amb gelades han disminuït al voltant de 0,3 dies per dècada entre el 1985 i el 2014.

És més complicat determinar com ha evolucionat el gruix de neu des del 1950, perquè falten dades històriques, reflecteix l'informe. Però, a partir de balises instal·lades al vessant sud dels Pirineus, “s'ha identificat un descens significatiu del gruix de neu”. Amb aquests antecedents, l'OPCC considera que per a l'horitzó 2030, l'augment anual de les temperatures màximes respecte al període de referència 1961-1990 podria ser, “de mitjana i per a tota la zona pirinenca, d'entre 1 i 2,7 graus". A més, la falta de precipitacions podria disminuir la recarrega dels aqüífers un 20% a mitjans de segle i podria suposar una reducció del cabal de moltes deus.

Una altra de les víctimes silencioses és la fauna. Hi ha espècies d'aus, com la perdiu blanca o de neu, adaptada als sistemes àrtics i alpins, que estan veient alterats el seu estat fisiològic i abundància. Per exemple, les aus migratòries han avançat la data d'arribada, i s'han registrat abans d'hora els primers albiraments de papallones. Entre els grups de vertebrats, els amfibis són els més vulnerables. “S'han constatat descensos poblacionals considerables entre les poblacions del tritó pirinenc coincidint amb els anys d'esdeveniments climàtics extrems”, concreten els estudiosos

Moltes espècies responen al canvi climàtic desplaçant-se a zones més altes en cerca de les condicions climatològiques que es perden als seus espais habituals, tot i que arribarà un moment en què quedin aïllades i això farà que siguin més vulnerables, afegeixen. “S'ha estimat que en els últims anys les espècies europees s'han desplaçat una mitjana d'11 metres per dècada cap a altituds superiors”, concreta l'OPCC. Tot això, en un escenari on els boscos pugen: en els últims 50 anys l'altura del límit del bosc s'ha desplaçat 35 metres, “una mica més de mig metre per any”.

Les activitats, com la pràctica de l'esquí, també estan afectada, i es traduiria, en el cas que es compleixin les prediccions, en una reducció del turisme d'hivern. Com a prova, l'OPCC indica que l'inici de la temporada d'esquí s'ha anat retardant entre 5 i 55 dies en les estacions que es troben més avall i entre 5 i 30 dies en les cotes mitjanes. Especialment dramàtica és la situació de les glaceres, les més meridionals d'Europa. Des del 1984 han desaparegut més de la meitat de les comptabilitzades (en queden 19), algunes només són congestes i les que es mantenen han minvat de massa i superfície. Com a contrapartida, les temperatures més suaus a la tardor i la primavera podrien fer augmentar el nombre de visitants a l'estiu.

En aquest marc, “és altament probable” que els Pirineus pateixin un augment dels fenòmens meteorològics extrems. "L'evolució més documentada en aquest sentit és la de les onades de calor, però és molt probable que sequeres, pluges intenses i onades de fred també augmentin de freqüència i intensitat. No obstant això, les calamarsades només ho faran en intensitat", preconitzen els científics.

L'OPCC és una iniciativa transfronterera de cooperació territorial en matèria de canvi climàtic de la Comunitat de Treball de Pirineus (CTP), llançada el 2010 sota la presidència de la regió francesa Migdia-Pirineus. Els membres de la CTP i, per tant, de l'OPCC, són el Principat d'Andorra i els Governs de Nova Aquitània, Aragó, Catalunya, Euskadi, Navarra i Occitània.