25 anys ‘donant’ l’alternativa

Tot just hi havia tres sales de cinema a Barcelona amb cartelleres de pel·lícules que fugien del circuit comercial, els Verdi, el Capsa i el Casablanca. Aquest va ser el panorama que va motivar la creació de La Alternativa, el Festival de Cinema Independent de Barcelona el 1993 i ho va fer a la Casa del Mar. “El va impulsar el Col·legi de Directors de Cinema en un moment en què gairebé no hi havia res i la visibilitat de directors i creadors de cinema alternatiu era pràcticament nul·la”, apunta Cristina Riera, una de les directores del festival per qui la referència del circuit independent que calia imitar en aquells moments era el nord-americà de Sundance. Encara no hi ha prou les escoles tècniques de formació i la que ara és un dels graners del sector, l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals (ESCAC), es va engegar l’any següent. Tampoc hi havia tanta oferta universitària de Comunicació Audiovisual, un altre dels camins per arribar al sector. “El panorama acadèmic, el sector industrial, la forma de fer cinema… Tot ha canviat molt. Ara ens sembla normal que documentals i curtmetratges estiguin als festivals però fa 25 anys això no era així. Potser per això la primera edició va tenir tant èxit, i sens dubte això va ajudar a consolidar-la”, afegeix.

L’any següent, 1994, el festival ja es va instal·lar en un recentment inaugurat CCCB, la que ha estat casa seva durant un quart de segle. Tot i que aquest centre cultural continua sent l’epicentre de La Alternativa, el festival s’estén a la Filmoteca de Catalunya, els cinemes Zumzeig i l’espai Nook. “Crec que el millor dels 25 anys d’existència és que manté la coherència i continua amb l’objectiu de buscar cineastes i creadors que necessiten ajuda per arribar a un circuit complicat”, comenta Riera. Per les diferents edicions de La Alternativa han passat, entre d’altres, autors del cinema independent ja reconeguts, com Nicolás Pereda, László Nemes o Elena López Riera. La directora del Festival destaca, també, que alguns projectes que després van reeixir i que van transcendir del circuit independent, com Estiu 1993 o La Chana, van rebre assessorament de la trobada de professionals que es realitza al festival.

Per celebrar un aniversari especial, l’edició d’aquest any —des de dilluns fins diumenge— arrenca al CCCB amb la projecció de Entre dos aguas, l’última pel·lícula d’Isaki Lacuesta i Conxa d’Or al festival de Sant Sebastià. I també inclourà una secció, 25 anys en 25 curts, de curtmetratges que han estat projectats en la història del festival. Fidel a l’objectiu de ser un certamen divers, les pel·lícules internacionals que aquest any entren en la secció de competició, 9 llargmetratges i 19 curts, toquen un ampli ventall de qüestions, des de polítiques, socials i sobre els vincles familiars. Amb una presència més acusada de les cintes d’autors dels Estats Units i l’Amèrica Llatina, entre les quals destaca América, d’Erick Stoll, i Chase Whiteside, una història humana en la qual tres germans mal avinguts s’han de fer càrrec de la seva àvia, una dona amb caràcter de 93 anys. La cinta és un retrat de família que trava les relacions dels joves adolescents amb una dona gran.

Trump i Rússia

Un altre dels títols remarcables és Our new president, de Maxim Pozdorovkin, en la mateixa sintonia amb la realitat de les fake news. La pel·lícula, sorprenent perquè combina un relat colpidor en què no falta força humor, mostra la propaganda feta a Rússia durant l’elecció de Donald Trump als Estats Units. A les sessions paral·leles del festival, destaca Elles tallen, en homenatge a les dones muntadores al cinema en què participa Molly Malene Stensgaard, muntadora de les pel·lícules de Lars von Trier. Dins de les sessions especials del festival, que conclou el 18, destaca el documental d’Alba Sotorra, Comandante Arian. Un treball, el segon llargmetratge de Sotorra, que continua la trajectòria d’una comandant d’un batalló de dones en la guerra a Síria contra l’Estat Islàmic. Un documental que descriu la ferma determinació d’un grup de dones, especialment de la comandant al capdavant, a prendre part directa en la lluita per erradicar el que és tot un perill de manera especial per a les dones, el Daesh.