El Govern preveu que els que repeteixin 1r de batxillerat puguin cursar part de 2n

L’esborrany per reformar la controvertida Llei Wert ha posat el focus en una de les assignatures pendents del sistema educatiu espanyol: la taxa d’alumnes repetidors. En un país on un terç dels estudiants de 15 anys està repetint algun curs de secundària, el Govern ha proposat plans personalitzats a l’ESO per rescatar els repetidors i evitar el risc d’abandonament escolar. Però, a més, l’Executiu també ha posat sobre la taula la possibilitat de flexibilitzar el nombre de cursos per superar el batxillerat en aquest grup d’alumnes i ampliar excepcionalment la possibilitat de cursar aquesta etapa en tres anys. Això significa que, en lloc de repetir primer de batxillerat, els alumnes podran cursar el segon any només amb les assignatures suspeses —es repeteix amb més de dues assignatures suspeses— i, afegir, si volen, alguna matèria de segon de batxillerat. El tercer any acabarien les matèries pendents de l’últim curs oficial.

Si en alguna cosa coincideixen els experts és en el fet que les taxes d’alumnes repetidors a Espanya són molt elevades i la mesura funciona més aviat poc. De fet, Espanya ha rebut més d’una estirada d’orelles de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) perquè redueixi el percentatge de repetidors. “Repetir és una mesura desaconsellada perquè l’alumne no només no millora, sinó que empitjora. És contraproduent, genera estigma i, a més, és caríssim”, adverteix Ismael Palacín, el director de la Fundació Jaume Bofill, un centre d’investigació sobre educació.

Les mesures del Govern busquen fidelitzar l’alumnat perquè no abandoni el sistema educatiu. “Pot servir perquè més alumnes acabin l’etapa i accedeixin a l’educació superior. Potser en dos anys se’ls ennuega, però en tres, ho poden fer”, valora Alberto Arriazu, portaveu de la federació d’associacions de directors de centres públics. Segons dades del Ministeri d’Educació, el 10,7% dels alumnes de primer de batxillerat van repetir en el curs 2015-2016. De segon, la xifra era del 15,4%.

La mesura de l’esborrany es distancia de la proposta que va portar el PP al seu programa electoral el 2011, que consistia a ampliar el batxillerat a tres anys a costa de retallar-ne un a l’ensenyament obligatori. “Un model de fa 40 anys, més injust socialment i on centrifugues els pobres”, rebutja Palacín.

L’esborrany tampoc preveu estendre els tres anys de batxillerat a tots els alumnes —no només als repetidors— i endarrerir un any l’accés a l’educació superior. Aquesta mesura, no obstant això, ha generat discussió en el sector. “És un debat que no està tancat i no és aliè al PSOE ni a alguns actors educatius. És una proposta que caldria ajustar per articular els estudis postobligatoris amb més substància i coherència. Però s’hauria de pensar la manera de fer-ho i com se situa en relació amb la secundària i la universitat”, apunta Pedro Badía, responsable de polítiques educatives de CC OO.